David Félix Redden Albertí (Fornalutx, 2005) és un jove fornalutxenc. Aficionat al futbol i als videojocs, Redden desenvolupa la seva vida diària entre els dos municipis de la Vall. Redden és estudiant de física i un veí actiu en les festes del seu poble.

- David, heu viscut tota la vostra vida a Fornalutx?
- Sí, d’ençà que vaig néixer, he viscut sempre a la mateixa casa. La part de família de ma mare és fornalutxenca al 100%. En canvi, de part de pare tenc avantpassats de molts països diferents.

- Com ha canviat Fornalutx aquests últims anys?
- Hem tengut algunes millores, com la reforma de Sa Rutlana. De fet, per mi ha canviat l’essència que tenia, perquè la modernització ens ha portat unes instal·lacions molt millors, però no tenc el mateix sentiment de quan era petit, potser perquè a mesura que m’he fet gran Fornalutx ha anat canviant i el que em queda és un sentiment de nostàlgia. A Fornalutx hem passat de ser un poble més tradicional, de muntanya, a ser un punt molt calent pel turisme.

- Parlant de turisme, de quina manera creieu que us afecta en la vostra vida diària?
- És difícil parlar de turisme, perquè la imatge que tenim ara és dolenta. Crec que el turisme ens ha donat moltes oportunitats al municipi, hem passat de tenir quasi tan sols tres comerços, a ara tenir més negocis que generen llocs de feina i fins i tot oci pels mateixos fornalutxencs. És veritat que ara fa por de la gentada que hi ha, sobretot amb el pàrquing, no podem tenir més places de les que hi ha i està sempre tot ple. Hem d’intentar mantenir l’equilibri, necessitam un turisme més ‘ordenat’ -perquè és com una ona que no podem parar- per poder mantenir l’essència de Fornalutx.

- Creieu que Fornalutx destaca en l’àmbit cultural?
- Tot i que jo no estigui molt ficat dins el món de la cultura, crec que la nostra cultura ha anat molt arrelada als pobles adjacents, però que amb el temps hem creat la nostra pròpia cultura i la nostra pròpia manera de mostrar-la. Un exemple d’això és el museu de Can Xoroi, amb la seva col·lecció de teules pintades és una senya identificativa de Fornalutx, veig que cada vegada s’intenten fer més coses, ja siguin actes, homenatges… Des del meu punt de vista el que tenim ho sabem valorar.

- Participeu activament a les festes del municipi?
- Sí, clar. Ara que ja soc més gran no vaig a totes les activitats perquè n’hi ha moltes enfocades als infants, però encara m’interessen la cursa, el bou, la revetlla, el torneig de truc… Estic content per aquesta part de festes enfocada als més petits, crec que això m’ha fet guardar un bon record de totes les festes. Cal dir que Fornalutx s’ha anat adaptant, n’és un exemple la Nit de l’Art, que abans no teníem. Sí que trob a faltar el partit de futbol de fadrins contra casats, que no era res seriós, però crec que feia molt de poble. Bàsicament ara són diferents les festes. Per mi les festes també impliquen un sentiment molt bonic, ja que se celebren a final d’estiu i t’adones que acaba. Sempre em ve un regust de melangia.

- La davallada del bou se celebra avui, acostumeu a anar-hi? Com funciona tot?
- Sí, crec que tan sols he fallat un any a l’esdeveniment, des de petit que hi vaig. És una festa molt fàcil de gaudir, potser perquè és molt senzilla. El bou segueix una ruta -que abans era més llarga- i tu esperes el bou en alguna part del recorregut i quan passa l’acompanyes per avall. Avui dia s’ha convertit en un passeig, però tradicionalment el bou era una forma de fer arribar la vida de camp als que havien de quedar a casa com els majors i els malalts. El bou se passejava per tot el poble perquè tothom pogués sortir a veure’l i es duia a Sa Rutlana. Després es matava el bou i se sortejaven les peces, així qui no tenia molts diners també podia gaudir de carn de bou. Alguns feien brou, altres estofat, i les festes eren sinònim de menjar carn de bou. Avui en dia, a causa de les regulacions i les idees de maltractament, s’ha convertit més en un homenatge del que era abans. Ara el bou és molt més manso i no es mata, quan arriba a la plaça beu de la font, veu al batlle i una al·lota posa una corona de flors al bou. Crec que amb el bou mai es podrà tenir a tothom content, s’ha de mantenir part de la tradició, però s’ha de saber ajustar. L’animal pot arribar a patir estrès, però crec que no hi ha punt de comparació amb els Santfermins per exemple.

- Com creieu que conviu la tradició amb l’actualitat?
- Amb el que he viscut jo, les tradicions han quedat molt més a casa. Durant tot l’any hi ha poca tradició fins que arriben les festes. A un poble com Fornalutx amb dues generacions el ventall d’oportunitats s’ha obert molt, és a dir, de la meva padrina a mi hi ha hagut canvis socials molt grans i el món evoluciona més ràpidament del que ens pensem. Sembla que les tradicions i la cultura està quedant més com una peça de museu, s’han quedat la major part de coses dins casa amb les generacions més grans. Cada vegada hi ha més gent que ve de fora a viure a Fornalutx i canvien molt ràpidament els percentatges de població nativa, això duu conseqüències. Al final hem de trobar un balanç perquè Fornalutx mantengui la seva essència. És important tenir present la identitat de Fornalutx cada vegada que es pren una decisió referent al poble.