Dues zones de Mallorca (Serra de Tramuntana Sud i Manacor-Felanitx) continuen en situació de prealerta per sequera, si bé ambdues han millorat el valor del seu índex i, en el primer cas, s'ha superat el llindar de normalitat del 0,5.

Segons ha informat aquest dimecres la Conselleria de Medi ambient, Agricultura i Pesca, d'acord amb el nou Pla de Sequera, es considera que se surt de l'escenari de prealerta quan la unitat de demanda manté valors superiors al llindar de prealerta durant tres mesos consecutius.

Segons això, a Formentera, a pesar que els seus valors al gener són inferiors al 0,5, no hi ha canvi d'escenari, ja que només passarà de normalitat a prealerta si durant tres mesos consecutius presenta valors inferiors al llindar de normalitat.

Ascens generalitzat 
Segons els valors de l'índex de sequera del mes de gener, l'ascens ha estat generalitzat en gairebé totes les deu unitats de demanda, tot i que només ho és de manera significativa a la d'Artà i la de Tramuntana Sud. Les úniques unitats de demanda on l'índex ha mostrat una certa reculada són les d'Eivissa i Formentera. Aquests indicadors es calculen cada mes amb els nivells dels aqüífers, els volums emmagatzemats als embassaments i els volums captats a les fonts.

Així, d'acord amb els càlculs, la mitjana de les reserves hídriques de gener per a totes les Illes ha augmentat un 1 per cent, i s'ha situat al 59 per cent s'incrementen un 1% a Mallorca i un 3% a Menorca i se situen, en el 59% i el 64%, respectivament. A Eivissa, han baixat un 2% i a Formentera ho han fet un 6%, de manera que se situen al 53% i 40%, respectivament.

Quant a precipitacions, d'acord amb les dades de l'Aemet, el gener ha estat un mes molt humit a Menorca, normal a Mallorca i humit a les Pitiüses. No obstant això, la precipitació acumulada el darrer any mostra un dèficit de pluja en totes les illes, del 45% a les Pitiüses, del 17% a Menorca i del 15% a Mallorca.

Aquest índex de sequera es calcula per zones o unitats de demanda delimitades en funció dels aqüífers i les infraestructures de gestió existents des del passat desembre, quan va entrar en vigor el Pla de Sequera de les Balears. Fins a aquest moment s'utilitzaven les unitats de demanda i l'índex de sequera delimitats amb criteris administratius, segons es recull en el Pla Hidrològic de Balears.

Amb el nou Pla de Sequera les unitats de demanda s'han delimitat amb criteris hidrogeològics i s'han millorat els indicadors utilitzats per al càlcul de l'índex de sequera, de manera que s'ha passat a prendre mesures en 90 punts de control enfront dels 45 utilitzats fins ara. A més, s'ha previst una unitat de demanda a Formentera, que abans formava part de la mateixa unitat que Eivissa. Amb tot això, hi ha més indicadors i més unitats de demanda, la qual cosa permet localitzar amb més precisió les zones en situació de sequera.

Pla de Gestió de Sequeres
El Pla de Sequera estableix les actuacions que han de dur a terme els diferents actors implicats en funció del valor de l'índex de sequera, amb l'objectiu de minimitzar els efectes sobre la població. A pesar que l'elaboració dels plans de sequera es preveu en la normativa des de l'any 2001 i que les situacions de sequera són habituals al clima mediterrani, és la primera vegada que la comunitat autònoma disposa d'un pla de gestió de sequeres.