Antònia Arbona presenta el seu nou poemari ‘El poder i la glòria’

L’escriptora denuncia el masclisme, la banalització del mal i la crisi lingüística

D’esquerra a dreta Miquel Serra, Antònia Arbona, Miquel Nadal, Pere Perelló, Jaume Garau i Manel Santana ahir a la presentació del nou poemari

L’escriptora sollerica Antònia Arbona va presentar ahir capvespre a la Sala Magna de l’Ajuntament la seva nova obra literària. Tot i que aquesta ja fou presentada el passat mes de novembre al públic palmesà, on ella resideix, ahir arribà el torn de què fos el públic solleric qui conegués el seu nou poemari. El poder i la glòria és el nom que la protagonista ha emprat per a descriure la seva nova obra. Segons explicà durant la presentació d’ahir, «és, fonamentalment, una reflexió sobre el poder i el patriarcat, com explica Pere Perelló i Nomdedéu en el pròleg».

A l’acte acudiren el mateix Perelló, que presentà l’obra juntament amb Jaume Garau i Manel Santana; a part, també hi foren presents el batle de Sóller, Miquel Nadal, i Miquel Serra, conseller editorial del Grup Serra. El llibre també parla sobre «com les dinàmiques del poder actuen, amb l’ús del sexe com a instrument de poder». Al cap i a la fi, «parlam de patriarcat com a instrument d’opressió estructural», comentà l’escriptora. En aquesta obra «hi agafa molta importància la teoria del superhome d’en Friedrich Nietzsche i la teoria de la banalitat del mal de Hannah Arendt».

En total, el nou poemari d’Arbona està compost per 24 poemes. Els més llargs són «els quatre ‘reescrivint’, que he sintetitzat i reinterpretat per dur-los al meu terreny, els he fet servir per parlar del que m’interessava», explicà la protagonista del poemari.

Sobre la temàtica del llibre, Arbona argumentà que «és com una lasanya, amb el tema central que ja hem esmentat, però el qual se superposa amb molts altres». Per exemple, «hi ha temes filosòfics; també té un rellevant paper la defensa de la llengua pròpia; el paper del sexe i la crueltat de la societat literària illenca; l’estupidesa del món en què vivim i l’experimentació dels límits de la percepció humana».