Antoni Diéguez és reconegut per haver estat l'encarregat de destapar el cas que aquesta setmana ha acabat en una «passejada» pels tribunals: el Cas Nóos, concretament l'any 2006. Diéguez nasqué a Gandia el 1954. Es llicencià en Geografia i Història per la Universitat de València i fou diputat del Parlament del 1995 fins al 2015. Actualment és el president del Consell Consultiu. Aquesta passada setmana ha visitat el programa la Vila del Pingüí d'Ona Mediterrània.

Arran del malestar que ha suscitat la sentència al raper mallorquí, Josep Valtonyc, Diéguez considera que si una societat democràtica condemna a un cantant per les lletres de les seves cançons, estem parlant d'una societat democràtica emmalaltida. Per a Diéguez no s'entén que la lletra d'una cançó, per deliberant que sigui, pugui tenir una pena de presó. «Aquest fet perjudica tant al sistema judicial com a la credibilitat del sistema».

Diéguez explica que els temps canvien, i amb ells la manera de cometre delictes. Explica que la tecnologia ha permès ara es pugui delinquir de diverses formes. Per tant, es podria cometre un delicte amb la publicació d'un tuit. Considera que tots els ciutadans i ciutadanes d'un estat en el qual tenim determinats drets, som responsables que aquests no perdin valor. I per tant, hem de ser responsables a través de les xarxes socials.

Cal recordar que Dieguez també destapà el cas Rasputín, el del triumvirat de Moscou, un local de teatre eròtic i Jaume Matas. Així i tot, Diéguez assegura que s'han escapat altres casos que per falta de mitjans o temps no s'han arribat a investigar i que ell mateix també denuncià. Com ara el cas Over Marketing. «Els casos que s'han destapat no són res més que la punta gran d'un iceberg molt més gran».

«Hi havia una sensació d'impunitat molt gran a l'època de Jaume Matas, perquè hi havia una certa tradició per part de la societat civil de suportar aquest tipus d'actuacions, una permissivitat social molt gran». Amb la crisi aquesta permissivitat ha canviat.

Entès dins el context de l'època, per al socialista, la infanta Cristina en uns inicis no tenia per què saber realment sobre els negocis del seu marit, però a partir del «toc d'atenció» del rei Juan Carlos, qui alertà a Urdangarín dels seus negocis, sí. «Si no, estaríem parlant d'una negligència».

«El Govern té l'obligació de reclamar tots els doblers que s'han malversat». Creu que s'han d'esgotar totes les instàncies fins a recuperar la totalitat dels doblers.

Diéguez considera que la feina que han duit a terme tant Castro com Horrach, en el marc del cas Nóos és extraordinària i lamenta el conflicte entre ambdós, tot i que considera ha estat jurídic.

«No es solucionarà o no finalitzarà als jutjats el procés sobiranista de Catalunya». Ben al contrari, Diéguez apunta que els jutjats, sovint, serveixen per radicalitzar la situació. Creu que s'ha de negociar i no negar la realitat catalana. «Un dels grans problemes de l'Estat espanyol és que no s'ha resolt la qüestió financera, hauria de funcionar com una comunitat de propietaris».

«La justícia ha de basar-se en el sentit comú». Per a Diéguez, el fet que en una mateixa setmana hagin coincidit la resolució favorable per a Urdangarín en el judici del cas Nóos i la sentència al raper mallorquí al qual se'l condemna a tres anys i mig de presó i que s'hagin jutjat en un mateix país i unes mateixes lleis, debilita profundament el sistema jurídic i polític, en general.