26 de maig de 1947, el dictador Francisco Franco arribava a Mallorca per inaugurar el monument en «honor» a l'enfonsat creuer Baleares deu anys abans.

Un monument que s'havia construït a través d'una subscripció popular impulsada per Ultima Hora. Empreses com Banc de Crèdit Balear, la Caixa d'Estalvis, el Banc d'Espanya, GESA, el Grand Hotel, l'Hotel Victoria, l'Hotel Alhambra, el Bar Bosch, el Teatre Líric o El Cercle Mallorquí foren algunes de les que subscriviren el monòlit.

El solar on s'ubica el monument pertany a l'Ajuntament de Palma des del segle XVII. Es va remodelar com a parc el 1935 amb la construcció del col·legi, obra de Guillem Forteza. Durant la guerra del 36, el col·legi es va convertir en caserna fins que va ser retornat a l'Ajuntament durant els anys seixanta. L'any 1978 va recuperar la seva condició d'escola.

Segons explica el cronista oficial de Palma, Bartomeu Bestard, «per a fer el projecte es va convocar un concurs al qual es van presentar unes vint propostes. El 28 de juliol de 1939, el jurat es va pronunciar per unanimitat a favor del projecte titulat 'Inmortalidad', dels arquitectes Francisco i Antonio Roca i l'escultor José Ortells».

El mateix Bestard assegura que els arquitectes justificaven així la ubicació i forma del monument: «Atès el lloc de l'emplaçament ha de dominar en aquest monument la dimensió vertical; ja que no només hi obliga les àmplies vies que l'envolten, sinó encara més, la important atenció que pugui ser descobert des del mar pels navilis que el travessin, i puguin tributar un emocionant crit de presentes i Viva España».