Setmanari d'informació local - 138 anys

Soledad Arnau: «Tenc dret a decidir sobre la meva sexualitat»

8234
'Yes, we fuck!' és un documental d'Antonio Centeno i Raúl de la Morena. | Yes, we Fuck!

Com ha tractat la legislació la realitat i la sexualitat de les persones amb diversitat funcional? Què és l'assitència sexual? Coneixem què demanda l’Institut de Pau, Drets Humans i Vida Independent amb Soledad Arnau Ripollés en l'entrevista del programa Ona Perifèries:

Què és la filosofia i exigència de Vida Independent?  

Existeixen persones que necessiten recolzaments humans durant tota la vida: figures laborals com l’assistent personal, sexual, intèrprets de llengua de signes o mediadors. Aquest paper laboral és vital perquè les persones amb diversitat funcional puguem realitzar una vida digna i plena. Jo sóc usuària de l’assistent personal des del 2006, i això em permet dirigir la meva vida.  Ningú de l’exterior s’encarrega de decidir què és millor per a Soledad Arnau, sinó que jo mateixa ho decideixo: la pròpia persona amb diversitat funcional és la persona experta de les seves necessitats i serveis. Això és la filosofia de Vida Independent.

Entenem així que la tradició legal no ha seguit aquesta línia...

Exacte. S’ha concebut les persones amb diversitat funcional com a persones especials. I se’ls ha creat un món especial: centres de dia, centres de nit –quina ironia–,... en fi, una realitat absurda. La política social espanyola ha ofert una llarga tradició d’assistencialisme i ha convertit la persona amb diversitat funcional amb una càrrega familiar o social, relacionant-la sempre amb una sobreprotecció i derivant-la al món de la institucionalització.

I en el sexe...

Amb tot, se suma que crear  un món especial a partir d’unes característiques determinades dificulta la sexualitat d’aquestes persones: no s’entén que les persones amb diversitat funcional puguem seduir, enamorar, tenir relacions sexuals, ... Com que estem fora de la societat ningú no ens desitja, no estem dins de l’imaginari col·lectiu sexual general. Per exemple, és difícil trobar les persones amb diversitat funcional com actors o actrius dins les fantasies sexuals.

I què passa quan reclamam aquesta assistentència sexual?

Succeeix que crea debat. Per a mi la filosofia independent és convertir-me en persona: poder escollir les qüestions bàsiques i quotidianes: com vesteixo, què vull menjar o si vull tenir sexe. De manera immediata es pensa que l’assistent sexual és una figura per tenir relacions sexuals amb Soledad Arnau, perquè creiem que les persones amb diversitat funcional necessiten espais especials. Però això seria més aviat prostitució.

Entenem que si jo vull tenir una experiència sexual amb jo mateixa, com masturbar-me o tocar-me el cos, necessito una persona que m’ajudi. Si em compro jocs eròtics, necessito una persona. Si vull fer cibersexe, necessito una persona. Si vull mostrar els pits a algú amb qui practico aquest cibersexe, necessitaré una persona que m’ajudi. L’assistent no és objecte del meu desig. És una altra cosa: una eina humana que contribueix en l’àmbit sexual autoeròtic a què jo pugui realitzar sexe igual que la resta d’activitats quotidianes.  

Soledad Arnau intervendrà en les projeccions de Yes we Fuck! i La Habitación, previstes per aquests dijous i divendres al Cine Ciutat i casal Can Alonso de Palma, i aquest dijous 23 al programa La Vila del Pingüí.


Podeu escoltar l’entrevista completa en el següent àudio:

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.