Informes de l’oficina contra la corrupció als quals ha tingut accés en exclusiva l’Anuari Mèdia.cat afirmen que la contractació de càrrecs de confiança dels partits a les diputacions Barcelona i Lleida pot ser contrària a la llei. Es tracta de 45 possibles assessors irregulars en el primer cas i quatre més –després d’una reducció substancial aquesta legislatura- a Ponent que l’Oficina Antifrau considera que s’haurien de revisar i que les diputacions asseguren que «s’ajusten a dret». Aquest és un dels temes obviats pels mitjans durant el 2015 i recollit a la sisena edició de l’Anuari Mèdia.cat que va presentar-se aquest dilluns al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Però les diputacions no són les úniques institucions sota la lupa del periodisme d’investigació. Les dietes dels consells comarcals, que en el cas del president del Barcelonès poden arribar a suposar 1.500 euros per cada plenari, una xifra que se suma als sous –en el cas dels municipis grans- com a batles o regidors, ja que tots els consellers comarcals són càrrecs electes.

Les vulneracions dels drets humans és un altre bloc molt potent any rere any. Lyssa Silva va ser brutalment assassinada a cops el 22 de juliol del 2015 a Alacant. La motivació dels agressors va ser, segons la família, l’odi transfòbic, el que suposaria el tercer assassinat d’aquestes característiques als Països Catalans, uns territoris on creixen els crims d’odi contra les persones transsexuals.

La mort de Raquel E.F. per suïcidi a la presó de Can Brians, després d’estar sis mesos tancada en règim d’aïllament –un reportatge ja avançat fa un mes- destapa les greus vulneracions dels drets humans al sistema penitenciari català.

Un altre reportatge analitza que n’ha quedat de les mediàtiques operacions antigihadistes, com els «Onze del Raval», «Tigris» o «Xacal», que després d’espectaculars desplegaments policials i informacions alarmistes han quedat en absolucions o sentències en procés de revisió.

El tercer gran bloc de l’Anuari és la fiscalització del poder econòmic, enguany centrat en els clubs de futbol, un sector que rep importants subvencions públiques a pesar dels deutes que molts clubs mantenen amb hisenda.

Sengles reportatges ofereixen retrats crítics de grans empreses. Un de l’imperi turístic bastit pels principals hotelers balears –i la seva capacitat de condicionar lleis i governs- i l’altre d’El Corte Inglés, una de les empreses més ben tractades pels grans mitjansgràcies a la seva generosa inversió en publicitat i patrocinis. La situació i conseqüències dela muntanya de runam salí que l’empresa Iberpotash acumula al Bages també entra en aquesta categoria.

Tampoc cal un oblidar una precisa radiografia de les deu principals escoles d’elit catalanes. Quines són, qui hi ha estudiat i com algunes d’aquestes, a més, es troben subvencionades amb fons públics.

La gestió, no exempta de polèmica, del domini .cat tanca l’actual edició de l’Anuari.

Tots els reportatges de l’Anuari estan oberts i són consultables en línia, però també pot descarregar-se sencer en PDF o comprar-lo en paper, una bona fórmula de contribuir a la consolidació del projecte