407 anys després del repoblament d’algunes comarques valencianes, a causa del despoblament produït per l’expulsió del moriscos l’any 1609, ens citam a Tàrbena, poble repoblat per mallorquins, amb Joan-Lluís Monjo.

Joan-Lluís Monjo és professor de català al País Valencià i ha publicat multitud d'estudis sobre el repoblament de les terres valencianes amb gent de les Illes Balears (juntament amb Antoni Mas i Josep Mas). Ha estudiat l'emigració valenciana a l'Algèria (juntament amb Àngela R. Menages) i ha recopilat materials de literatura de tradició oral. A més, és al capdavant d’iniciatives en defensa del patrimoni cultural del repoblament, sobretot del «parlar de sa» o «tarbener». Amant de l’occità i de les festes populars i les seves danses.

En resum, Monjo és un recuperador de la memòria col·lectiva, un col·leccionista de texts històrics (els quals ordena de forma minuciosa a ca seva), un professional de la llengua encuriosit per la història i la cultura del seu poble.

Un filòleg de Tàrbena. Els estudis adequats, al lloc adequat, en el moment adequat?
Bé, podria haver sigut un historiador, o un animador cultural. I també hauria gaudit molt. Però tampoc vaig ser jo qui va moure tot això [l’inici de l’estudi sobre la repoblació]. Jo només sóc un més enmig d’una cosa molt grossa.

Has tengut durant tota la teva vida el coneixement i la certesa sobre la procedència mallorquina de la gent de Tàrbena? O és a partir d’un any en concret i la publicació d’algun estudi sobre la repoblació?
Això ve tot per tradició familiar, tradició oral. És una cosa que se sap de sempre, un llegat històric que passa de pares a fills. Uns pares que moltes vegades no sabien ni on estava Mallorca, però que sabien de la seva ascendència mallorquina. I si no ho sabíem, ja s’encarregaven els de Castells, els de Callosa o els de Bolulla [pobles veïns] de recordar-t’ho.

També la característica lingüística va lligada a la procedència. La gent dels pobles veïns sabia de la procedència mallorquina dels tarbeners. El fet curiós és que una qüestió d’amplada comarcal haja quedat reduïda a un poble, com si nosaltres fórem els únics d’origen mallorquí.

Sempre xerram de Mallorca, suposem que per volum de gent migrada. Però, també hi ha referència a les altres illes?
Molts homes varen anar a fer el servei militar a Maó, on varen poder comprovar que allò que sabien tradicionalment era veritat. També varen poder comparar el seu parlar amb el de les Illes i treure conclusions de primera mà. També varen tenir molt de contacte a l'Alguer, on emmigrants tarbeners i illencs es trobaren i varen poder xarrar i comprovar moltes coses que sabien només per tradició oral.

Un cognom com Todolí, típic a la Safor, ve de Tudurí, un cognom típicament maonès. També hi ha el cas de Camps, altre cognom menorquí. L’expresident Camps és descendent dels repobladors de la Vall de Gallinera, en concret de la Carroja. Així que també tenim un il·lustre descendent de la repoblació, don Francisco Camps. Per dir-te un cas sonat. I d’Eivissa, podríem agafar com a exemple el cognom Tur, que n’hi ha molts a la Marina, igual que Torres, Cardona, Marí, Ferrer…

Quines varen ser les causes principals per les quals un individu o una unitat familiar decidia marxar cap a terres valencianes? Per quin motiu tanta gent va decidir abandonar l’illa?
El motius són molt diversos però hi ha una cosa molt curiosa i és que qui varen vindre eren rics. Aleshores heretaven només els germans grans i altres més joves, encara que de bones famílies amb molts germans, no disposaven d’una herència o un bon lloc a l’escala jeràrquica de la seua família o poble.

També podia ser per problemes relacionats amb el bandolerisme o la justícia, que no sempre millorava en arribar a un nou poble on la gent també et coneix. Bé, hi havia de tot, però sobretot gent que podia costejar-se el viatge i acceptar les condicions d’ací, que tampoc eren molt bones.

De tot el territori repoblat, el cas de Tàrbena és el més conegut, pel fet de conservar l’article salat, vocabulari i relacions onomàstiques nombroses. Tàrbena, Vall d’Ebo i Xaló estan agermanats amb Santa Margalida, però hi ha d’altres?
Sí, els casos de Tàrbena, Ebo i Xaló són dels primers i, per tant, més coneguts. Però també tenim el cas de Llíber, que està agermanat amb Llucmajor; la Vall de Laguar està agermanada amb Fornalutx, dos pobles de muntanya molt menudets; Pedreguer agermanat amb Petra, per una qüestió de denominació i no de llinatges, tot i tenir-ne molts de procedència mallorquina; i alguns que estan en procés. Pego, per exemple, també volia agermanar-se, no recorde en quin moment del procés d’agermanament es troba. I la Vall de Gallinera també estava fent tràmits per agermanar-se amb Estellencs.

Però també hi ha la qüestió d’Eivissa, que quasi ningú s’ha fixat en Eivissa i hi ha molts casos dignes de ser estudiats també.

A banda dels estudis fets en relació a Tàrbena, quin altre poble o indret ha estat objecte d’estudi per les seves relacions amb les Illes?
Tàrbena precisament, tot i les publicacions realitzades, continua tenint molts interrogants, com la mancança d’un llibre com el de Xaló, el qual consta de tres volums i tracta específicament el repoblament, analitzant-lo més al detall. O com el publicat sobre Xeresa (la Safor).

Aquí tenim estudis que tracten la repoblació de Tàrbena amb gent de Santa Margalida però no aborda la qüestió amb tota la seua complexitat. Tenim la carta pobla però no hi ha cap estudi al voltant de les famílies, la procedència, la seua història. Es va crear un gran llibre, que va costar un ‘potosí’ i que conté una transcripció prou mal feta. Perquè quan algú transcriu topònims sense tindre coneixements sobre el tema es cometen errades. Moltes vegades s’han encarregat de realitzar tasques filològiques i de recerca persones i entitats sense coneixements sobre la matèria.

Durant aquests vint anys, qui ha mostrat més interès o quin organisme ha tengut una presència més important des de les institucions públiques?
Pense que els Ajuntaments han sigut els més importants en aquestos 20 anys d’agermanament. I depenent molt de les sensibilitats de qui estiga governant en cada moment, s’han fet més o menys coses.

I a l’hora de demanar alguna subvenció a alguna administració pública, també ho hem fet, com ara a la Generalitat de Catalunya, amb l’IRMU, un organisme que també ens ha ajudat amb altre publicacions. I potser que en aquell moment, quan la vàrem demanar, era més fàcil aconseguir-ne de Catalunya que de la Generalitat Valenciana, però no sé com està ara l’assumpte. L’any que ve, quan organitzem les jornades a Tàrbena, ja t’informaré de com ha anat. A nivell d’Universitats també hem comptat amb el suport de la Universitat d’Alacant, la Universitat de València, enviant professor a les jornades, posant sous i facilitant els desplaçament.

Però si em xarres de diners, el suport econòmic ha vingut per a ajudar a publicar un document o un llibre. Però no subvencions per a l’estudi i la investigació. Darrerament la resposta és que estem en una situació de crisi econòmica.

Hi ha algun estudi que no s'hagi pogut publicar per falta de suports econòmics o institucionals?
Per exemple, el treball aquest que hem comentat sobre cultura popular està inèdit, des de fa més de 10 anys, la major part dels informats ja s’han mort quasi tots. És un tresor. I ara ens diuen: 'això ara ho podeu publicar a Internet'. I no, no anem a fer-ho, de moment no.

I hi ha un altre document pel qual vàrem xarrar amb Francina Armengol i amb Antich. Però amb els valencians no ho vàrem fer perquè si aquestos ja ens varen dir que no, els altres… No sé, igual és que no som prou pesats a l’hora de demanar, però a voltes et fas de malvoler per pesat.

Heu rebut algun tipus d’ajuda des de Mallorca per dur a terme alguna activitat o publicar algun estudi?
Sí, clar. Moltes d’aquestes publicacions estan fetes gràcies a la implicació de l’Ajuntament de Santa Margalida. Un acte que es va fer a Xaló també el va pagar l’Ajuntament de Santa Margalida. L’Ajuntament de Llucmajor i l’Ajuntament de Llíber varen fer altra publicació.

A banda, també vàrem anar a l’Institut d’Estudis Baleàrics i ens varen facilitar molts llibres i documents. Però bé, aquest tipus d’ajuda ja és altre tema.