Maria del Carme Arrom Losco (Palma, 1960) va dedicar la seva vida laboral a formar mestres per a les Escoletes de 0-3, però des de molts anys enrere li ha interessat l’escriptura.

- Des de quan aquesta afició a l’escriptura?
- Ja fa 10 anys que vaig escriure un relat curt i realment fou el meu inici. Però m’agrada tocar tots els gèneres, la poesia, els contes, relats...

- Què heu publicat fins ara?
- El Consell de Mallorca fou qui publicà el meu primer conte «El guardià dels somnis». Enguany he guanyat el premi Paloma Navarro de poesia a Jaén, en aquesta ocasió en castellà: «Patio de vecinos». Ara fa cinc anys que vaig publicar la meva primera novel·la: «Meredith y el mar», que ha estat presentada en 14 ocasions a Balears (també a Sóller) i ja té una segona edició. I el segon llibre que he publicat el presentarem en breu i serà la meva segona novel·la: «Noninó».

- Aquesta segona novel·la, a quin públic va dirigida?
- És una novel·la sicològica, íntima, per a gent que li agrada explorar l’interior o fer una introspecció. Però per altra banda, l’obra està ambientada als inicis del segle XX i a Sóller, amb corrents lliberals, modernistes i pot interessar a tots aquells lectors que els interessa aquesta època. És una obra actual i toca temes molt quotidians, amb un punt d’intriga, i al final pens que pot anar dirigida a tot tipus de públic.

- Ens podeu esbrinar una mica l’argument?
- El llibre parteix d’una família sollerica molt respectable de cara a la galeria, però que per dedins viu un drama impresionant. Són pare, mare i tres fills i cada un d’ells viu el drama de diferent manera. La filla gran és la més forta i ho afronta tot, la segona és la més sensible i arriba a perdre el cap perquè no pot i el fill se refugia en la lectura. Viuen una situació de violència masclista i familiar molt forta i la mare guarda un secret inconfessable. A partir d’aquí tot se complica... Al final hi ha un punt de resolució a tots els problemes i alguns punts optimistes. Els personatges mostren una evolució al llarg de la novel·la.

- Per què el títol de Noninó?
- Aquesta pregunta té dues respostes. La primera i més evident és que és el títol de la cançó de bresol que el protagonista canta al seu fill. L’argument més profund del títol no el puc desvetllar perquè destaparia la trama de l’obra. Amb el títol i la imatge de portada hi ha la clau de tot.

- Per quins motius us heu inspirat en Sóller?Quins escenaris heu elegit i per què?
- Realment no tenc llaços familiars que m’uneixin a Sóller, però sí algunes amistats. M’agrada molt el poble. Per la idea que tenia en ment cercava un entorn maco i amb la mar aprop perquè volia introduir personatges que arribassin d’altres indrets com per exemple França i Puerto Rico. Sóller me permetia aquesta llicència per la seva història i la seva relació amb el comerç marítim. Pel que fa als escenaris, un dels principals a la novel·la és el camí de Sa Capelleta. la família protagonista té una casa i una possessió, i aquest camí se troba enmig. L’ambientació és bastant realista. En tot moment vaig cercar el que s’adaptava a la meva idea inicial i juntament amb Maria Ignàsia Pérez cercàrem els llocs més adients per situar-hi l’acció.

- I els personatges, tenen una base real?
- No, són totalment ficticis, sols he resaltat alguns trets de familiars llunyans, però són totalment ficció, no tenen cap base real.
- Com fou el pròcés d’elaborar el contingut de la novel·la?
- Vaig iniciar la seva escriptura fa tres anys, però abans de redactar l’obra vaig fer una feina de recerca i investigació dels costums, menjars i tot el que tenia a veure amb el fil conductor i també del lloc on es desenvolupava.

- Com podríeu resumir ‘Noninó’ en una frase?
- Havia pensat com es podria fer i, de fet, vaig apuntar la frase per recordar-la: «A vegades la vertadera història no és la que s’explica, sinó la que se viu en silenci.»

- Quan en fareu la presentació al públic i es posarà a la venda?
- La presentació serà el proper 11 d’octubre, a les 20 hores, a Can Dulce, i serà a càrrec de Felipa Flexas, també mestra i pedagoga i amiga.

- Teniu en ment un nou treball? Quin seria en aquesta ocasió l’escenari?
- Sí, ara mateix tenc vàries opcions però no he començar ni a investigar. Vull fer un recull de poesies meves il·lustrades i publicar-ne una selecció. Però també tenc en ment escriure un relat basat en la història d’una amiga i sols tenc el títol: «Una història del bon morir». Un relat amb base real que explicaria el procés i l’elecció d’una amiga a l’hora de fer el camí per morir i partir per la porta gran.

- I algun projecte que sigui més immediat?
- En tenc un per dia 25 d’octubre, a les 17’30 hores a la biblioteca de Sóller. Consisteix en la lectura d’un conte. En aquesta ocasió la lectura de l’obra serà a càrrec de Maria Ignàsia Pérez. Es tracta d’un conte infantil de la meva creació que inicialment està inclòs dins la meva primera novel·la «Meredith y el mar». L’han extret d’aquesta obra i se li han fet il·lustracions per a publicar-lo. A més, la meva filla, Elisa, ballarà i convidarà als infants a jugar i interactuar amb ella.