Antònia Maria Miró Crespí (Sóller, 1984) gairebé podria dir que la seva vida ha anat una mica lligada al Modernisme. És llicenciada en Història de l'Art i treballà durant molts d’anys a Can Prunera. Enguany, s'inaugura la primera edició de les Journées del Modernisme, que tindrà lloc a diversos espais del municipi del 10 al 12 d'octubre. L'esdeveniment, que és una iniciativa de l'Associació Sollerica de Cultura Popular Can Dulce, compta amb el suport de l'Ajuntament i la participació de diverses persones, entre elles, Miró.

- Ara, a què us dedicau? I què us agrada fer al vostre temps lliure?
- Som professora interina des de l’any passat i just aquest curs estic donant classe a Sóller. Pel que fa al meu temps lliure, sempre he estat escolta, estic vinculada a l'Agrupament Escolta i Guiatge Capità Angelats, però ara tinc dos fills que m’ho impedeixen una mica. Sempre m’ha agradat anar d’excursió, he fet unes quatre vegades el camí de Santiago. Per altra banda, també m’agrada esser creativa, sempre tinc curolles. De fet, l’any passat em va pegar per fer teixits naturals, m’interessa el tèxtil.

- Un dels actes més esperats al municipi són les Journées del Modernisme. Com sorgí la idea i quin és el seu objectiu principal?
- La idea sorgí d’un cúmul de circumstàncies de Can Dulce. En Xisco Pérez feia anys que volia muntar una fira modernista. Jo he fet feina a Can Prunera molts anys i vaig estudiar Història de l’Art a la UIB. Doncs, em vingueren a cercar per si volia participar en tirar endavant aquest projecte i tot d’una vaig dir que sí i em vaig engrescar. La idea era que no fos una fira amb quatre stands i menjar. Està enfocat a la cultura, a conèixer el nostre municipi i el nostre patrimoni modernista des dels sollerics a un nivell més illenc que turístic.

- A Sóller s’han fet certàmens fotogràfics, conferències i altres activitats dedicades a aquest moviment però mai unes jornades. Imagín que amb aquest projecte es vol donar a conèixer a totes les edats.
- Feia molts d’anys que no es feia res, però ja s’han fet coses. Em demanaren des de l’Ajuntament fer una visita guiada i una conferència i foren un èxit. Supòs que veient que encara hi ha ganes de fer i conèixer el Modernisme solleric vàrem pensar muntar això. En el cas de les Journées, hi ha activitats per a tots els públics, des d’una gimcana familiar a un concurs d’sketchbook, que és dibuix ràpid urbà. També hi haurà jocs infantils a la Gran Via, un showcooking de receptes modernistes i al vespre una vetllada amb jazz, música dels anys vint que combina la part cultural amb la part lúdica.

- Conduireu una de les activitats destacades del programa, que ja ha exhaurit les entrades, la ruta modernista a Can Prunera. Què en podeu dir?
- Ens ha sobrepassat una mica fins al punt que hem hagut d’obrir una altra ruta. Al programa només en surt una el dissabte, però també n’hi haurà una altra el diumenge. No et pots passejar pel carrer de Sa Lluna amb 100 persones.

- Creieu que les Journées visibilitzaran el moviment a Sóller?
- Crec que sí. De cara als sollerics es valorarà el que tenim a casa. Molta gent vindrà i ho reconeixerà allà on viu. El que passà amb el Modernisme és que aquestes cases no només les construí la gent que partí i tornà sinó els veïns que no s’havien mogut de Sóller també volgueren ser moderns i pujar al carro d’aquesta moda. Si s’havia de fer una reforma ja es feia així, com enrajolar de bell nou o posar motllures d’on sortia la llum. A Can Falet, davall de Gran Via hi ha una reixa amb una pauma, una fulla de castanyer d’Índies, que és idèntica a la d’una casa devora Can Macià a l’Horta.

- Quins són els vostres edificis modernistes preferits, al municipi i a tot el món?
- Estim i estimaré sempre Can Prunera. La meva padrina vivia dins el carreró que hi ha a la placeta d’en Toni Mayol. Allà hi he anat d’ençà que tenia l’edat de la meva filla. Sempre he corregut per allà dins i després hi he fet feina. És part de jo. Al món és difícil perquè el modernisme català és una meravella, però el belga està una mica oblidat. En Victor Horta feia unes formes sinuoses brutalíssimes, sense desmerèixer a n’Antoni Gaudí.

- Podeu explicar breument el context històric al qual estigué emmarcat el Modernisme?
- A Sóller ens vingué per via francesa. Aquí hi havia economia agrícola i el 1865 quedà devastat per una plaga que afectà els tarongers. Els que mercadejaven amb els cítrics es quedaren sense material de subsistència i emigraren. El que teníem de bo era la mar, un port comercial on hi havia un vaixell periòdic que ens connectava amb Barcelona i Marsella. Amb la Guerra Civil es tancà i quedà expropiat. Els sollerics, en lloc de partir a la resta de l’Illa anaren a Europa, la majoria a França. Allà s’instal·laren a petits terrenys agrícoles i conrearen els productes d’allà, com canya de sucre, cafè, tabac o l’elaboració de licors. Tot això ho exportaven cap a casa seva, on els mateixos veïns sollerics muntaren negocis amb aquests productes. A fora van conèixer una nova arquitectura i una nova manera de viure que van dur en tornar a la pàtria estimada. N’hi ha que pensen que allà eren rics, però això fou en tornar, a fora eren treballadors. És el que està passant ara mateix, però pareix que no recordem que llavors nosaltres també fórem emigrants.