Franco Sebastián Musso (Argentina, 2006) arribà a Sóller amb dos anys, on hi ha viscut tota la seva vida. Quan començà el Grau Superior d’Integració Social fa dos anys sorgí dins ell una necessitat d’expressar el que pensava de qüestions rellevants que afecten la comunitat, com la política. Així doncs, ara comparteix les seves idees, valors i preocupacions amb els seus vint-i-un mil seguidors a TikTok, una xarxa que ha anat guanyant força entre els joves aquests darrers anys. D’aquesta manera, Musso empra la seva plataforma abordant temes que afecten la societat en general.

-A què us dediqueu? I què us agrada fer al vostre temps lliure?
-Vaig fer un Grau Mitjà en Atenció a Persones en Situació de Dependència i ara estic fent el segon curs d’Integració Social a Palma. Vaig elegir la Formació Professional per necessitat, és a dir, per poder fer feina mentre estudiava. I al meu temps lliure faig el típic com estar amb les amistats.

-A les xarxes socials, a les que reuniu mils de seguidors, sou molt vocal amb l’activisme. Quan va començar tot això?
-Això fou fa un any, quan vaig començar a estudiar Integració Social. Fou una via oberta on jo he pogut anar expressant els meus ideals. Necessitava comunicar el que pensava.

-Com tota persona amb un perfil públic, esteu exposat als comentaris de la gent, tant els bons com els dolents. Com els enfrontau?
-Les xarxes socials són una irrealitat. És a dir, jo no m’hi enfront igual que a la realitat. Una vegada vaig tenir una agressió verbal pel carrer i sí que em va afectar un poc més perquè hi havia el cara a cara, però com a tal no m’afecten els comentaris. No m’afecta la ignorància i la ideologia de voler anar en contra sense saber. No és que estiguin en contra meva sinó del que jo dic.

-Creis que les xarxes són el futur de l’activisme o només són una eina a través de la qual dur a la realitat els canvis que es volen aconseguir?
-Jo esper que només siguin una eina. Nosaltres tenim bombolles ideològiques. És a dir, qui és de dretes li sortirà contingut recomanat de dretes i el qui és d’esquerres el mateix. L’activisme ha de ser als carrers.

-Molts encara s’oposen al món digital, trobau que el canvi és inevitable o que arribarà a ser una moda de la qual ens cansarem col·lectivament?
-Té molt de futur. Molts d’infants tenen addicció a les xarxes socials i crec que costarà molt desfer-se. Al final ens quedarem tancats a casa nostra que és el que volen, el silenci del poble. Sortir al carrer costa més que mai perque abans es sortia a lluitar per qualsevol cosa i ara simplement amb les xarxes ja creus que pots anar a tot. Anirà a pitjor.

-Què trobau de la política actual a Sóller? I a Espanya? Creis que s’estan escoltant prou als joves?
-No estic molt posat en l’àmbit municipal, però sí que trob bastant de desinterès i bastant d’imatge. Estic en contra del Govern actual, del Partit Socialista, i no per això soc de dretes. Tenim un govern d’imatge i crec que una de les coses que passa a Espanya és que no ens sentim identificats amb l’esquerra que hi ha actualment. Si enguany hagués de votar no sabria a qui perquè les baralles que hi ha i la poca unió dins l’esquerra no et deixen cap marge per votar.

-També xerrau de la turistificació. Creis que encara som a temps de trobar una solució?
-Solució n’hi ha sempre, però necessitam el suport dels governs, a la taula autonòmica i municipal. No hi ha una implicació real, només paraules i projectes que no arriben a res. Han fet una ampliació que va en contra del que ells volen. Veig una solució si realment s’hi posen.

-Avui és la davallada del bou a les festes de Fornalutx. Què en trobau d’això?
-Jo soc activista vegà i estic en contra del maltractament animal sigui on sigui, la tradició no justifica res. El fet de maltractar un animal, criar-lo semi confinament... hauria de ser lliure. La finalitat és l’entreteniment. Pel que fa a la meva experiència, jo soc vegà fa quasi mig any, però vaig començar com a vegetarià amb catorze anys. Vinc d’una família argentina i allà hi ha molta cultura de la carn. Va ser d’un dia per l’altre. No em varen dir res perquè pensaven que anava a ser espontani. Al final, ho han hagut d’entendre i m’han donat suport.

-Un dels temes dels quals heu xerrat més és el genocidi a Palestina. Per què creis que costa tant donar suport públic encara que s’estigui en contra del que està passant? I quin considerau que és el poder que té la veu del poble?
-Juga molt la politització, ets d'esquerres o de dretes. Si et posiciones en contra d’un genocidi, ja ets un progre per dir-ho d'alguna manera. La gent pensa que no s'aconseguirà res, que sortir als carrers no té impacte real, però sí en té. Entenc que és més fàcil no mirar o consumir al McDonald's, però podem fer boicot a les grans empreses. El que s’ha aconseguit ha estat gràcies a les lluites de classes. El que ha fet la Global Sumud Flotilla és extrem i estic a favor perque està canviant coses. És molt difícil implicar-se i molt fàcil no fer res.