Jos Kuiper (1949, Wildervank) va néixer en un petit poble a la província de Groninga, al nord dels Països Baixos. Vingué a Espanya fa cinquanta anys, en el 1975, com a guia turístic per a l'empresa alemanya-holandesa Nekermann, que ja no existeix, i es va enamorar del Port de Sóller. Després de tota una vida dedicada al sector turístic, en 2005 va decidir organitzar el Festival de Música Clàssica del Port de Sóller, esdeveniment cultural que omple de vida els carrers del Port en plena tardor i que enguany celebra la seva vintena edició.

-Actualment, esteu jubilat, però heu treballat sempre en el turisme. Quan vau començar?
-Vaig començar com a guia i després com a director de guia. El 1978 era el director de guia de la zona nord, que era Pollença, Alcúdia i Can Picafort. A l’any següent, vaig ser l’assistent del que duia tota l’illa. A poc a poc vaig anar pujant de categoria fins que en 1981 ja vaig ser director.

-Quina valoració podeu fer de la situació actual de massificació que hi ha a l’illa?
-No és que Mallorca estigui més massificada que abans, segons m’han informat. Tenia amistat amb Lluís Rullán, el president de l’Associació Hotelera de Sóller, que es feu càrrec de l’Hotel Los Geranios, del qual vaig ser propietari trenta anys. Enguany va una mica pitjor que l’any passat, és a dir, l’ocupació no és la mateixa. La gent abans demanava excursions amb autocars. Això ja no existeix. El que es fa ara és llogar un cotxe i van o a Palma o a Sóller. Com a habitant d’aquesta ciutat després de gairebé quaranta anys empadronat, Sóller és el més bonic que hi ha a l’illa. És terrible quan he de fer una cua de mitja hora, però estic en contra de les accions de SOS Sóller perquè després de cinquanta anys de turisme, com digué la Bíblia, hi ha set anys bons i set dolents. I ara estem en els dolents. Això ja ha passat. La gent està cansada, els preus són altíssims, però s’ha d’anar alerta amb protestar com pels aparcaments, si no s’haguessin fet no hi hauria on aparcar. No estic a favor de la massificació, però la situació no és tan greu. Quan vaig a Sóller, com sé que no trobaré lloc agaf la bicicleta ara que encara puc.

-Vostè és l’organitzador del Festival de Música Clàssica del Port de Sóller. Quan sorgí la idea?
-La iniciativa va ser com a hoteler. L’Associació Hotelera sempre celebrava el Dia del Turista. Els hotels posaven estands a l’Infante Lois, però va acabar sent per als joves que s’aprofitaven i deixàrem d’organitzar-lo. I fou quan ens demanàrem què podíem fer aquells mesos. A l’hotel tenia un client fix, n’Alexander Malter. Un dia em demanà si podia avançar l’hora del seu sopar perquè tenia un concert a Deià. Sabia que era un pianista fabulós que vivia a Berlín. Em demanà per què hi havia festivals a Valldemossa, Deià, Pollença, i a Sóller no. Jo li vaig dir que no hi havia lloc on fer-ho. L’any 2005 obriren el Museu de la Mar i convidaren els hotelers a l’obertura. N’Aina Mora, la directora, em digué que podien celebrar concerts i tot d’una vaig cridar a n’Alexander per dir-li que teníem una sala.

-Quin és el públic al qual va dirigit el festival? Sempre venen els mateixos músics?
-El festival se celebra quan el turisme canvia. Alemanya és un país on les vacances de tardor es reparteixen per regions, així que sempre hi ha gent. Ve gent de classe mitjana i ben situada. N’hi ha que diuen que és per als estrangers, però és per a tothom. Els músics van canviant. N’han vingut més de 90 en total. Jo no tenia cap experiència en muntar un festival, però vaig molt a concerts a Palma, a Alemanya i a Holanda. Els músics que venen són membres d’orquestres grans, però aquí poden figurar en conjunts petits i són solistes, i això els encanta. A més de bons músics, són gent agradable.

-Quan començà la seva relació amb la música?
-El meu pare i el meu oncle eren membres d’una banda de música. El meu germà i jo estudiàrem música. En una orquestra de cinquanta, un 10% era la família Kuiper. Sé llegir música i tocar instruments, ho he anat oblidant però soc amant de la música clàssica. Estic jubilat fa temps i com sé d’això m’agrada organitzar-ho. Els clàssics estan bé, però a mi m’agrada més la moderna, la del segle XX, com Xostakóvitx i Bruckner. El seu 200 aniversari fou l’any passat i aquí només férem alguna cosa nosaltres amb catorze músics de l’Orquestra Real del Concertgebouw d’Amsterdam.

-Creis que hauria d’haver-hi més festivals a la tardor a Sóller?
Ara hi ha moltes coses, tothom es mou i hi ha molta competència. Vull continuar organitzant-ho, però hi ha gent més jove i l’any que ve delegaré una mica.

-Quin és el balanç que feis després de vint anys?
El balanç és positiu encara que cada any és més difícil promoure la cultura a Sóller. Don gràcies a Déu dels bons espònsors. A les reserves veig com aquests actes són més apreciats per gent de fora. Hi ha comentaris de que és car, però per veure aquests músics a les seves orquestres no es paga el mateix. L’any passat a Amsterdam vaig pagar 125 euros. De cada entrada, cinc euros van a l’església. I també hi ha moltes altres despeses. La bona culturano és barata enlloc, a cap país.