El conjunt de camins històrics, que durant segles van servir de pas a pagesos, carboners i ramaders, avui és un patrimoni cultural reconegut per la UNESCO i un dels grans atractius del senderisme a Mallorca. D’aquests camins, alguns formen part de la Gran Ruta 221 (GR221) i d’altres són secundaris, és a dir, petits recorreguts, els quals necessiten un gran manteniment i una gran inversió per part de l’administració per tenir aquest patrimoni en condicions. De fet, els senderistes, corredors de muntanya o particulars coincideixen en el mal estat dels camins i en la necessitat d’incrementar el manteniment sobretot en punts emblemàtics i tan coneguts com el Barranc de Biniaraix, el qual de cada vegada és utilitzat per més persones.
Sóller és el municipi de Mallorca amb més quilòmetres de camins públics i als anys vuitanta fou pioner amb la recuperació de camins tradicionals amb la creació de l’escola de margers, que llavors va assumir el Consell. No obstant això, hi ha molts trams que o hi ha crescut molt la vegetació o el terreny s’ha degradat tant que de vegades impedeix el pas «o s’han tornat impracticables», expressa Andreu Borràs del club d’Espardenya. És el cas del camí secundari entre el Cementiri i Ses Tres Creus o la drecera per anar a sa Capelleta i cap al Mirador o d’altres de públics que estan molt degradats «també cap a Fornalutx», explica Ruben Castro del club Gymnapolis.
En la majoria dels casos es tracta d’esbaldrecs de marges de pedra en sec que han caigut i que dificulten el pas pel camí. En altres ocasions el pas ha desaparegut a causa d’esllavissades o en un altre punt, on fa mig any instal·laren una bastida per poder fer una cursa i «encara és allà», expressa un corredor assidu a entrenar per aquests indrets. En aquest cas, part del marge va caure durant una tempesta i per poder realitzar la cursa es va muntar una bastida.
Malgrat tot, els atletes coincideixen en el fet que el manteniment de lal GR221 ha millorat bastant durant els darrers anys. Sobretot pel que afecta «la senyalització de camins i el manteniment en punts on les brigades del Consell hi arriben», apunta Borràs. Castro, per la seva banda, reconeix també que la recuperació de la GR221 «ha millorat molt, però queda molta feina per fer, perquè els camins estan exposats al canvi climàtic i a l’erosió i quan han passat dos anys la vegetació ha tornat a créixer».
Així mateix, des de la Federació de Muntanya i el Consell estan millorant la recuperació, la neteja i la rehabilitació de marges, una feina que no és suficient perquè necessita una tasca constant. De fet, el ple de la setmana passada demanà al Consell recuperar i mantenir els camins i sobretot aquells que formen part de la GR221, en uns punts que es consideren crítics.
Voluntariat
Val a dir, però, que també hi ha iniciatives locals com la Tramuntanya que van encaminades a preservar tant els camins que formen part de la Gran Ruta (GR221) i a preservar l’entorn de la Serra de Tramuntana. Tot i ser una cursa de muntanya, un dels objectius principals és donar a conèixer el paisatge, el patrimoni i els elements etnològics situats al llarg del recorregut que fan els corredors o senderistes que participen en la travessa i així ho fan quan els entreguen la informació. En qualsevol cas, uns dies previs a la cursa un equip de socis, voluntaris i col·laboradors revisa els camins per on han de passar i netegen el traçat, una actuació que serveix per deixar el recorregut «millor del que s’ha trobat», explicà un dels organitzadors, Lluís Rullan.
Per tant, durant aquesta setmana i l’anterior, els voluntaris han netejat part del tram entre cala Tuent i el Port. Es tracta del recorregut pel qual ha de transcórrer dissabte la segona edició de la Tramuntanya Summer.
