Un estudi de professors de les universitats de les Illes Balears, Girona i Barcelona explica els canvis en el mercat laboral i en la propietat de la terra que varen fer possible l'aparició d'un model agrari propi que, a partir de la baixa edat mitjana, substituí progressivament la mà d'obra esclava pels pagesos mallorquins desposseïts.

Durant el trànsit de l'època medieval a l'època moderna, entre els segles XV i XVI, les potències europees varen posar en marxa un model econòmic que es basava en l'explotació de mà d'obra esclava procedent dels nous territoris colonials africans i americans. Gins aleshores, Mallorca fou possiblement la regió europea on l’esclavatge tenia més importància relativa, tant en termes demogràfics com econòmics. Així i tot, la tendència que s’hi observa durant aquest període fou inversa a la descrita suara. A partir de la segona meitat del segle XV, a Mallorca comença el declivi de l'esclavatge i hi pren força un model alternatiu basat en l'explotació de mà d'obra autòctona. Què ho va fer possible? Per quins motius Mallorca va deixar de banda l'esclavatge quan prenia més força arreu?

Un estudi conjunt de professors de les universitats de les Illes Balears, Girona i Barcelona ha analitzat els canvis en el mercat de treball i les transformacions agràries que es varen produir a l'illa de Mallorca al llarg de quatre segles, des de la conquesta i el repoblament al segle XIII fins al final del XVI. El treball, del qual és coautor el doctor Antoni Mas i Forners, professor del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB, s'ha basat en una anàlisi molt detallada de documentació sobre els preus agrícoles i dels esclaus, els salaris i els imposts, i la transmissió de propietats procedent dels arxius reials, de la Catedral, de col·leccions de documents notarials, de l'administració judicial i d'arxius privats dipositats a l'Arxiu del Regne de Mallorca i a l'Arxiu Capitular de Mallorca.

L'evolució de l'esclavatge

Entre altres dades, l'estudi ha permès d’observar l'evolució de la mà d'obra esclava a Mallorca al llarg de quatre segles. Com ja se sabia, la conquesta de 1229 va donar lloc al repoblament de l'illa amb població procedent dels comtats catalans i a l'explotació, com a esclaus, de la població musulmana conquerida. La utilització de mà d'obra esclava va ser important al llarg dels segles XIII, XIV i durant bona part del XV, però va començar a decaure a la segona meitat del segle XV. El treball ha permès comptabilitzar ara que a les darreres dues dècades del segle XIV, els senyors de l'aristocràcia mallorquina disposaven d'una mitjana de 9 esclaus a les seves finques i de 5,8 a les seves granges. Aquestes xifres varen continuar gairebé idèntiques a la primera meitat del segle XV, quan es disposava d'una mitjana d’11,5 esclaus a les finques i de 6 les granges. A partir d'aleshores, aquesta xifra cau en picat fins a situar-se, a la segona meitat del segle XVI, en una mitjana d'1,3 esclaus a les finques i de 0,3 a les granges.

Aquestes dades evidencien el declivi de l'esclavatge a Mallorca precisament quan el comerç d'esclaus anava a l'alça de la mà de la colonització europea de nous espais a l'Àfrica i Amèrica. Segons els investigadors, Mallorca no va quedar aïllada del nou comerç d'esclaus. De fet, el preu dels esclaus va començar a abaixar a mesura que els colonitzadors europeus arribaven a nous territoris a l'Atlàntic i, en conseqüència, es podia accedir a un mercat encara més ampli de població esclavitzada. A més, s'han documentat diversos intents d'establir plantacions de canya de sucre a Mallorca amb mà d'obra esclava. Ara bé, aquestes plantacions varen acabar fracassant perquè les condicions agroambientals de l'illa no eren les idònies per a aquest tipus de cultiu, i no perquè no es disposàs de mà d'obra esclava suficient.

Les derrotes pageses

En canvi, els investigadors assenyalen l'existència d'un factor que hauria estat cabdal per deixar de banda l'ús d'esclaus. L'aristocràcia disposava d'una font alternativa de mà d'obra encara més barata que els esclaus: la pagesia mallorquina.

Les derrotes de les revoltes dels forans (1450-1454) i dels agermanats (1520-1523) varen suposar la derrota pagesa front a l'aristocràcia. En conseqüència, es varen generar les condicions idònies perquè es produís una acumulació encara més elevada de terres per part de la noblesa i el patriciat urbà. Desposseïda, la pagesia mallorquina no va tenir cap altra manera de subsistir que posar-se al servei d'aquests grans terratinents.

És aleshores quan, de la mà d'aquest procés d'acumulació de terres, apareixen les possessions mallorquines. Aquestes grans finques, equivalents als masos i masies del Principat, es convertiren, a partir del segle XVI, en una peça cabdal de l'economia mallorquina i substituïren els esclaus per pagesos empobrits com a força de treball estable.

El model agrari mallorquí

Tot plegat, segons els investigadors, donà lloc a un model de gestió del treball agrari propi de Mallorca. En aquest model, a més, hi destacava un element característic que el diferenciava d'altres regions mediterrànies i atlàntiques: la presència de mà d'obra femenina, especialment important en la collita d'oliva, que exigia una mobilització intensa de la força de treball en determinats períodes de l'any.

Així doncs, l'estudi posa de manifest que l'aparició de les possessions mallorquines, que ara han esdevingut un element patrimonial identificador del paisatge rural, va ser el resultat d'un procés complex fruit de les derrotes pageses dels segles XV i XVI, que va donar lloc a l'aparició d'una nova classe de pagesos desposseïts, els quals substituïren els esclaus com a mà d'obra al servei dels grans terratinents.