Bàrbara Sastre Mora llegí ahir capvespre un emotiu Pregó a la Parròquia de Sant Bartomeu. La sollerica, economista de professió, feu un repàs d’una vida sencera lligada al municipi, a més de donar especial rellevància al paper que han desenvolupat les dones durant la història. Una església plena fins avall escoltà atentament les paraules de Sastre, que no pogué evitar emocionar-se en més d’una ocasió.
Així, la pregonera començà fent especials agraïments «al consistori i a na Mar Castañer i n’Antònia Frau, per haver donat un vot de confiança a una persona que no encaixa en el perfil ‘estàndard’ de pregoner o pregonera. No tenc cap altre mèrit que no sigui el de sentir-se orgullosa del seu poble. He tengut la sort de néixer i créixer al poble de Sóller, aquest que tots estimam amb deliri. I el fet de ser dona, aquest sí que és un mèrit!».
La pregonera continuà parlant de la importància que tenen les petites persones en els grans actes. «Si no fos perquè darrere Sa Fira i Es Firó hi ha un engranatge de persones que hi dediquen el seu temps i hi posa tot el seu cor, la nostra festa no seria el que és».
Seguidament, passà a parlar del paper de la dona a la Vall, oferint diferents dades, com per exemple «de 51 pregons que hi ha hagut, amb mi avui és la 15a dona que el protagonitza; tan sols dues dones han estat nomenades filles il·lustres de Sóller, d’un total de 16 nomenaments; només una dona ha estat batlessa de Sóller, na Isabel Alcover Rotger». Sobre aquestes i moltes altres xifres, Sastre digué que «les xifres han canviat amb els anys, sí; han millorat, també; però queda molt camí per fer encara».
Després la pregonera xerrà de la vinculació que la seva família ha tengut amb el municipi, fent un itinerari cronològic del que ha viscut ella aquí, i també parlà de les peculiaritats del municipi, sobre el que digué, entre altres, que «la nostra Vall sempre ha estat un indret que desperta la curiositat de forans i residents, tenim un caràcter diferent, una manera de fer les coses com vos diria ‘molt nostra’. Encara que ens diguin que som aïllats, realment la nostra Vall tancada ens ha acabat obrint al món».
Tornant al paper de la dona a la Vall, i després d’haver parlat de tot el que han fet pel poble, Sastre va expressar que «les dones hem de demostrar la nostra vàlua mentre que als homes se’ls pressuposa. Jo crec que ho hem donat a entendre, les solleriques som valuoses i juntes podem arribar juny».
Per tancar el discurs, la pregonera demanà que «ens estimem tot l’any com si cada dia fos un dia de Sa Fira o Es Firó, i que no us n’oblideu mai de que viure és urgent!».
