Antoni Vidal Ferrando, mestre, historiador, poeta i profeta, és un monstre de la poesia actual i de la literatura universal de tots els temps en el sentit més extraordinari de l’expressió. És, per antonomàsia, l’elegància, la intel·ligència, la paciència, la sapiència i la contundència personificades en un sol cos. Ha escrit diverses novel·les i un bon grapat de llibres de poemes que hauríem de llegir amb urgència si no ho hem fet encara. El seu darrer poemari es titula Aigües desprotegides.

 

Què pretenies quan escrigueres Aigües desprotegides?

De principi, no ho tenia prou clar. Senzillament les paraules em cridaven. Després, a mesura que el llibre creixia, vaig prendre consciència de les raons que m’empenyien a escriure’l. Encara que ni tu mateix arribes a conèixer-les totes. Bàsicament, els poemes varen néixer de l’inconformisme, de la necessitat de reaccionar líricament davant una sèrie de fets i de situacions desfavorables i, paradoxalment, del desig de trobar la bellesa que sempre s’amaga darrera totes les coses de la vida. En resum, Aigües desprotegides és una mena de dietari que, al final, resulta profètic perquè profetitza el present.

 

Quines són, segons tu, les aigües desprotegides del món?

Els homes som víctimes de la nostra fragilitat i de la nostra temporalitat. Això fa que sempre naveguem per aigües desprotegides. La vida és una meravella poblada d’obstacles i de forats negres. En el meu cas, quan em vaig posar a escriure, la majoria tenien nom: et vas fent vell, els amics se’t moren, vius en una terra colonitzada i a mercè de forces hostils. Perquè, encara avui en dia, el que predomina és la llei de la selva; i el poder quan ho és de debò, ho és perquè no té pietat.

 

Què hi ha de tu entre els versos d’aquest poemari?

Un dels valors essencials que ha de tenir un text poètic és l’autenticitat. Els poemes han de ser ver. Si fas focs d’artifici, els lectors tot d’una se n’adonen i el que fas en realitat és enganyar-te a tu mateix. El que et vull venir a dir és que Aigües desprotegides és una síntesi actualitzada de la meva visió del món. Hi surten les meves pors, els meus anhels, els meus amors, els meus records, les meves obsessions, els meus fantasmes.

 

Com estàs rebent els comentaris que es fan sobre ell?

Sempre m’ha agradat escoltar l’opinió dels lectors i de la crítica. De les opinions alienes sempre en treus coses positives. Fins i tot pot passar que et descobreixin realitats de la teva obra de les quals tu ni te n’havies adonat. Endemés el que escrius t’ho dius a tu mateix, però, llavors, serà difícil que t’hi aclareixis si no s’hi aclareixen els altres. Jo sempre estic agraït dels que em diuen de paraula o per escrit el que els ha suggerit la lectura dels meus poemes.

 

És possiblement el llibre més existencialista que hagis escrit mai?

Probablement sí. Com més anys fas més et planteges el sentit de la vida i més veus que les respostes que prescindeixen de la teva experiència no duen enlloc.

 

He sentit dir que és un llibre de tardor escrit amb la força total de la més vigorosa primavera. Hi estàs d’acord?

En certa manera és ver. Està escrit, entre les ombres que es creen quan el sol ja declina. Però no vol ser un llibre pessimista. En el fons, és una celebració de la vida, i s’hi fa l’elogi de tot allò que sempre m’ha ajudat a fer camí: la força de l’amor, la memòria, l’esperit crític, el diàleg amb els grans mestres de la literatura.

 

Com s’escriu un llibre de poemes?

No hi ha una fórmula màgica. Jo sempre he defensat que l’art comença quan acaben les normes, els decàlegs, les preceptives, les acadèmies. Potser això ho vaig aprendre de Blai Bonet. Cada obra d’art és diferent i mai més no es torna a repetir.

 

I una novel·la?

Jo no acab de tenir clar que hi hagi tanta de diferència entre la narrativa i la poesia com molta gent es pensa i molts d’escriptors defensen. Al meu parer totes les obres literàries que ho són de debò tenen poesia. Aleshores és una qüestió de dosis. Normalment quan escrivim en vers la poesia està més concentrada i en la prosa queda més diluïda.

 

Per quina raó escrius?

No estic segur. Escric perquè ho necessit. Però no estic segur de saber per què. Segurament, entre altres raons, per entendre el món i per entendre’m a mi mateix. Quan dones forma als teus pensaments i als teus sentiments fas dues coses: en primer lloc, els il·lumines; i, en segon lloc, crees perspectives, possibilitats. Perquè cada vegada que l’encertes demostres que els homes som capaços d’aconseguir aquests encerts a qualsevol altre nivell de l’existència.

 

Un poema neix per ser explicat?

Ho he dit moltes vegades, els poemes – i en general totes les expressions de l’art – han de ser espais de llibertat i, aleshores, cadascú les ha de poder interpretar segons els seus criteris i segons les seves necessitats. El poema el que fa és suggerir, obrir finestres, però no està acabat fins que els lectors n’han fet la seva versió individual.

 

Com has pogut combinar la novel·la amb la poesia?

Jo no hi veig cap incompetència. Passa que, per qüestions d’extensió, la novel·la du més feina. Ara quan jo escric una novel·la ho faig amb el mateix nivell d’exigència que quan escric poesia.

 

Què s’ha de fer per escriure bé?

Per escriure bé, primer has d’haver llegit. També ho has d’haver convertit en una manera de viure. Amb tot, això no basta. Ningú no pot escriure bé si no té el do de la paraula; i aquest do, com tots els altres, se’ns concedeix gratuïtament. Ja s’hi neix. Es neix amb aquest do, però el pots fer malbé si no el cultives amb una gran passió i una gran humilitat.

 

Quins consells donaries als joves que volen escriure?

Primer que no frissin, perquè els joves a vegades frissen, i un arbre no es fa gran en dos dies. Després que escriguin perquè els agrada sense esperar res a canvi. Perquè si esperen recompenses el que fan és posar la seva felicitat en mans dels altres.

 

Com veus el moment històric actual?

Tots els moments històrics són de transició i són de crisi. Serà així fins a la fi del món. Quan aquest món s’acabi en començarà un altre de millor. Però, ara com ara, en el països occidentals hi ha un retrocés immens de la qualitat de les democràcies, un avanç preocupant de l’extrema dreta i violacions constants dels drets humans. Sense comptar que aquests països viuen a costa de la misèria de la resta del món. També és ver que ja hi ha molta gent que comença a reaccionar contra tot això, encara que els estats fan tot el que poden per tenir-nos domesticats.

 

Quan un escriu en català també ho fa sobre la situació del català?

Escriure en català és una manifestació de resistència i és una manera de defensar el món, que s’empobreix cada vegada que desapareix una llengua, una espècie, una cultura o qualsevol diferència.

 

Què és el que més t’agrada de la vida?

Hi ha dues coses sense les quals la vida queda molt pobra: l’amor i la llibertat.

 

Què opines dels premis literaris?

Els premis ajuden, animen, obren camins. Però no fan tornar els llibres bons ni dolents. El fet de tenir premis o ressò literari no és cap garantia de la qualitat d’una obra.