La Indicació Geogràfica Protegida de la taronja de Sóller, en la recta final

Miquel Gual diu que serà una realitat el 2022 i que inclourà les varietats cultivades a la Vall

La Cooperativa de Sant Bartomeu ha replantat uns vuit mil tarongers, dels quals 2.000 són de la varietat canoneta | Foto: I. Cabrer

I. Cabrer16/07/21 11:10

El procés per declarar una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per a la taronja de Sóller està apunt de finalitzar. El gran entrebanc que hi havia quan s’inicià el procés l’any 2016 per demanar una marca o segell distintiu per al cítric era que només s’acceptava la varietat canoneta, però després de varis estudis s’ha decidit incloure a totes les varietats cultivades a la Vall de Sóller. «És una passa molt important de cara a que la taronja sollerica es pugui distingir dins el mercat», explica el president de la Cooperativa de Sóller, Miquel Gual, el qual assegura que «en un primer moment, aquesta decisió no estava gens clara, però amb seguretat entraran totes les varietats i ho podrem celebrar el 2022».

D’aquesta manera, a part de la varietat canoneta, el segell inclourà les varietats com la Valencia i la Navelate, o la Navelina i d’altres que són les que es comercialitzen amb més quantitat.
El president de la Cooperativa es mostrà satisfet per la feina perquè «sense incloure la resta de les varietats haguéssim tengut un problema per abastir el mercat».
Per tant, la Indicació Geogràfica Protegida serà una realitat l’any vinent i inclourà les taronges sembrades a les localitats de Sóller i Fornalutx.

Un dels plans que activà el procés per aconseguir el segell per a la taronja fou el pla de ressembra fet l’any 2015 per part de la Cooperativa de Sóller. Amb aquesta actuació s’aconseguí que els dos darrers anys el 80% dels arbres plantats foren de la taronja canoneta.

L’acord amb l’Institut Valencià d’Institucions Agràries (IVIA) on hi ha el banc de germoplasma més important del món en quant a cítrics, proporcionà peus a la Cooperativa d’aquesta varietat sollerica. D’aquesta manera es va resoldre el problema que hi havia per recuperar la varietat a Sóller, ja que els peus d’aquí tenien la malaltia de la tristesa i fitoctora, i «o s’havia de fer una neteja vírica del volum que es va fer per recuperar per exemple la Malvasia a Banyalbufar que suposa esperar entre 10 i 15 anys o empeltar a partir d’uns peus malalts», explica Gual. La casualitat, segons el president, fou trobar aquest banc de llavors a València que «ens ha ajudat per aconseguir amb més rapidesa un segell de qualitat per a la taronja».