Maria Frontera és la presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca i ha visitat el programa 'La vila del pingüí' d'ONA Mediterrània per parlar de l'actualitat turística de l'Illa.

-Què s'allunya més de la realitat que viu actualment Balears en relació al turisme, 'saturació' o 'turismofòbia'?
-Cap de les dues paraules s'apropa a la nostra realitat. En el passat hem tengut algun episodi de turismofòbia però molt reduït. Amb tot, el fet que alguna setmana o algun mes hi hagi un poc saturació (sobretot aquestes darreres dues temporades) és un problema de gestió. Nosaltres intentam trobar un equilibri, de repartir més el turisme durant tots els mesos de l'any, però també hem de pensar que no hem fet els nostres deures. La població demogràfica de les Balears ha augmentat moltíssim aquests darreres vint anys i les infraestructures no s'hi han adequat. És un conjunt de factors que propicia que tinguem aquesta situació.

- De fet, des de la presidència de la federació vos heu esforçat per explicar que són molts de factors els que ens fan plantejar paraules com 'saturació'. Per tant, és un procés que ve de molt lluny?
- Jo crec que durant les últimes temporades el que passà és que hi havia altres factors, com el fet que els països competidors tenien problemes socials o actes de terrorisme. Aquest fet va provocar un excedent de demanda de turistes cap a les Illes que es va focalitzar en els mesos d'estiu. A més, l'oferta extrahotelera present durant les darreres temporades va fer confluir en una situació de difícil convivència. Amb tot, aquesta temporada s'han fet més esforços en gestionar-ho d'una manera òptima que asseguri un resultat més positiu, establint un poc més els límits. L'Administració i les empreses ho estan intentant, però no és fàcil. Cal digerir i gestionar els fluxos de turistes. El tipus de turista que ens visita (que és més europeu) a casa seva es mou amb transport públic i quan ve cap a les Illes es troba que el nostre transport públic és deficient i gairebé es veu amb l'obligació d'agafar un cotxe de lloguer si vol visitar altres indrets de l'Illa. Sempre hem incentivat que el turista visiti Mallorca, fent excursions, visitant llocs emblemàtics, etc. Així, per tant, si volem intentar que es reparteixi bé la riquesa per tot arreu hem d'intentar que els turistes es puguin moure d'una manera més controlada. Gaudir d'un transport més eficient també hi ajudaria molt.

-Es pot afirmar que el 'lloguer turístic' ha fet mal al sector hoteler?
-No. Ha fet mal en el sentit de què era una oferta que estava prohibida i en la qual la 'qualitat' no ha estat la primera característica que ha prevalgut. S'ha introduït d'una manera massificada, no ha aparegut escalonada i controlada. Nosaltres fa més de vint anys que convivim amb l'oferta de lloguer turístic. El problema ha aparegut amb els habitatges de lloguer en els edificis plurifamiliars. Aquest fet ha comportat uns altres problemes la convivència social, d'accés a l'habitatge, etc. que ha generat aquesta polèmica social.

-Com valorau la notícia de la prohibició de prohibir els lloguers turístics plurifamiliars a tot el municipi de Palma?
- Ja l'any passat, quan l'Ajuntament de Palma va decidir establir aquesta moratòria, era perquè ja s'entreveia la problemàtica del que suposava aquest fenomen. Varen fer molt bé de fer-ne una anàlisi i ara que tenen una conclusió poden actuar en conseqüència. La proposta va néixer de les associacions de veïns que eren els que més patien la problemàtica d'aquests habitatges vacacionals. Crec que l'accés a l'habitatge en els últims anys s'ha dut a l'extrem (amb preus de lloguers increïbles) i s'havien de prendre mesures.

-Estau al corrent de les dades que aportava l'associació APTUR en el qual indicava que el lloguer turístic és el responsable d'un 7% de la pressió demogràfica a les Balears i que el sector hoteler arriba fins al 23%. Sabíeu aquestes xifres?
-No són xifres contrastades i no sabem quina és la seva font. Aquest col·lectiu és molt propens a donar xifres sense tenir molt clars els números. A més, també donen dades del que afecta la restauració o l'oferta complementària. Els hotels són els primers a invertir en la seva regeneració, s'han posat uns hotels boutiques que duen un tipus de client d'un alt poder adquisitiu que sí que va als restaurants i a les tendes. S'han de valorar molt bé les fonts de les quals surten aquesta informació. No vull donar altres números ni altres percentatges perquè ens agrada donar dades rigoroses i poder especificar-ne les fonts.

-Creis que els 'hotels boutique' també han generat gentrificació?
-No hem fet cap estudi, però entenc que recuperar edificis que estaven en desús i que no es podien mantenir és positiu. S'han recuperat els edificis, s'ha embellit els carrers, els veïnats estan contents i s'ha creat feina. Tota la riquesa que han creat aquests hotels en aquestes zones és positives. Els resultats són positius i crec que els pisos s'han revalorat, els propietaris i els inquilins també se senten millor i que tot està més ben cuidat.

-Per tant, entenc que no hauria afavorit a la gentrificació amb totes les conseqüències que ens explicau?
-Les inversions han afavorit la creació de feina i tot és positiu. No tenc constància del fet que la recuperació d'aquests edificis emblemàtics hagi estat negativa en el sentit de la gentrificació.

-Parlem d'oferta hotelera i 'tot inclòs'. Encara queden hotels a Mallorca que promoguin aquest 'tot inclòs'? Què cercava la creació d'aquest tipus d'oferta turística que ara es vol erradicar?
-El 'tot inclòs' es va crear quan les cadenes mallorquines varen apostar per invertir en el Carib. En aquestes zones on varen anar no existia oferta complementària i havien d'oferir al client un 'paquet tancat' perquè dins de l'hotel havien d'oferir tots els serveis, perquè no existia com aquí a les Illes. Ara bé, els primers anys de la crisi es van trobar que havien de crear un producte tancat per aquestes famílies que tenien un pressupost tancat per anar de viatge. Aquí es va crear aquesta mena de producte perquè era època de crisi i havies de tenir un producte turístic per atreure els clients en els mercats emissors que també patien la crisi i volien tenir controlades les despeses quan anaven de vacances. Després, l'evolució del 'tot inclòs' cada cop està desapareixent més. També és un producte que li agrada molt a les famílies mallorquines quan venen als hotels. És un producte que els hi agrada molt als nins quan van acompanyats de la mare i el pare.

-Parlem d'una altra qüestió, quina relació hi ha entre 'l'impost turístic' i el sector hoteler? Com ho valora? Ha molestat que s'hagi doblat durant els mesos d'estiu? En quin punt es troben les reclamacions?
-Quan es va imposar l'impost turístic, òbviament, vàrem estar-hi en contra perquè era contradictori amb les nostres idees i el nostre posicionament. És a dir, el turista ja paga suficient i dóna la riquesa que convé per tal de fer les inversions que pertoquen. El problema és que no hem fet els deures i no hem invertit el pressupost necessari per gestionar el nostre patrimoni i el nostre territori i sembla que l'hem devaluat. Ara bé, realment no és el turista qui devalua el territori som nosaltres mateixos que no el gestionam bé. Ara, a partir de maig l'impost val el doble. Així, en un hotel de tres estrelles, el turista paga 3,30 euros per persona i per dia. Per tant, crec que és un import alt, excessiu i que quan es va decidir duplicar ho varen fer sense cap tipus de justificació. Aquest és el veritable problema. Com podem consentir que el Govern, encara que tengui bona intenció, opti per fer aquest augment sense cap mena d'estudi i sense fer una col·laboració amb la part privada? Si el Govern realment ha aprofundit en aquest tema, doncs l'han de saber argumentar i valorar. La Consellera no és capaç de defensar-ho i crec que han d'intentar justificar-ho davant el turista que ens visita.

-Aquest fet de doblar l'import, que ja s'ha de començar a aplicar, pot fer que algun turista canviï de destinació?
-Demostrar la implicació de l'impost amb la decisió del turista és complicat, però realment hi ha un percentatge en el qual afecta. Això és evident a la temporada d'estiu quan venen més famílies i hi ha municipis amb més afluència. És un factor determinant. Els que varen comprar el paquet de vacances abans de Nadal no sabien d'aquesta duplicació de la quantia i ara s'ho trobaran. Nosaltres hem fet els deures d'informar aquests clients que s'ha produït aquest augment i en el cas dels clients nous, l'impost és un altre factor a tenir en compte. Així, 120 euros poden fer decidir a una família de turistes de no venir aquí. És evident que afecta.

-Com valorau les xifres de turistes que ja comencen a arribar a Mallorca? Segons sembla les dades d'alguns mitjans de comunicació indiquen el volum és semblant al d'alguns mesos de juliol?
-Enguany els dos mesos de temporada alta hi ha menys vendes que l'any passat. És veritat que en alguns municipis la reserva queda igual i per contra algun tur operador es troba per sota de l'habitual. No tenim totes les dades recollides i hem de fer els estudis cada mes. A final de temporada no es podrà saber com ha afectat l'impost turístic sobre l'arribada de turistes. No necessitam barreres ni paraules negatives.

-Quines mesures s'han emprès des del sector hoteler per tal de preservar el nostre territori?
-Intentam ser més eficients energèticament, apostar per un major volum de reciclatge, més economia circular per aportar mesures positives per protegir el medi ambient. Tots intentam donar-hi el nostre suport.

-Promouen l'ús de la llengua catalana als hotels?
-No entenc la pregunta. Els mallorquins que hi feim feina el parlam. No hi ha campanyes. No hem promogut un curs de català per als treballadors nouvinguts.