Setmanari d'informació local - 138 anys

«La Fira no seria igual sense els caragols»

Antònia Rodríguez Jordán porta tota la vida dedicant-se al món de la cuina, amb el qual gaudeix. | Paco Grancha

Antònia Rodríguez Jordán (Múrcia, 1935) viu a la Vall des de fa 82 anys, i sempre ha tengut una vida lligada al món de la cuina. Amb motiu de la Fira, Rodríguez prepara aquests dies amb il·lusió els tradicionals caragols. La protagonista explica el procediment emprat alhora que repassa la seva llarga trajectòria.

- A què us heu dedicat durant la vostra vida?
- Jo vaig néixer a Múrcia, però fa ja 82 anys que visc a Sóller, vaig arribar aquí quan tenia tan sols 7 anys, i des d’aquell moment he quedat aquí perquè no hi ha cap altre poble que m’agradi més que Sóller. He fet moltes coses durant la meva vida. Vaig començar anant a collir olives. Després em vaig casar quan tenia 19 anys, i l’any següent vaig tenir la meva primera filla. Durant aquella època vaig fer feina a les fàbriques de Can Puig i Can Moana. També vaig ser cuinera durant 15 anys.

- I ara, què feis durant el vostre dia a dia?
-Em vaig quedar viuda quan tenia 57 anys. Des d’aquell moment m’he encarregat de cuidar els meus fills, els nets i els renets ara ja. El meu fill i la meva filla han estat sempre molt pendents de jo, els estic molt agraïda. I ara doncs faig la meva vida aquí a casa, m’encarreg de fer les feines de la casa. La meva vida de cada dia és fer el dinar; anar a comprar; fer net; rentar; planxar, etc. Bé, i la meva gran afició, que és anar a jugar a petanca a la Tercera Edat. Ens ho passam molt bé tots junts.

- D’on sorgeix la vostra relació amb el món de la cuina?
- Vaig començar de ben jove amb la cuina. Vaig fer feina 15 anys a Escorca, al restaurant d’Escorca. Allà vaig aprendre a fer molts de menjars, com el cabrit; la paletilla; el conill amb ceba; els escaldums, etc. Tot això ho vaig aprendre allà des de ben jove. I després aquí a casa he continuat fent totes aquestes receptes, modificant-les un poc amb el temps, però sempre seguint l’estil mallorquí.

- Quines són les receptes que més heu repetit durant la vostra trajectòria?
- Els menjars que més sol repetir són les sopes; els escaldums; un bon rostit al forn; la porcella, etc. Tot això sempre acompanyat de verdures i una bona ensalada.

- Per quin o quins motius us agrada tant cuinar?
- Sempre m’ha agradat molt cuinar. És una cosa que m’entreté i amb la que pas gust. M’agrada fer les feines de la casa, però d’entre elles destac la cuina. A més, sempre m’ha agradat saber i descobrir noves tècniques o receptes. La veritat és que sempre he estat molt curiosa amb el món de la cuina, i tampoc sé molt bé el motiu, però m’agrada molt dedicar-li el meu temps.

- Quin temps fa que cuinau caragols? Pensau que una Fira o un Firó serien iguals sense aquest tradicional plat?
- No sé dir-te els anys que fa que cuin caragols, però el que sí que sé és que era molt jove quan vaig començar. Duc tota la vida cuinant caragols. I no, una Fira o un Firó no serien el mateix sense els caragols. Durant aquests dies has de tenir caragols preparats, igual que per Nadal has de tenir la porcella. Pel Firó sempre s’han de menjar caragols, si no no serien unes festes tradicionals.

- Quin és el procediment que seguiu per cuinar els caragols?
- Jo primer els llev l’aigua tres vegades, els faig nets cada vegada. Pos herbes, sempre ben coent. I al final de tot, quan ja estan ben cuits, els pos peu de porc; un os de pernil i també els pos gallina que sigui vella. A més, també prepar una salsa, a la qual li pos varia negra i costelleta de porc ben sofregida. Amb això faig un gran sofrit i li ho pos tot als caragols. I sempre m’agrada que siguin ben coents. Els caragols han de ser coents, si no no són el mateix.

- D’on heu tret aquesta recepta?
- La veritat és que l’he agafat una mica ‘al vol’, ningú me l’ha donat. Jo durant els anys he anat mirant i provant, i he arribat a fer aquesta recepta de caragols que m’encanta tant a mi com a la meva família, que, per cert, és un altre dels motius pels quals m’agrada cuinar. És a dir que aquesta recepta de caragols l’he anat creant jo durant els anys.

- Heu notat la manca de pluges dels darrers anys a l’hora de trobar caragols?
- Fa molts anys anàvem a la muntanya a cercar caragols, però ara ja no es pot. També anàvem pels horts a cercar-ne, però ara no s’hi pot anar perquè està tot tancat. Però la veritat és que no tenc problemes per trobar caragols. El que faig és comanar-los a una gent de Palma des de fa uns anys. Ells venen a Sóller i jo els compr la quantitat que vull. Aquests que em duen són mig nets, i jo els faig ben nets amb vinagre i aigua. Cada any sol comprar 10 quilos, perquè també m’agrada tenir-ne de congelats per a algun dinar.

- Com pensau que ha evolucionat la festa durant els anys?
- Són festes que sempre esperes amb ganes i que agraden molt. Però ara ja hi ha tanta gent que no saps ni per on has de passar. I a nosaltres, que ja tenim una certa edat, no seim precisament ninetes, ens costa més amb la multitud i el que feim és posar-nos en un cantó i veure els actes.

- Què és el que més us agrada del cap de setmana de la Fira?
- El moment que més m’agrada del cap de setmana és el diumenge, que és el dia d’anar al mercadet, mirar un poc per tot, veus quatre amigues, xerres un poc amb elles i amb la gent que et vas trobant, etc. Ens ho seguim passant molt bé.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.