Manel Doménech de 63 anys ha fet de mestre d'escola durant molts d'anys, a més a més és el president de l'associació de veïns de la barriada de Canamunt - Ciutat Antiga i fa més de 20 anys que es dedica a sembrar varietats locals a la seva finca de Son Maiol de Randa.

Quin temps fa que teniu Son Maiol de Randa?

Vaig començar ara ja fa 23 anys amb un quartó i l'hem fet créixer fins a arribar ara mateix a les dues quarterades.

Què hi ha a Son Maiol?

Hi tenim cirerers, albercoquers, figueres, garrovers, ametlers i vinya, tot varietats locals.

Com així teniu varietats locals?

Hem de preservar les nostres varietats i sobretot fomentar el consum de fruita i verdura d'aquí, crec que no té sentit menjar productes duits d'Austràlia, Costa d'Ivori, etc. Hem de donar feina als pagesos de les nostres Illes i sobre tot menjar sa, la idea, encara que sembli molt utòpica, seria aconseguir la sobirania alimentària.

Que feis amb tota la producció?

Les garroves i les ametles van directes a la cooperativa i fan el seu camí. Amb la fruita en menjam tanta com volem i amb la resta feim confitura i n'empotam, i amb el raïm feim un bon vi, que juntament amb la confitura repartim entre els amics. Ara bé, el dia que ho tinguem tot en producció haurem de mirar que feim, l'esplet serà tan gros que haurem de pensar a fer sequer i altres alternatives.

Qui ha estat el vostre mestre pel que fa a la pagesia?

Tot el que ha après de les feines del camp les he volgut aprendre de forma autodidàctica, fent qualque curset i sobretot demanant consells als quals en saben més que jo de fora vila. Jo sempre dic que la vida és un continu aprenentatge.

Però vos en veniu de família de pagesos, no és ver?

Sí, jo venc de família de pagesos d'Estellencs, però sempre varen fer feina a casa d'altres, i sempre vaig tenir ganes de tenir la meva pròpia finca. El meu pare sempre em deia «Estudia i quan siguis gran tindràs les finques» i mon pare va tenir raó. Ara puc dir orgullós que «Les garroves me les he guanyades a Ciutat, però els garrovers els he tingut a Algaida».

La pagesia és la seva distracció?

Si, malgrat que abans ens agradava molt viatjar, però va ser comprar el primer quartó i deixa-ho, no es pot tenir tot en aquesta vida. Per cert ara li contaré una anècdota relacionada amb el fet de viatjar i la terra. En un dels darrers viatges que vàrem fer, férem la travessia amb el transsiberià, quan arribarem al port de Jabárovsk, a l'altre cap de món, baixarem tot il·lusionats per veure que ens oferiria aquell lloc, i en un parterre vérem unes margalides com les que podem trobar a qualsevol camp de les nostres Illes, quines coses, el món és gran però no tan divers.