Un cop més, el Firó de Sóller ha hagut de superar diverses 'batalles' administratives i organitzatives per poder celebrar-se amb tota normalitat, i amb gran vivència, per part de tots els participants. Amb l'ofrena floral al Monument als Herois de l'11 de Maig i la Missa de Can Tamany, començava una jornada intensa que culminaria, ja entrada la nit, amb una nova victòria sollerica.

A la tarda, unes 150 persones, entre Policia Local, Guàrdia Civil, Protecció Civil, seguretat privada, emergències, serveis sanitaris, bombers i voluntaris, van ser els encarregats de garantir la seguretat i l'ordre, de vigilar el compliment de la normativa i d'atendre possibles incidents. Als quatre escenaris de les batalles -Can Generós, Can Repic, Pont d'en Barona i, finalment, a la Plaça Constitució- es van establir els habituals sistemes de control.

Cal recordar que aquesta edició del Firó s'ha caracteritzat per haver-se completat molt aviat l'aforament màxim de la plaça, escenari de la gran batalla final, de manera que molt poques persones no residents al municipi van poder entrar al recinte. Si inicialment no hi havia possibilitat d'assistir-hi si no se n'era resident, dijous es van poder vendre unes 200 polseres sobrants, encara que la majoria van recaure també en mans de sollerics. Un total de 8.500 persones, entre participants, públic i personal d'organització, seguretat i emergència, van omplir completament l'espai a última hora de la nit, tot i que es va desenvolupar sense incidents dignes de menció.

Cal destacar que aquest any el Firó ja ha tocat sostre pel que fa a la seva multitudinària participació, ja que per primera vegada el nombre de socis dels col·lectius supera la quantitat de persones que poden participar en la batalla final, que són 5.000, segons el pla de seguretat. La resta, 3.500, són espectadors autoritzats.

Per segon any consecutiu no hi va haver escopetes a les batalles, però s'ha compensat l'estrèpit amb un nombre més gran d'armes, 32 en total als dos bàndols, amb els quilos de pólvora negra corresponents. Tot i això, el canó dels 'moros' no va poder disparar-se en aquesta ocasió per motius tècnics, cosa que es va substituir per nombrosos petards i pirotècnia.

Simulacre

Al matí, la proximitat de naus corsàries va alertar els guaites amb el temps just d'organitzar la milícia defensiva, al comandament de la qual estaven -en la història real- alguns dels pocs militars professionals de l'Illa. Aquests personatges històrics van ser també els principals protagonistes del simulacre, aquest any amb algun canvi a les persones que els van representar.

El Capità Angelats va tornar a estar encarnat per Guillem Coll Plaza; amb el seu germà Tomeu, que estrenava càrrec com a Sergent Soler. A la resta de càrrecs, el Capità de Santa Maria va ser Pep Toni Martínez; el de Bunyola, Marc Martínez Magraner; el d'Alaró, Nico Coll Bennàsar, i Joan Jaume Marquès representava el Virrei de llavors, Guillem de Rocafull.

A primera hora de la tarda les tropes solleriques, pagesos, pagesos i personatges -induïdes les Valentes Dones, Eva i Marta Seguí- es van anar concentrant en diversos punts de la ciutat ia la plaça Constitució. També les pageses van tenir la seva pròpia arenga, en reivindicació del paper que les dones van protagonitzar aquell dia. Però va ser el 'A la lluita, sollerics' d'Angelats, el que va fer explotar les tropes, disposades a tot per defensar el poble fins a la mort si calia. Anys enrere, aquesta fase prèvia a les batalles es limitava a l'arenga d'Angelats, però actualment està molt teatralitzada i inclou una representació de la incorporació dels bandejats, els bandits que aquest dia van baixar de la muntanya per obtenir el permís del virrei i unir-se a la tropa. El paper de cap dels bandolers va ser protagonitzat per Francesc Castanyer Xumet.

El programa es va desenvolupar segons allò previst. A les 17 hores va tenir lloc la primera batalla al Port, amb la irrupció de centenars de corsaris, capitanejats per Ulutx Alí (Poli Baptista), enfrontant-se a la milícia mallorquina, primer a la platja de Can Generós i després a la platja de Can Repic, en què van aconseguir desembarcar. Les batalles es van succeir al llarg de la tarda per culminar de forma apoteòsica a la plaça principal. Primer l'entrada dels corsaris, els saquejos i les execucions de gran realisme. També l'assalt a l'església i el rapte de pagesos i una espectacular escalada sense cordes fins al balcó modernista del Banc de Sóller, des d'on es va repartir el botí a l'enfurismada massa corsària.

Després d'una primera victòria dels turcs, les tropes reagrupades d'Angelats irrompien a la plaça per a la batalla final, que després d'un cos a cos entre Angelats i Ali, es va saldar amb la victòria sollerica, la seva proclamació i el cant de la Balanguera, al mig de milers d'enfervorits sollerics, ja sense distinció de bans.

Aquest moment és el més emotiu del simulacre. Amb els personatges històrics al balcó de l'Ajuntament, Sóller va acomiadar la seva gran festa fins a la propera ocasió, no sense abans tornar la imatge de la Mare de Déu de la Victòria a la petita església de l'Hospital.

Incidències

Segons fonts de l'Ajuntament de Sóller, durant el simulacre no es va registrar cap incidència destacable. Un any més, l'aplicació estricta del pla de seguretat va aconseguir que la plaça fos un espai segur durant la darrera batalla, amb el públic i participants perfectament separats en zones diferents, per la qual cosa malgrat la gran quantitat de persones, encara quedaven espais lliures de gent per garantir la solució immediata o l'evacuació en cas d'emergència.