«Mil gràcies sollerics perquè estimau i us deixau estimar»

El Pregó va estar compost per set punts basats en moments o reflexions que resumiren l’experiència viscuda per Gastalver durant els seus onze anys com a rector de les Parròquies de la Vall. El discurs es va estructurar des que «Sóller era per a mi un lloc desconegut, per tant, encara no el podia estimar» i continuà amb una reflexió sobre què és per a un de fora viure a Sóller. Durant el Pregó explicà com se sentí amb tota la comunitat cristiana de la Vall, de la que expressà sentir-se molt ben acollit. A més de la comunitat cristiana, també va tenir unes paraules cap als diferents batles que va conèixer i a «la viva i potent realitat associativa, cultural i municipal» que es va trobar a Sóller.

La conclusió a la qual arribà Gastalver a més de sentir molt d’amor és emportar-se «relacions properes, moltes i molt variades», i manifestà creure haver deixat «el testimoni de què ser cristià és esser una persona normal, amb sentit comú, compromesa amb el que faci falta, i present en el dia a dia».

L’antic rector va fer referència en diverses ocasions a la seva vinculació amb el Setmanari Sóller.