Carme Junyent Figueras és lingüista. Professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, duu a terme la recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. És la directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística. Convidada pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, aquesta setmana ha visitat Mallorca per dur a terme una conferència sota el títol «La diversitat lingüística amenaçada: com es moren les llengües» que tengué lloc a ca n'Oleo.

Abans de la conferència, emperò, ens ha dedicat una estona per parlar, precisament del multilingüisme, la immersió lingüística, i el desdoblament de gènere i el femení genèric.

Primerament, donar-li l'enhorabona pel Premi Creu de Sant Jordi. Què suposa per vós aquesta distinció?

És difícil perquè encara no ho sé, em va agafar molt de sorpresa. Jo he arribat a la conclusió que la creu no és per a mi, sinó per al Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades, que és el meu grup de recerca i que fa 27 anys que existeix i fem molta feina, per tant, el Grup sí que se la mereix.

Avui és aquí, a Mallorca, per parlar precisament de la diversitat lingüística i de com moren les llengües. Considera que el català està igual d'amenaçat a les Illes que al Principat? O aquí estam pitjor?

Fins a cert punt, diria que allà estam pitjor. Perquè com a mínim aquí hi ha la consciència i crec que els parlants tenen un comportament molt més clar. En canvi, allà tothom creu que tot va molt bé i, en realitat, estam baixant força ràpid.

Segons les enquestes l'ús del català entre els joves ha minvat molt els darrers 20 anys i sembla que la tendència es mantén. Però, a més a més, sembla que cada vegada es parla pitjor el català. Per això, alguns professors de la UIB diuen (amb certa ironia), que si és així, val més que no el parlin, per no fer malbé la llengua. Comparteix aquesta opinió?

Jo francament, que la parlin sigui com sigui. El que es constata en la història de les llengües, és que la competència està relacionada amb l'ús. És a dir, que si aconseguíssim que l'ús es generalitzés, segurament ja es corregiria i es recuperaria aquesta qualitat que diuen que falta. Per tant, que la parlin, sigui com sigui.

Ha criticat que la immersió lingüística no ha funcionat. Per què?

No és tant que la immersió no hagi funcionat, sinó que ningú se l'ha pres seriosament. La immersió no deixa de ser un programa molt específic que es fa en zones específiques. Hi ha llocs on el català és o era llengua habitual on no calia fer aquest programa. Era per escoles on els nanos tenien el castellà com a primera llengua i això es feia, per tant, perquè s'habituessin a l'ús de la llengua. Aleshores, el que ha passat és que hi han postat tots els esforços a primària i ningú se'n va recordar de secundària, i el que hem constatat és que el salt de primària a secundària implica que tot el que s'havia après a primària, en gran part desaparegui. Per això, no és tant que la immersió no funcioni, sinó que no se la prenen prou seriosament per a donar-li continuïtat. És a dir, si suposem que els nanos coneixen el català, per què els fem les classes en castellà?

Què s'hauria de fer perquè la immersió lingüística a secundària fos efectiva?

Crec que sobretot cal la consciència dels mestres, perquè crec que el departament d'ensenyament tampoc s'hi ha posat mai. Per tant, no podem confiar en l'administració, però en la consciència professional sí.

Paradoxalment, si no fos per les escoles moltes persones, sobretot les nouvingudes, no en tendrien gaire idea de l'existència del català.

Això és cert fins a cert punt. És a dir, depèn dels contextos on van a parar, sí que tenen consciència perquè el català és una llengua que, més o menys, s'usa. Però també hi ha el parany que per posar tant d'èmfasi en l'escola, s'han oblidat d'altres àmbits que crec que series molt més eficaços a l'hora de fomentar-ne l'ús. Per exemple, l'esport, el lleure, ara mateix els videojocs, els audiovisuals, etc. En canvi, tot això, que fomentaria l'ús espontani, no s'ha tingut en compte, i s'ha seguit fomentant l'escola, quan fa anys que es veu que no n'hi ha prou.

S'ha parlat molt sobre quina o quines haurien de ser les llengües oficials a la República catalana. Quina és la vostra opinió?

Jo crec que l'oficialitat de les llengües és un altre dels paranys que ens posen per fer creure que les coses van bé. Fa cosa de vint anys, al món, el nombre de llengües oficials no devia arribar a les 100, ara n'hi ha com a mínim 2.000. Això passa perquè s'ha vist que desapareixen moltes llengües, s'ha de fer alguna cosa, doncs la declarem oficial. I el que s'acaba veient és que l'oficialitat és gratuïta. És a dir, tu fas una llengua oficial i no fas res més. Jo sempre dic que l'oficialitat a les llengües dominants no els cal, i a les subordinades no els serveix de res.

Actualment a les Balears hi ha parlants de més de 250 llengües, sense contar les formes de comunicació no verbals, com s'hauria de compaginar la normalització lingüística del català amb el multilingüisme del segle XXI?

Això, crec que tant a Catalunya com aquí, el multilingüisme és la nostra esperança, perquè en les situacions de bilingüisme ja sabem cap on acabem i ho dic perquè solen acabar en substitució. Per tant, aquesta diversitat el que ens permet és una nova dinàmica de les llengües i això segurament té a veure amb els comportaments. Això es pot veure en nivells molt petits, gairebé individuals, molts parlants d'aquestes llengües minoritzades, quan arriben aquí, d'una banda es solidaritzen amb el català, i d'altra, en molts casos, treballen per recuperar la seva llengua. Crec que això val la pena explorar-ho i veure si realment ens pot ajudar a tots. En general, diria que el fonament és el respecte d'aquesta diversitat.

És natural que una persona migrant perdi la seva llengua d'origen?

Acaba passant. Però, en tot cas, crec que hauria de ser un procés natural. Perquè clar, si ara nosaltres volguéssim salvar el navaho a Mallorca, ens dirien en què estem pensant, no?, Ara bé, crec que és molt important que si algú vol preservar la seva llengua, pugui fer-ho. Perquè hem de tenir una cosa en compte, s'insereixen millor a les societats d'acollida les persones que tenen clars els vincles amb la societat d'origen. Per tant, si respectem aquest vincle, tenim moltes més possibilitats d'èxit de cara a la inserció. Aquí no sé si els mallorquins quan aneu a la Patagònia i trobeu un casal de mallorquins us emocioneu, però segur que sí, idò és el mateix.

Dins aquesta societat multilingüe, considera que l'anglès ha de jugar un paper fonamental a l'educació?

Jo crec que aquest és el gran parany i que això Europa ho pagarà molt car, perquè darrere l'anglès, estam renunciant a la nostra creativitat. A més, les formes de coneixement s'homogeneïtzen totes, de manera que les aportacions que fem acaben sent subordinades. És a dir, treballam per un país, per dir-ho així. Jo sempre els dic als meus alumnes que l'anglès és una llengua que s'ha de saber però que no s'ha de fer servir. En el sentit que, si ho fem tot en anglès, ens perdem moltes possibilitats d'intercanvi, d'aprendre altres llengües, de conèixer altra gent, etc. Per exemple els Erasmus, a mi em sembla un escàndol que els estudiants vagin d'Erasmus a Polònia i els facin les classes en anglès. Si has de fer el mateix que aquí per què hi vas? No té sentit. Vull dir que el que havia de ser un programa d'intercanvi, s'està convertint en un programa d'homogeneïtzació.

Quin creu que ha de ser, doncs, el rol de l'anglès?

El fet és que funciona com una llengua franca, però no crec que hauria de substituir, per exemple, la relació entre parlants de llengües properes, per exemple, les llengües romàniques. Nosaltres a Itàlia o a Portugal amb uns pocs ajustaments acabem entenent-nos. I això és una riquesa perquè ningú renúncia a la seva llengua, aprens de les altres, etc. Clar, si ara un català i un italià parlen entre ells en anglès, estam perdent tot això. Per tant, que cadascú li doni el rol que vulgui, però sobretot, el que no hauria de fer és substituir les altres llengües.

Sou molt crítica amb l'ús del desdoblament de gènere i el femení genèric. Ens podria explicar per què?

A veure, jo som lingüista, i hi ha una cosa que hem de tenir molt clara, això només es fa en català i en castellà. Per tant, això ja ens hauria de fer rumiar. A banda, d'això, el gènere no està necessàriament relacionat amb el sexe, una petita part sí, però molt petita. Però, a més a més, el que nosaltres coneixem com a gènere, és molt estrany. La immensa majoria de llengües del món no tenen res que s'assembli al gènere i la majoria vénen de societats tan masclistes com la nostra. Vull dir que només amb això ja ens hauria de fer pensar. Però m'hi oposo sobretot perquè va arribar un punt que això es va convertir en llei i havíem d'escriure d'aquesta manera quan es tractava de textos que sortissin de la universitat o per presentar projectes, etc. i per aquí sí que no paso. O sigui, no puc acceptar que a mi em facin servir mètodes estalinians per imposar un disbarat.