L’Ajuntament de Valldemossa ha estat condemnat a pagar 7.594.941,99€ més els interessos, en total prop de 10 milions d’euros a la propietat de la parcel·la ubicada a la finca coneguda com “l’Hort de Cartoixa”. Una vegada rebuda la sentència del Tribunal Suprem, ja no queda opció a recurs i l’Ajuntament haurà de fer front al pagament.

L’origen d’aquesta sentència és el següent: Amb la normativa urbanística anterior a 1984 (Pla Alomar de 1960), la meitat de l'Hort de Cartoixa era urbà, tot i que la propietat no hi construí.

El 1984 l'Ajuntament aprovà les Normes Subsidiàries (normativa urbanística municipal) i reduí l'urbà de l'Hort a una franja de 10m de fondària i 678'40m2, des de la paret del carrer Uetam cap a dins. La resta va quedar protegit com a sòl rústic. La propietat tampoc no hi construí en aquesta etapa.

Al 1995 la regidora d'urbanisme del PP Rosa Estaràs va dur a ple l'aprovació d'unes noves Normes Subsidiàries (NS'95). La parcel·la de l'urbà anterior es declarà zona verda amb possible ús d'aparcament, (tècnicament es diu Espai Lliure Públic: ELP) i s'amplià amb un afegit de 2.210'90m2. L'ELP aprovat va ser de 678'40m2 + 2.210'90m2 = 2.889'03m2. Segons l’Ajuntament, «aquesta és la parcel·la de la qual haurem de pagar una indemnització milionària».

Rosa Estaràs

«La senyora Rosa Estaràs presentà aquesta zona verda com un èxit de la preservació del territori al plenari i a la premsa, quan realment tres quartes parts (2.210'90m2) ja eren rústiques i estaven protegides des de 1984. I tot això, sense haver realitzat cap estudi econòmic. L’efecte directe d’aquesta actuació perjudicial per a Valldemossa, és que pagarem 3 vegades més que la quantitat que hauríem de pagar per l’expropiació d’una parcel.la de 678’40m2», ha explicat l’actual equip de govern municipal.  

Per a crear un ELP a un terreny que és privat, normalment l'Ajuntament ha de compensar, comprar o expropiar. L'Ajuntament a les mateixes NS'95 va declarar dos ELP a més del de l'Hort de Cartoixa: el de l'Hort de Son Gual (actual aparcament i parc infantil) i el que actualment és l'aparcament on hi fan el mercadet. A diferència del que va passar amb la parcel.la en qüestió, aquests dos espais es varen negociar amb els respectius propietaris i s'arribà a pagar un preu o compensació, amb el que evitaven reclamacions posteriors.

Durant els 12 anys posteriors que va governar el PP a Valldemossa, no es va fer una previsió econòmica, per a fer front al pagament ni tampoc es va plantejar cap modificació del planejament per modificar l’ELP.

Segons ha explicat l’actual dirección de l’Ajuntament, la causa de la situació actual és idò que el govern municipal liderat pel Partit Popular:

• acabà expropiant una parcel·la urbana que, sense cap motiu lògic que coneguem (no se n'augmentava la protecció), es va fer créixer fins als 2889'03m2, quan inicialment tenia només 678'40m2.
• al 1995 no va acordar una compensació i no va pagar l'expropiació a la propietat.
• en els anys posteriors tampoc no va acordar una compensació ni va pagar l'expropiació. Ni va estalviar  per a fer-ne front.
• Tampoc es va dur a terme cap passa per fer una modificació del planejament per modificar l’ELP.

Amb el canvi de propietari (un fill de l'anterior), hi hagué un replantejament de les opcions d’aprofitament dels terrenys. Un grup d'inversió amb persones de pes al Partit Popular va promoure un projecte que combinava explotació comercial i aparcaments. Els representants del grup inversor eren Gabriel Cañellas i Fernando Gilet, un ex-President del Govern Balear, i un ex-Conseller de cultura , ambdós del PP, i juntament amb la propietat es reuniren amb representants del consistori abans de les eleccions de 2007. Els representants del govern municipal  no donaren llum verd i traslladaren la decisió d'acceptar la proposta feta al nou Ajuntament que s'havia de constituir al cap de poques setmanes.

Govern del Pacte

Setmanes després, el PP perdé el govern local i es formà un govern municipal de Pacte. Des de 2007 a 2013 la propietat va presentar a l'ajuntament del Pacte tres propostes diferents per dur a terme per tal de compensar el preu de la parcel·la. En cap ocasió es va acompanyar d'un pla de viabilitat urbanística. «Les tres propostes presentades o eren  il·legals perquè proposaven un acord fora de la normativa estatal de contractes o estaven en contra d’allò que dictaven les lleis urbanístiques del moment», ha assegurat.

«La primera proposta va ser la mateixa que presentaren abans de les eleccions de 2007, i el nou equip de govern la desestimà perquè no se’ls podia adjudicar a dit la concessió administrativa del negoci que proposaven construir a la parcel·la municipal. La segona proposta, al cap de pocs mesos omplia la meitat de l'Hort de carrers i cases: no va ser acceptada perquè era contrària a la normativa urbanística municipal i insular. La tercera, a 2013 presentava una vintena de locals comercials a la zona verda i tampoc no es veia positiva per l'agressió als comerços de Valldemossa que suposava; a més tenia el mateix problema d’il·legalitat de la primera», ha explicat el Consistori.

«La nova propietat va prioritzar progressivament la via de la compensació econòmica i començà la batalla jurídica pel cobrament de la indemnització, just amb el nou consistori, al novembre de 2007. Amb el Govern del PP no ho havien fet mai tot i que en tenien dret des de 2001», ha assegurat.

Arribaren a reclamar més de 13 milions d'euros. Finalment la quantitat establida pel Jurat Provincial d’Expropiació com a “preu just” per una parcel·la de 2.889'03m2 va ser de 7.594.941,99€. L’ajuntament proposava una valoració de 2.192.561,02 € aproximadament.

Recursos

El consistori va recórrer aquesta resolució i el TSJIB li va donar la raó amb data 30 d’abril de 2015, sentenciant-lo a pagar 2.192.561,02 d’€ més interessos. Aquest pagament es va fer immediatament per part de l’actual equip de govern sense augmentar els imposts, gràcies a l’estalvi realitzat els darrers anys.

Però la propietat va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem qui, a data 27 de gener de 2017 ha dictat sentència, que condemna al pagament de 7.594.941,99 € més els interessos, sense opció que aquesta sentència es pugui recórrer. Cal recordar que, d’aquesta xifra total, l’Ajuntament ja ha fet front a 2.687.184,76 €.

L’Ajuntament de Valldemossa vol deixar constància que, al seu parer, «la quantitat que s’ha de pagar es desorbitada pels terrenys en qüestió, però que, com no pot ser d’altra manera, acata la sentència  i esgotarà totes les vies possibles per a fer front al pagament i que això afecti el mínim possible la butxaca dels valldemossins. Som hereus d'una pèssima gestió en el passat i la nostra obligació, voluntat i determinació és aportar solucions».