Aurora Sampol Català (Sóller, 1988) i Àngela Morell Amengual (Sóller, 1988) representaran les Valentes Dones aquest 2025. A l’entrevista repassen el procés selectiu i l’evolució de la festa durant els anys.
-Quins són els primers records que guardau del Firó?
-De les primeres celebracions guardam diversitat d’emocions. Per part meva (Àngela), record que quan era molt petita em feia por el Firó, pel tema dels trons, però amb el temps es va superar. Mentre que a mi (Aurora) record que des que era ben petita el meu pare ja em duia vestida a la festa, i record que em va emocionar molt des dels primers anys.
-Des de quin any viviu el Firó? L’heu passat sempre juntes?
-Doncs jo crec que vivim el Firó amb les nostres famílies des que tenim uns 7 o 8 anys. Després, sobre el moment en què començarem a celebrar-lo juntes, crec que va ser amb 12 o 13 anys, que era quan començàvem a poder sortir totes soles, abans era diferent i sortíem amb les amigues des que érem ben joves.
-Per quin o quins motius decidíreu presentar-vos juntes?
-Ha estat un cúmul de coses. Tot va començar l’any abans d’instaurar les polseres, que ara fa 10 anys que existeixen, i les quals han estat un encert. Aquell fou un Firó desastrós, amb molt de malfraig. A nosaltres ens banyaren a les dutxes del Port, la gent queia enterra per entrar a la batalla de Plaça, etc. La majoria dels que venien de fora no respectaven la festa, i la cosa partia de mans. Per sort, el tema de les polseres ajudà, i molt, a controlar tot aquest caos. Per tot allò, decidírem enviar un missatge al Col·lectiu de Pageses, denunciant tot el que havia passat, i amb l’objectiu d’ajudar a millorar la festa. Ens convidaren a la revisió del Firó, i des d’aquell moment vàrem estar ficades dins el col·lectiu, no amb cap càrrec, però sempre donant un cop de mà. A més, l’any següent es va fer l’exposició de les Valentes Dones, i fou allà on ens acabà de sorgir la motivació de voler-ho ser alguna vegada. Veure les anteriors Valentes Dones portant les vestimentes per a l’exposició, tot el que envoltava allò, la gent que ens animava que ens presentéssim, etc. va fer que ho tenguéssim clar: volíem ser Valentes Dones. Després arribaren fills d’una i de l’altra i hem hagut de posposar-ho fins a enguany.
-Esperàveu sortir elegides?
-La veritat és que no. Tothom ens deia que guanyaríem, però clar, nosaltres pensàvem que la gent que ens deia això era gent del nostre entorn, i també els devien dir el mateix a les altres parelles la gent del seu entorn. Crec que les quatre candidates movíem molta gent amb els seus àmbits, i per això podia guanyar qualsevol. És cert que nosaltres coneixem molta gent, estam ficades dins les AMIPAS de les escoles dels nostres fills, hem fet feina aquí molts anys, etc. I això ha provocat que finalment sortíssim elegides. No ens ho esperàvem, estam molt contentes.
-Com vàreu viure la jornada d’eleccions de dissabte passat?
-Doncs amb diferents emocions. Durant el dissabte no vàrem estar gaire nervioses, però fou en el moment del recompte en el qual sí que ens hi posàrem. Era una cosa que no havíem viscut mai, i per això quan va arribar el moment es respirava un tens ambient per saber els resultats. Una vegada coneguts aquests, tenguérem una mescla de sentiments, d’alegria i de nostàlgia, alegria per haver guanyat, però nostàlgia per veure les altres parelles que no ho feren. És un moment que no pots acabar de celebrar per respecte. Volem fer un especial agraïment a tota la gent que ens va votar.
-Què significa per a vosaltres ser les Valentes Dones de les festes del vostre poble?
-És un gran honor. La figura de les Valentes Dones s’ha convertit en una figura molt important dins el Firó, molt mediàtica també, crec que abans no se li donava tanta importància; de fet, creim que dels personatges històrics, és la més visible, fins i tot més que el Capità Angelats. En la societat i el moment en què vivim és molt important que s’hagi donat aquesta merescuda visibilitat a les Valentes Dones, sempre des del respecte absolut.
-Com pensau que ha evolucionat el Firó durant els anys?
-Per una banda, aquelles celebracions que vivíem quan érem adolescents, sense restriccions, no les tornarem a viure, ni amb el Firó ni amb cap altra festa. Però també cal destacar que això va acabar provocant un descontrol, que ha estat aturat a temps per sort gràcies a totes les persones que s’esforcen a millorar la festivitat. Ara la gent viu la festa com una representació del seu propi poble, i això és molt guapo. Si no haguessin posat les polseres, avui no hi cabríem tots, de fet, molta gent de Sóller ni aniria al Firó per tota la gent que vendria de fora. Han sabut cuidar el Firó, els nostres petits ho agrairan en el futur, aquest control és una garantia per a tots els que venen.
-Quins pensau que seran els moments més emotius tant de la Fira com del Firó?
-Del Firó el moment que sempre ens emociona més és l’Ofrena de flors al Monument, a les 10 hores del matí, és un moment molt íntim. Del cap de setmana, creim que serà la Investidura.
-Qui és el vostre barrut i per quin motiu?
-El nostre barrut serà en Carlos Garau, volíem un home plantós, i que no fossin els nostres homes, i pensàrem amb ell, que és l’home d’una amiga nostra.