Aquest dijous. 6 d'abril, per iniciativa d'un grup d'estudiants de la UIB, se celebrarà una jornada en solidaritat amb el raper mallorquí Valtonyc i per la llibertat d'expressió. La jornada serà al Claustre de l'edifici Ramon Llull a partir de les 12 hores i s'emetrà en directe a través de la ràdio Ona Mediterrània.
La jornada de solidaritat constarà d'un recital de poesia amb micròfon obert, els glosadors de Mallorca, els cantautors Tomeu Quetglas i Tià Lladó, subhasta d'una obra artística de SOMART i Valtonyc.
Aquí us deixam el manifest:
«Com a comunitat universitària consideram excessiva la condemna al raper Valtonyc a 3 anys i mig de presó per fer ús d'un dret tan essencial en democràcia com és la llibertat d'expressió. Per una banda, Valtonyc és acusat d'injuriar la corona per la cançó No al borbó, en la qual no fa altra cosa que mostrar la seva perplexitat davant els escàndols que sacsegen la família reial espanyola.
D'altra banda, se l'acusa també de fer apologia del terrorisme, concretament de les organitzacions armades ETA i GRAPO. En aquest punt, sense entrar a defensar les idees propugnades pel raper, seria plausible invocar el concepte de provocació en l'art, una opció molt usada al llarg del segle XX. En un context social on assistim amb massa freqüència a la impunitat davant manifestacions racistes, xenòfobes, masclistes, feixistes i altres atacs que atempten contra l'emancipació humana, interpretam la condemna a Josep Miquel Arenas com un acte purament persecutori.
Entenem, doncs, que la sentència no va en contra del que diu el raper, sinó en contra del que representa: el megàfon d'unes idees que, en el fons, no fan altra cosa que qüestionar l'statu quo i condemnar la injustícia social. Per “injustícia social” podem entendre també racisme, xenofòbia, masclisme o neofeixisme, a banda dels conflictes de classe (que potser tenen un major pes en les seves cançons). La paradoxa sembla nítida: mentre gosa d'impunitat qui reprodueix els ideals caducs predemocràtics, es condemna qui clama per una societat més equilibrada. Interpretam que les sentències persecutòries d'aquest tipus són perilloses perquè van encaminades, sobretot, a anul·lar la mentalitat crítica dels ciutadans i, per tant, a promoure l'immobilisme, una pràctica també característica de l'època pre-democràtica. Atesa la importància de la situació hem considerat adient pronunciar-nos a favor de la llibertat del raper, però, sobretot, a favor de la llibertat de pensament i d'expressió, qüestions que creim que, en ple segle XXI, haurien d'estar ja més que assumides».
