El nou govern progressista de les Illes Balears s’ha fixat com a prioritat revertir amb rapidesa les polítiques d’atac al català de l’anterior govern del PP. Concretament l’eliminació del requisit del català per a la funció pública ha forçat que 19 places d’interventor i 12 de secretari creades abans que el nou executiu hagi revertit la normativa puguin ser ocupades per persones que no entenguin el català.

Els municipis van haver de convocar places on el requisit del català no hi fos present, independentment que hi estiguessin a favor o no. Aquest fet és especialment perillós per a unes administracions que acostumen a funcionar amb normalitat en català pel que fa a la documentació interna, ja que es tracta de funcionaris que revisen tota la documentació.