Nicolau Roser, especialista en l'Islam, afirma que després de caure el bloc soviètic els musulmans foren designats l'enemic que Occident necessita.

«La xenofòbia contra els musulmans és induïda pels poders polítics que governen Europa i pels mitjans de comunicació», afirma Nicolau Roser Nebot, mallorquí, professor de llengua àrab a la Universitat de Màlaga i expert en teoria política de l'Islam. Roser cobrà rellevància pública quan fou el traductor del llibre Ta'rij Mayurqa (Història de Mallorca) d'Ibn 'Amira al-Majzumí d'Alzira (1186-1260), juntament amb l'historiador Guillem Rosselló Bordoy.

El terrorisme de l'islamisme radical està contribuint a desvirtuar la imatge que envers el conjunt de l'Islam tenen determinats sectors socials: es corre el perill de convertir l'acció d'uns pocs en el motiu de condemna la comunitat musulmana en el seu conjunt, que assoleix el 23 per cent de la població mundial. Hi ha proclames que afirmen que a la societat moderna l'Islam no hi té cabuda. «Aquesta afirmació – comenta Roser al programa Ona Matí, emès per Ona Mediterrània el 30 d'abril - es feia el segle XIX dels catòlics a Gran Bretanya, i a principi de segle XX es va fer dels jueus. Si collim els diaris antisemites del principi de segle XX i canviem la paraula jueu i judaisme per islam i musulmà, ho podríem fer passar per articles actuals».

«Durant molts anys la civilització al món era islàmica -adverteix- No podríem haver arribat a la lluna o desenvolupat la informàtica sense els números que diem àrabs. L'Islam no només és una religió, és una civilització que ha aportat una gran empremta»

Quant a les causes que fomenten visions pejoratives, exposa que «les potències occidentals necessiten tenir un enemic extern per justificar polítiques interiors i exteriors. Després de l'esbucament del bloc soviètic, l'Islam és l'enemic que es va designar». Al rerefons, l'economia: «Quan es parla de l'Islam es parla dels interessos que hi ha a una zona molt concreta, l'Orient Mitjà, on l'Islam és un factor més del joc». Però també és cert que, de forma més general, hi ha un fonament cultural que col·lideix amb el mercat globalitzat de tall occidental: «Els musulmans són els únics que s'oposen al nou ordre mundial que va sorgir dels Estats Units després de la caiguda del mur. S'oposen a canviar la seva forma de vida, de pensar».

Roser reconeix que a la Mediterrània «històricament hi ha hagut una confrontació políticoreligiosa entre el cristianisme i l'Islam», però assegura que actualment «a l'Estat espanyol la comunitat islàmica està molt integrada, no hi ha guetos. La majoria treballa amb contracte, paga els impostos i són un pilar del sistema de pensions».

Front les veus que reclamen una demostració de rebuig clara dels musulmans contra l'Estat Islàmic i el terrorisme, assegura que tots els musulmans d'Espanya el condemnen, però «els canals de comunicació habituals serveixen als interessos occidentals, no els donen peu. Però tampoc els musulmans cerquen tenir aquests canals ni els creen. I si els tenen, no els saben emparar bé. A l'Estat espanyol els musulmans no tenen realment representants que donin una visió realista i objectiva de l'Islam». Tot i així, a peu de carrer, hi ha una realitat sociològica determinant en aquest sentit: «La comunitat musulmana a Espanya és una migració econòmica, la seva preocupació és poder mantenir-se econòmicament, aquestes qüestions polítiques li són distants».