"No entenc que set milions de persones votin un partit que va en contra dels ciutadans", afirma sense embuts Àngela Pons, una de les portaveus de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) a les Illes Balears. No ho expressa un dia qualsevol, ho fa dilluns 18 d'abril, al programa Ona Matí d'Ona Mediterrània, quan la PAH ha convocat concentracions de protesta arreu de l'Estat davant les seus del Partit Popular. La causa: fa una setmana s'ha sabut que el PP vol dur al Tribunal Constitucional un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica a Catalunya. A Palma, la protesta està convocada per a les 18.30 al carrer Palau Reial, núm. 10.

"Aquesta llei és fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular a Catalunya – recorda Pons - i en la seva tramitació va comptar amb el suport de tots els grups polítics catalans, el que significa que fins i tot els partits que defensen la banca i les energètiques hi van estar d'acord. Concretament el Partit Popular, Ciutadans i Convergència."

La PAH afirma en un comunicat que "ara el Partit Popular, havent ja passat les eleccions autonòmiques i estatals, i just abans que s'acabi el termini per recórrer, es treu la disfressa que lluïa a Catalunya i inicia un recurs contra la Llei a la qual havia donat suport." Quan, segons Àngela Pons, "aquesta llei no s'hauria hagut de reclamar, l'hauria d'haver fet el Govern de l'Estat."

"El PP ara vol tirar per enrere aquesta llei perquè diuen que és anticonstitucional – afegeix Pons- L'argument és que és una llei que no es pot fer des d'una Comunitat Autònoma, que correspon al Govern central, però la vergonya és que no s'hagi fet molt abans des del Govern de l'Estat, perquè aquesta llei el que fa és protegir a les persones que no tenen entrades econòmiques, o són desnonades, o que en un moment determinat no poden pagar el llum i l'aigua perquè només estan rebent 400 euros o 600. Estem parlant de 12 milions de ciutadans" en el conjunt de l'Estat.

La llei nascuda a Catalunya recull exigències clau per a la PAH, com la dació en pagament retroactiva; el lloguer social; no desnonar ningú que no tingui una alternativa d'habitatge; no tallar els subministres energètics en cap cas. "Demanem coses lògiques -afirma Pons-. És una llei per a un mínim de dignitat humana i per a la qual no s'ha de demanar la inconstitucionalitat. El que demanem és que no es vulnerin els drets humans."

La PAH assenyala amb el dit no només el PP. "El PP i Convergència durant el seu mandat han estat ferris en lleis que han defensat aquestes grans entitats." I assegura que "A Ciutadans molta gent que hi és són ex-peperos. I si aprofundeixes una mica en les lleis que proposa el senyor Rivera, són molt parescudes a les que fa el Partit Popular."

A les Illes Balears, la Plataforma s'asseu a la mesa per a la redacció de la Llei d'Habitatge. "La llei balear és una plana en blanc quant a la situació de persones en situació de vulnerabilitat -explica la portaveu- Juntament amb promotors, IBAVI, FELIB, la Conselleria d'Afers Socials, estem fent la redacció, no hi ha ni una sola llei que protegeixi les persones en situació de vulnerabilitat. Només hi ha una frase, a la Llei del Consumidor, que diu que s'ha de garantir un habitatge a totes les persones, però només hi ha aquesta frase."

Mentre en aquesta Mesa les aportacions de la PAH semblen ben rebudes, és diferent de la Mesa de la Pobresa Energètica. "Les elèctriques ja varen dir de pla que no a què fossin ells que no cobressin a les famílies que no tinguessin cap entrada econòmica. Es varen emparar amb què això no es pot decidir des de les Balears, sinó que ha de ser una decisió en l'àmbit estatal. Ja ens agradaria, em digueren des d'Endesa, però no podem perquè això és una decisió estatal. I jo els vaig dir, idò aneu al president estatal i li demaneu."

La visió que en té Pons és clara: "El que hem de demanar és a aquestes grans empreses, les elèctriques, són ells que han de donar una passa." Recordem de la informació sobre el rescat encobert a les elèctriques que transcendí arran d'un informe de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que deixava constància d'una transferència de la renda a través de la factura de la llum xifrada entre 60.000 i 80.000 d'euros entre 1998 i 2013, i de l'assumpció del dèficit de tarifa en època de Rodrigo Rato, segons el qual l'Estat havia de compensar les cinc grans empreses pel preu al qual oferien l'energia i el presumpte cost real de producció, establert de forma opaca. La diferència no la paga l'Estat, sinó els consumidors mes a mes. "Igual que nosaltres paguem la diferència a les elèctriques -comenta Pons-, és lògic que ara les elèctriques siguin les que assumeixen aquest 3 per cent de població que està en risc." Àngela Pons també es refereix al rescat bancari: "No és natural que el ciutadà sempre sigui el que ha de rescatar a tothom i després ells no puguin ajudar. Gràcies a les entitats bancàries més de 500 mil famílies han estat tretes de ca seva. I després han venut les cases per dos euros a fons 'buitre'. Els podien haver renovat la hipoteca a una quota de 40 euros. La majoria de gent continuaria tenint la casa." Amb el govern del PP al punt de mira, Pons assevera: "Pel ciutadà que realment ho necessita, el Govern de l'Estat ha tancat la porta."