«Sóller pot acabar convertint-se en un simple aparador»

-Què en destacaria de la seva visita a Sóller?
-En aquesta visita he volgut conèixer de primera mà l’estat del teatre Defensora, arran d’una xerrada oberta sobre els espais culturals del mes de desembre. També ens hem reunit amb l’Associació de Comerciants del carrer de sa Lluna. Era important escoltar de les seves preocupacions.

-Creu que fa falta més suport al petit comerç?
-Sense cap dubte. El petit comerç necessita més suport, especialment en un context com l’actual, amb uns lloguers desorbitats que fan molt difícil mantenir un negoci. La nostra idea era parlar amb els comerciants per veure de quina manera se’ls pot ajudar i poder fer propostes concretes. Les subvencions són importants, igual que donar suport al producte local, però sobretot hem de ser pràctics i no deixar-los sols amb la part burocràtica. Tot això va lligat a la qualitat de vida de qui viu a Sóller, perquè hi ha un teixit comercial i una memòria cultural molt forta que s’està perdent. El poble corre el risc de convertir-se en un espai pensat per a qui no hi viu, i això és molt preocupant. El problema dels lloguers, tant de locals com d’habitatge, és enorme.

-Ara que el debat és damunt la taula, com es pot resoldre o pal·liar el problema d’accés a l’habitatge?
-És un problema generalitzat, però a Sóller es fa especialment evident aquests dies amb la proposta a un lloc com Teixidores. Quan governes un ajuntament s’ha de tenir clar quin poble vols i això requereix un projecte i una planificació. No pots improvisar i dir ara necessit habitatge i faré pisos aquí, en una plaça, sense pensar en l’entorn, els serveis o l’impacte que tendrà. Per exemple, què passa si construeixes un bloc de pisos devora la Fàbrica Nova, que és un Bé d’Interès Cultural? I què passa amb els serveis que necessitarà la gent que hi viurà? El que veim, aquí i a molts altres municipis, és una manca de planificació perquè són decisions que no donen un rèdit immediat. Però si ets seriós, has de pensar a mitjà i llarg termini: habitatge, serveis, mobilitat, visitants… tot va lligat i això és clau.

-Quina és la seva posició respecte a la ZBE i les restriccions de trànsit?
-O fas una zona per a residents (ACIRE), una mesurea que ens sembla bé i que sempre hem defensat o fas un zona de baixes emissions. Si parlam d’aquest darrer cas, s’ha de fer amb coherència i seriositat. El que trob a faltar, en general, és més rigor com a servei públic i si de veres creus en aquestes mesures, les has d’aplicar bé.

-Fer política municipal és diferent de fer política a altres nivells?
-Totalment. A nivell municipal fas feina per als teus veïnats, per a la gent que coneixes, i això ho fa més dur però també molt més gratificant. És servei públic en estat pur. Per tant, si no es fa bé, Sóller pot acabar convertint-se en un simple aparador i perdre l’encant. Quan es perden les dinàmiques de poble, ja no és fàcil recuperar-les, i hi ha molts temes que s’han d’afrontar amb valentia.

-El lloguer turístic ha empitjorat la situació de l’habitatge?
-Sí, clarament. Quan va començar, no vam saber preveure el que passaria. Es va vendre la idea que no hi hauria tants hotels i que el turisme beneficiaria el comerç local, però no teníem el problema d’habitatge que tenim ara. A dia d’avui, aproximadament la meitat dels habitatges estan destinats al lloguer turístic, i això ha deixat molts de joves sense possibilitat de viure al seu propi poble.

-Quin paper ha de tenir l’habitatge en el futur de Sóller?

- Parlam de fer un Sóller per als sollerics, però això no vol dir només habitatge per a gent ‘d’aquí’ en un sentit restrictiu. Per mi, és d’aquí qui té una connexió amb el poble, qui hi participa, qui s’implica en la vida social i cultural i respecta la nostra llengua. Les persones que arriben i fan aquest vincle també s’han de sentir d’aquí. El teixit cultural és essencial per mantenir aquesta identitat.

-Com afecta aquesta situació a la gent gran?
-També els afecta molt. Ara ha acabat la moratòria de lloguers que es va aplicar durant la Covid, i molta gent major es troba en una situació molt vulnerable. Consider que la presidenta del Govern, Margalida Prohens, ens castiga per no voler topar els lloguers. El topall no és una solució definitiva, però serveix per contenir les pujades mentre es posen en marxa altres mesures. No n’hi haurà cap de miraculosa. Fer habitatge de protecció oficial és necessari, però no basta. Hi ha contractes que acaben avui mateix, i els lloguers més elevats no els poden pagar ni els joves, ni la gent d’aquí, ni els pensionistes. Per això defensam que sigui el municipi qui pugui decidir i adaptar les mesures a la seva realitat.

-En quin moment es troba el PSOE de cara al futur?
-Com a partit ja hem començat a elaborar un document que serà la base del programa electoral. És una feina de fons, que requereix temps, anàlisi i reflexió. L’objectiu és mirar pel bé comú i plantejar un projecte seriós i realista.