dBalears ha parlat aquest dimarts amb Paco Ferrer, supervivent dels atacs del creuer franquista Baleares (al qual està dedicat el monument de la Feixina) a l'anomenada 'carretera de la mort', entre Màlaga i Almeria.
Ferrer, que viu a Mallorca des de l’any 1960, ha volgut sortir al pas de les declaracions d’ARCA i donar el seu punt de vista sobre el monument i tot allò que l’envolta.
En els darrers dies l'entitat proteccionista ARCA s'ha tornat a mostrar en desacord amb l'Ajuntament de Palma sobre la retirada del monument de la Feixina. La setmana passada l'entitat es manifestava disconforme amb els arguments de Cort i de les entitats que vetllen per la recuperació de la memòria històrica. ARCA assegura que el monument «no és un monument feixista. És originalment un monument a unes víctimes mallorquines. Ara és un monument que recorda el fet i advoca per la pau.»
Paco Ferrer va néixer l’any 1929 a Màlaga; l’any 1936 la seva família va partir cap a Almeria per la que seria anomenada, temps més tard, ‘la carretera de la mort’. A l’alçada d’Almuñecar (Granada) l’expedició ja no va poder continuar avançant: el primer contratemps fou el mal temps; el segon, el creuer Baleares i dos vaixells falangistes més, que els barraven el pas disparant canonades contra els penya-segats que feien que les roques els barressin el pas o els caiguessin damunt directament. L'acció de l'exèrcit franquista sobre els fugits per la carretera d'Almeria va provocar entre 3.000 i 5.000 morts, la majoria civils. Tot i l’evidència i l’elevat nombre de morts, l’exèrcit de Franco sempre va negar haver disparat contra la població civil.
Paco Ferrer ens explica la seva experiència personal a la ‘carretera de la mort’ i les circumstàncies que dugueren la seva família a partir de casa seva. Però també ens parla de la desagradable sensació que va tenir el dia que va veure el monument de la Feixina a Palma. «Se’m va regirar l’estómac quan vaig veure a què anava dedicat aquell monument», explica. «Vaig deixar de passar per aquesta zona. Mai no m’he pogut treure del cap aquells atacs i el monument només feia que recordar-m’ho més».
En parlar-li del futur del monument i de la proposta d’ARCA de mantenir-lo, la seva opinió és molt clara: «Qui vulgui conservar la Feixina, que se l'endugui a casa seva».
