Madiop Diagne, president de l'Associació senegalesa mallorquina, va ser detingut fa deu dies acusat de falsificar contractes laborals. Aquest divendres 17 de febrer va concedir l'única entrevista per explicar els fets al programa El Semàfor d'Ona Mediterrània. Aquesta és la transcripció de la conversa.

Explica'ns com és que arribes de Senegal en avió i acabes en mans de la policia...

La meva advocada em va avisar de què tenia una citació de la Policia Nacional i, voluntàriament, vaig enviar un missatge explicant que venia a Mallorca, en quin vol a quina hora i vaig arribar aquí a les 9 del matí del diumenge 5 de febrer i a les 10 em vaig presentar a la Policia i després vaig anar a casa. A més per uns altres fets, també em vaig presentar voluntàriament una altra vegada a la Guàrdia Civil i allí em varen tornar a la policia, tot i que tenia una citació per dilluns 6 a les 10 del dematí.

El tracte de la Policia i la Guàrdia Civil va ser correcte

Sincerament, no em puc queixar. Primerament la Guàrdia Civil que em varen explicar que no els quedava més remei i després la Policia Nacional... sempre hi ha algú que et surt amb un amb un comentari desagradable, però no puc generalitzar perquè el tracte ha estat respectuós i no puc queixar-me.

De què se t’acusa?

Diuen que vaig falsificar contractes per a regularitzar immigrants o permetre la renovació de la documentació que tenen, també pensen que la nostra associació, Asema (Associació senegalesa mallorquina), era la plataforma que duia tot el tema i m’acusen personalment com a líder de l’organització on es cuinava tot això.

Explica'ns, primer de tot, què és Asema?

Nosaltres fa vuit o nou anys varem decidir perquè no ens agradava com funcionaven les fundacions d’immigrants que fonamentalment eren ‘guetos’ on es trobaven membres d'una nacionalitat i feien les coses com ells entenien. Amb alguns amics varem pensar que una associació hauria de ser una mica més oberta, interessar-se per la integració, interessar-se per lluitar pels drets i deures de la gent, interessar-se per la realitat en la qual vivim. Per exemple, quan varem sortir per presentar la nostra entitat varem parlar de finançament i algú va dir, què fa una associació d’immigrants parlant de finançament. També varem decidir que nosaltres teníem un compromís amb la llengua catalana. Per a nosaltres era fonamental parlar d’integració i de tots els temes que vivim. El tema de la dona, el tema de l’escolarització dels nins, el tema de les normes de convivència i la realitat social, econòmica i política que vivim. I això, ens ha duit molts problemes i jo vull demostrar que Asema no era cap plataforma per captar clients, l’entitat ha fet molta de feina en tema d’integració, en tema d’interculturalitat, en tema de cooperació internacional...

I ara que sabem de què se t’acusa i que sabem què és Asema, explica'ns, què ha fet en Madiop?

Amb la crisi econòmica molta de gent, amics meus, amigues meves, senegalesos, s’han trobat amb la situació de tenir ganes de renovar la seva documentació i no poder fer-ho, per manca d’un contracte laboral. Altres duien aquí 10 anys amb la pressió social i familiar des de Senegal. Persones que han demostrat integració, han demostrat que no tenen antecedents penals, però un dels requisits de la Llei d’Estrangeria és disposar d'un contracte laboral de feina d’un any. I molts d’aquests amics estaven fent feina, però, és clar, molts empresaris no volen fer contractes. Feien feina en blanc, vermell o negre... feien feina però no tenien contracte. I jo em trob amb aquesta situació... quan vaig a Senegal la mare ve a ca meva, et pressionen i amics meus de Mallorca o entre nosaltres mateixos. En una casa on hi havia 4 o 5 senegalesos ens organitzàvem per fer un contracte a una persona i aquesta mateixa persona a vegades tornava a la seva empresa perquè vivies aquesta realitat humana. És a dir, em falta només un paper per renovar i tenir una existència legal... I això si que ho varem fer. Demanar ajuda a amics que també creien en el que feia jo, perquè ens han ajudat. A més a més, en el mateix acte d’acusació també hi ha molts de casos de gent que ha fet feina de veritat per altra gent, encara que aquests siguin amics.

Vols dir que hi ha alguns casos en que era fictici i altres que era real?

Molts de casos, és el cas típic d’aquest jove senegalès que ha fet feina de veres, com a jardiner, fer net la casa, etc. i jo vull donar-li tot el meu suport i em sap molt de greu tot el que ha passat, perquè és una persona honrada que amb una integració total a la nostra comunitat i que mereix tot el suport i jo vull públicament donar-li el meu suport i també al seu empresari.

També hi ha altres casos de gent que ni conec, però com que són senegalesos i viuen a s’Arenal i han estat donats d’alta, doncs també m’acusen.

Dins aquesta responsabilitat, tothom amb qui he parlat fa la diferència entre si t'has lucrat o no. En Madiop s’ha lucrat per fer alguna d’aquestes feines? T’has quedat doblers? Has cobrat per fer algun d’aquests contractes?

Jo no he guanyat doblers en absolut, al contrari, n'he perdut. A més a més, nosaltres, Asema, varem rebutjar, fa sis anys, qualsevol ajuda pública, per assegurar la nostra independència; doncs la gent si creien realment amb el que fèiem, havien de pagar una quota de 30 euros i amb aquests doblers pagàvem el lloguer, pagàvem les factures de l'associació. Quan va arribar la part més profunda de la crisi, que la gent ja no podia pagar la quota, varem decidir tancar el local de l’entitat, que teníem a s’Arenal.

I Asema, quin paper hi juga en tot això?

Asema no era un gestor per fer papers, l’entitat feia feina en altres molts temes i està demostrat; a nivell de la Comunitat, a nivell de l’Estat, amb ambulàncies que hem dut al Senegal, treballs de cooperació, etc. Hem fet molta de feina i integració. La gent que es feia soci pagava una quota de 30 euros, els que podien i els que no podien no la pagaven. És més, nosaltres mateixos amb els mitjans de l’entitat i, a vegades, amb els mitjans de la meva pròpia butxaca, varem ajudar a gent a tornar al seu país, a pagar coses que no podien pagar.

Vares ser un dia a la presó i vares pagar una fiança de 5.000 euros per sortir-ne. D'on vareu treure els doblers de la fiança?

El fiscal va demanar una fiança, de 5.000 euros, que jo no tenia perquè fa entre sis i set anys que em trob en una situació econòmica molt difícil; vaig tenir dues vegades problemes amb el llogater de la casa...

Aquests cinc mil euros han sortit d’amics. En aquest sentit, vull donar gràcies a tota la gent que varen pensar que em mereixia una ajuda i que varen pagar la fiança, la meva família que va fer un esforç gran, dos amics que també em varen ajudar, una ONG que m’enviava a Senegal, també va ajudar i ara estic pendent de tres o quatre amics que també han decidit ajudar-me. La comunitat senegalesa volia organitzar una col·lecta de doblers, però vaig decidir que per la situació que viuen ells a l’hivern vàrem decidir que no, que altres amics em donaven una alternativa. Vull donar les gràcies a tota la gent que em va ajudar i no només amb el tema de la fiança, el suport moral rebut, el compromís, etc. Vull donar a tots les gràcies.

Amics als que tu has ajudat...

Els meus amics pensen que jo puc canviar el món, venen a qualsevol hora a casa, em demanen que els ajudi... I potser jo també m'ho vaig arribar a creure que podia canviar el món.

Un advocat, un gestor, pot tancar el seu despatx i anar-se’n a casa. Jo no puc tancar. Jo quan tancava l’Associació, pensava amb la gent meva, perquè els conec, conec la seva família, conec la seva realitat, perquè jo també he estat aquí sense papers i tot el que he fet jo per a tenir tots els papers i perquè jo sí i un altre no? És una situació molt dura, jo no tenia aquesta capacitat de deslligar la meva feina professional o administrativa del meu compromís moral, i això també, per ventura, no té aquesta capacitat individual de deslligar les coses m’ha duit molts de problemes.

Cres que hi pot haver hagut implicacions polítiques en la teva detenció?

Es poden pensar coses. Reconec que no som qualsevol persona. M'he destacat dins Esquerra de Mallorca i tenc molts d’amics, tenc molta afinitat i sé, també, que molta discrepància de coses que he dit o que he fet no han agradat, però tampoc puc ara fer victimisme. Ara, no puc deixar de pensar certes coses...

Tot i el procés judicial obert, tu continues fent feina i estau preparant una mobilització...

Jo no puc renunciar perquè ja tenc més 50 anys i tota la meva vida he dit coses, he pensat coses, he escrit coses. No puc renunciar d’un dia per l’altre a tot el que he pensat, la meva formació, les meves conviccions, etc. Ara, la meva situació és molt particular. En tot cas, continuarem anant molt alerta, pensàvem fer una mobilització els propers dies. Fa molts anys que no és diu res en tema d’immigració, ningú diu res; però no es poden imaginar els drames que viu la gent en els seus guetos, en les seves cases i no diuen res, qualsevol se cerca una sortida particular amb un advocat i molts doblers i molta energia i molts problemes psicològics també. Pensam que és hora de fer una manifestació. Podem trobar una oportunitat per una vegada més respecte als drets humans. La llei
d’estrangeria perquè tot ve d’això, si tu em demanes un contracte de 40 hores, fa 10 anys que jo som aquí, integrat completament, no trob una solució; no hauríem de tornar a pensar les lleis en vigor a Espanya i entre aquestes lleis, la llei d’estrangeria, nosaltres pensam que sí i volem fer una concentració pacífica. La manifestació serà dijous 23, a les 18:00 hores, davant Delegació del govern espanyol.