Una vintena d'entitats i organitzacions agràries i mediambientals han subscrit una declaració per a la contenció de la 'Xylella fastidiosa' a les Balears i han demanat que es descarti un pla d'eradicació per combatre el bacteri.
Segons han assenyalat en la declaració, l'agricultura balear està «preocupada» per la plaga ja que el fet que pugui afectar també espècies forestals «incrementa el risc per al món rural i les dificultats de control». Davant d'aquesta situació, les entitats han signat el document per afrontar amb «serenitat» i que es deixin de banda els «catastrofismes» per estar atents a les indicacions i decisions tècniques, «que són sensates i encertades».
«Cal treballar per la contenció de la malaltia. L'administració ha d'establir contactes internacionals amb altres països afectats i especialment amb aquells on la presència del bacteri és antiga, i han après a conviure amb ell», han matisat.
En aquest sentit, han precisat que «només s'aconseguiran resultats positius amb actituds compromeses i actives» i han demanat que no es escatimi en mitjans tècnics, humans ni econòmics per fer front a aquesta «amenaça».
Per tot això, han instat el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient i la Unió Europea que donin el suport necessari a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, per a impulsar els plans i actuacions de prevenció, de contenció i lluita epidemiològica.
«Un pla de contenció, en les actuals circumstàncies de les Balears, és el més adequat. L'eliminació sistemàtica sol dels exemplars infectats és la pràctica que tots els coneixedors del problema a les Balears considerem viable», han explicat en la declaració.
D'altra banda, han assegurat que un pla d'eradicació «implicaria arrasar i incinerar la vegetació cultivada i natural de grans extensions de terreny». «L'impacte econòmic, agrícola i turístic, ambiental i paisatgístic seria superior al que pot generar la infecció», han defensat. Així mateix, s'han considerat convenients accions específiques per la Serra de Tramuntana, pel seu caràcter de Patrimoni de la Humanitat, així com en altres espais singulars de l'arxipèlag «on l'impacte de l'eradicació seria especialment nefast».
Les entitats que han subscrit són Ametlles i garroves de Balears, Associació Agrària de Joves Agricultors de Balears (Asaja), Associació de Bodeguers de les Illes Balears, Associació d'Empresaris de Planters i Centres de Jardineria de les Illes Balears 'Feim Verd', Associació Escola de Música i Danses de Mallorca, Associació de Producció ecològica de Mallorca (Apaema), Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears, Col·legi d'Enginyers Agrònoms de les Illes Balears i Col·legi d'Enginyers Forestals de les Illes Balears.
A més, també s'han unit el Consell Balear de Producció Ecològica (CBPAE), Consell Regulador de la DOP Binissalem, Consell Regulador de la DOP Oli de Mallorca, Consell Regulador de la DOP Oliva de Mallorca, Consell Regulador de la DOP Pla i Llevant, Consell Regulador de la DOP Ametlla de Mallorca, Consell Regulador de la IGP Vi de la Terra de Mallorca, Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), Institut d'Estudis Eivissencs, Productors Mallorquins de Fruits Secs SAT, Societat d'Història Natural de les Illes Balears i Unió de Pagesos de Mallorca.
