Ricardo Sacco (Buenos Aires, 1950) és escultor i ceramista. L’artista, consolidat a nivell internacional, estudià arts i oficis, disseny i arquitectura. Ara explora amb l’escultura diferents materials i mitjans per tal de crear una obra única i original. El Centre Cultural de Can Gelabert de Binissalem acull des del 8 de juny la seva darrera exposició.

- Què us va dur a estudiar arts i oficis i disseny gràfic? I a sentir aquesta passió per l’art?
- Des de molt petit dibuixava i em passava hores a dalt d’un tauler de dibuix. Això és el que em va marcar el camí, i bé, vaig ser fidel al sentiment de nen, indubtablement vaig tractar d’estudiar el que m’inspirava. La meva mestra de primer grau li expressava a ma mare que veia al desenvolupament dels meus dibuixets la passió que tenia per fer les coses. Crec que va ser ella la que em va descobrir, perquè és la que va dir «aquest nen serà artista».

- Els vostres pares us van deixar estudiar el què volíeu?
- El meu pare fonamentalment sempre va dir que havia de fer el que m’agradés i afortunadament és el que vaig fer. Per descomptat que em deia que a part d’arribar a ser artista, que era el que jo volia, havia d’acabar portant un títol sota el braç.

- Com arriba un artista argentí a Sóller?
- És una pregunta difícil. No vaig migrar directament a Sóller. Primer de tot vaig anar a França, després vaig estar al Brasil i la vida també em va portar per l’Uruguai, però finalment l’amor em va portar a Sóller.

- Teniu alguna experiència personal que cregeus que ha definit la vosra visió artística?
- Experiència personal potser no, però el meu avi era escultor i el meu pare treballava el fang. Per tant, els meus llaços sanguinis han definit el meu art.

- El 8 de juny inauguraveu una exposició al Centre Cultural Can Gelabert, a Binissalem. Com sorgeix aquesta exposició?
- L’exposició sorgeix perquè fa un temps vaig exposar en el centre cultural d’Andratx. Arran d’això vaig guanyar un primer premi de ceràmica a Itàlia, i després contactaren amb mi els administradors del centre a Binissalem i em van proposar una exposició. A més, aprecio el lloc tan bonic, és un espai molt interessant.

- Quines obres destacarieu o creis que generen interés?
- Realment un quan munta alguna cosa el primer que s’espera és que la gent tingui interès. Però sí, hi ha dues o tres obres que vaig fer amb unes peces de fang que gentilment em va regalar Lluís Castaldo, mestre que tenim aquí. Ell ja no fa més ceràmica, ara pinta exquisidament. Aquestes són les peces que per mi més signifiquen degut al seu origen. Amb aquest fang vaig deixar volar la meva imaginació. També em va regalar una eina que tinc per aquí.

- Té aquesta exposició un missatge o objectiu clar per vostè?
- Per a mi sí, perquè el lloc (Can Gelabert) és molt bonic, i a més em sento molt acollit i ben rebut. Ara per ara, tinc molt bones crítiques de periodistes que l’han anat a veure, així que per a mi és important això; el moment d’exposar sempre és significatiu per un artista. Tot i això, quan tens més experiència et relaxes davant les crítiques i gaudeixes de mostrar la teva obra al públic general.

- En l’exposició quins materials utilitzau?
- En aquesta exposició precisament hi ha un treball interessant que vaig crear en pandèmia, lògicament no podia anar a comprar materials i vaig fer una obra sobre unes veles de vaixell que tenia. Les vaig tallar i sobre elles vaig anar fent acoblis en els quals vaig utilitzar arròs, cafè... El que tenia a casa, adherit amb laca i adhesiu. És una obra que m’apassiona moltíssim perquè amb els únics materials que tenia a l’abast vaig desenvolupar una sèrie de treballs exclusivament sobre vela.

- Durant quant temps la podrem gaudir?
- L’exposició estarà oberta uns 30 dies, des de la inauguració el 8 de juny fins el 8 de juliol.

- En la vostra obra destaca la combinació de materials i la reutilització d’aquests. Com vau començar a experimentar amb els diferents mitjans? Quins són els vostres materials preferits i de quina manera optau per combinar-los?
- La veritat que no tinc materials favorits. Tenc sensibilitat pels objectes, per diferents materials i, per descomptat, el fang és un dels materials que m’ha impulsat a treballar més. Encara que de la mateixa manera la fusta, i també treballo la fosa de plom. Soc informalista en el moment de crear. Jo crec que va per etapes més que per material, a vegades tinc etapes de fang i altres de fusta. Així durant cada etapa puc anar traient el millor de mi en cada material. Sempre faig el que m’agrada, no treballo per comanda, no estic sotmès a cap llaç. Per mi acceptar encàrrecs significaria deixar de ser un creador. Si l’espectador vol un treball meu, ha de comprar-me el que prèviament hagi fet.

- Teniu algun projecte futur o exposició planejada?
- Sí, de fet tinc una exposició per a setembre a Itàlia, a Sassi di Matera. Aquí em van aplanar el camí perquè soc descendent d’italians i em sent en la terra dels meus avis. Així que sí, al setembre vaig a Itàlia.

-En què treballeu ara?
- Ja estic amb alguns projectes nous que encara no vull desvetllar. L’artista no para de crear.