Aquest dijous es compleixen dues setmanes des de la celebració de la jornada en solidaritat amb el raper mallorquí Valtonyc al Claustre de l'edifici Ramon Llull del Campus de la UIB i, «amb el cap fred», des del grup promotor han trobat necessari realitzar una sèrie de reflexions sobre les forces de poder que han intervengut i, en especial, sobre les actituds adoptades pels òrgans de govern.

Aquesta jornada, realitzada dijous 6 d'abril, va néixer arran de converses informals entre estudiants del campus als diversos actes de suport a Valtonyc produïts arreu de Mallorca. «Des de la nostra posició com estudiants no podíem quedar-nos de mans plegades i la nostra opció més plausible va ser traslladar aquesta lluita col·lectiva al nostre àmbit d'incidència: el moviment estudiantil».

«Començàrem per establir converses amb la candidatura Estudiants en Xarxa del Consell d'Estudiants de la UIB, el màxim òrgan institucional de representació dels estudiants. Es va decidir parlar amb ells perquè havia estat la candidatura que, a títol personal dels seus representants, s'havia mostrat més propera amb la injustícia que representa condemnar a una persona a 3 anys i 6 mesos de presó per fer ús d'un dret tan essencial com és la llibertat d'expressió».

Després d'algunes converses, des d'Estudiants en Xarxa es va prendre la decisió d'impulsar al següent plenari, celebrat dimarts 7 de març, una moció simbòlica a favor de la llibertat d'expressió i en solidaritat amb Josep Miquel Arenas Beltran, Valtonyc; la qual va ser aprovada per la majoria dels representants institucionals dels estudiants.

A partir d'aquesta moció simbòlica, «vàrem apostar per aconseguir que aquesta injustícia fos un tema de debat més enllà dels estudiants i vàrem desenvolupar i estendre un comunicat entre els docents de la UIB, enviant-ho a tots els directors de departament i sol·licitant alhora el seu reenviament a tots els membres dels seus respectius departaments. Molt aviat vàrem obtenir algunes respostes».

En aquest moment va ser quan varen acabar de tancar i fer pública la Jornada per la Llibertat d'Expressió i varen començar a rebre els primers atacs «senzillament per organitzar-nos i voler mostrar la nostra solidaritat amb el jove raper, així com exigir la seva completa llibertat».

«Decebuts, vàrem assistir a un espectacle humiliant on els grups ultraconservadors (Círculo Balear, JEIB, etc) i la premsa ens assenyalaven i més tard, en efecte dòmino, els òrgans de govern de la UIB ens disparaven. En aquest sentit, en resposta al joc brut i la imposició de canvi de lloc per a l'acte només dos dies abans, varem expressar el nostre posicionament a través d'un comunicat».

Finalment, arran del comentat anteriorment, expliquen que varen decidir desobeir. «No hi havia raons per no celebrar aquest acte al Claustre de l'edifici Ramon Llull. Els motius dels òrgans de govern de la UIB eren la repressió i la persecució sobre el moviment estudiantil, perquè tristament ens prefereixen passius i adormits davant les injustícies que ens envolten perquè del contrari podríem ferir la seva excel·lent imatge d'Universitat freda, insensible i despreocupada per la justícia social a Mallorca».

Per acabar, «coincidint amb les paraules del professor Antoni Artigues, valoram com a vergonyós que el rector Llorenç Huguet Rotger no participés en l'acte en defensa de la llibertat d'expressió i fins i tot que no hagi mostrat la seva mínima solidaritat a través de cap tipus de comunicat. Entenem que la seva passivitat davant uns fets tan greus a la nostra comunitat és el reflex de la Universitat que proposa per a les pròximes Eleccions a Rector tan esperades i desitjades per tothom».

«Molta sort a les eleccions senyor Huguet i que la prudència no ens faci traïdors».