Setmanari d'informació local - 138 anys

Bernat Joan: «Puigdemont i Comín han fet posar histèrics els aparells de l'Estat»

31423

Vos oferim l'entrevista feta al professor, sociolingüista i exdiputat al parlament europeu, Bernat Joan i Marí el dia de la presentació del seu nou llibre a la llibreria Quart Creixent de Palma.

- El teu nou llibre 'Pedagogia per a indígenes', tot i el títol, no és un assaig...

- No, és un conjunt de microrelats que va començar quan em varen demanar a l’escola d’adults d’Eivissa ciutat de fer una xerrada sobre com funcionen els microrelats, i en vaig construir un mentre feia la xerrada. I vaig pensar, en podem fer uns quants més i vaig continuar fins a devers un centenar.

- Quan tens pensat publicar un altre assaig?

- Tenc una cosa que està una mica en construcció, que es diu Camins d’Europa, que té a veure amb els alts i baixos i les coses mal direccionades del procés de construcció europea. I un llibre col·lectiu de teatre que em fet uns quants autors de Mallorca i Eivissa per un grup de teatre que tenim a Eivissa vinculat a l’Institut d’estudis eivissencs. Vàrem obrir una convocatòria a autors teatrals i som en Pep Ramón Cerdà, na Carme Planells i Muntaner, en Vicenç Tur i jo mateix.

- Des de Mallorca, seguim l’actualitat eivissenca, però necessitam la teva visió i el teu anàlisi del moment polític...

- És un moment difícil, és un moment complicat. De tota manera, jo em referm, vists els resultats electoral, en que, ara més que mai, s’hauria d’avançar cap a les llistes obertes i acabar amb la partitocràcia que ja fa molts anys que fa molt de mal al sistema democràtic. Hi ha hagut una revifalla del PP al Consell, jo crec que a causa del fet que el Consell no ha posat cap accent diferencial a la burocràcia quotidiana. Les esquerres han mantingut l’Ajuntament de Vila i de Sant Josep i on hi ha més pluralitat és a Sant Josep, és l’únic lloc on hi ha hagut representació independentista. Sant Joan és cent per cent conservador. Però llavors és molt interessant. Hi ha hagut gent, amb tota seguretat, que ha votat socialistes en el Parlament de les Illes Balears, per exemple, i el PP en el Consell. Perquè hi ha hagut un decalatge bastant notable entre el que han tret els socialistes al Consell i el que han tret en el Parlament. I encara diria més, en Puigdemont i en Junqueras sumats, han tret molt més que el que ha tret l’esquerra nacionalista en els ajuntaments, excepte a Sant Josep on els resultats han estat bastant paral·lels. De manera que jo crec, per exemple a Santa Eulària, que és un lloc molt tradicional d’Eivissa, hi ha hagut gent que ha votat na Carme Ferrer a l’Ajuntament, és a dir al PP, na Pilar Costa al Parlament de les Illes Balears i en Puigdemont a Europa, per dir alguna cosa. Hauríem de quantificar-ho i analitzar-ho millor, però estic segur de que hi ha prou gent.

- I a Formentera entre Ara Repúbliques i Lliures a Europa, han tret un 12,6% dels vots.

Jo el dia de les eleccions era a la televisió d’Eivissa i Formentera fent de comentarista i varen arribar els resultats d’una mesa de La Mola. I algú va dir, és impossible perquè Ara Repúbliques a La Mola té setanta vots. I a mesura que anaven arribant resultats deien, «aquí està passant una cosa molt rara». Vol dir que la gent té més criteri del que pareix que té en principi i que el factor personal és important. Si algú ho ha fet bé o no, si tenen un missatge clar, si tenen un projecte... Tot això influeix.

- Ens centram en el vot sobiranista. Per què no hi ha forces polítiques eivissenques capaces d’aglutinar tot aquest vot?

- Per vàries raons. És una qüestió, per una banda, de que no hem estat capaços de fer-ho arrelar com toca a les darreres dècades. També del canvi social que hi ha hagut a Eivissa que no em pogut pilotar nosaltres. A un municipi com Santa Eulària hi ha menys d’un 15% de persones nascudes a l’illa. Vull dir, el canvi demogràfic que hi ha hagut a Eivissa ha estat enorme. Jo record que quan vàrem fer la primera enquesta sociolingüística global d’Eivissa que va ser l’any 83. Menorca tenia 87.000 habitants i Eivissa tenia 87.000 habitants. Ara Menorca encara no ha arribat als 100.000 i Eivissa en té 160.000. Hi ha hagut un canvi molt espectacular en molt poc temps. L’impacte és molt gros i la manca de poder és una cosa que corromp. Si no tens els mecanismes de cohesió social amb uns canvis d’aquestes característiques no hi ha manera de fer-ho millor. És un territori difícil.

- Diries que ens ha fugit de les mans, lingüísticament i socialment?

- Més que fugir de les mans diria que es tracta de direccionar aquesta onada a favor nostra. Eivissa és l’illa de les Balears on menys gent catalanoparlant hi ha, però també és on hi ha el percentatge més baix de gent que sap espanyol.

- Ets professor. Des de l’educació podem revertir aquesta situació?

- Parcialment sí, és a dir, en etapes relativament recents hi ha hagut l’atac al sistema educatiu i encara hi és, perquè he de recordar que a Eivissa hi ha hagut una candidata municipal de Ciutadans que es va donar a conèixer posant denuncies a la seva pròpia escola. L’escola els hi preocupa, per tant això vol dir que alguna cosa s’està fent bé. El fet de que durant l’etapa de 'l’alferes' es dediquessin tants d'esforços a atacar tant directament al sistema educatiu vol dir que els hi feia por... I d’altra banda, a un lloc lingüísticament tant trinxat com Eivissa vàrem fer una manifestació on érem 10.000 persones. La manifestació que hi va haver com a rèplica a política educativa va ser espectacular. Això vol dir que la gent en determinades circumstàncies, encara que ens pugui semblar que no, reacciona. Crec que l’educació és més important del que pensam les persones que ens hi dedicam.

- com analitzes el procés sobiranista viscut al Principat?

- Hem viscut uns 11 de setembre extraordinaris. S'ha obert un procés democràtic a Catalunya impaïble per l’Estat espanyol tal com està configurat ara.

- També has estat eurodiputat. Creus que Junqueras i Puigdemont seran, finalment, al parlament europeu?.

- Jo crec que el problema és que això pugui esdevenir un forat negre per Europa. Perquè clar, Europa haurà de reaccionar. La cosa és, tendrà més importància per ser eurodiputat el fet d’anar a prometre el càrrec davant no sé qui a no sé on que el fet de que t’hagin votat un milió o un milió i mig de persones. Perquè si això és així, és d’un punt d’aberració tan absolutament extraordinari que no té nom i evidentment és una patata calenta en mans del Parlament europeu. Crec que Junqueras, malauradament, ho té complicat perquè el tenen segrestat. Espanya ha demostrat que estan disposats a pagar un preu en mala imatge i desconsideració internacional a canvi de mantenir les estructures d’estat i la forma de govern que ara tenen. Per tant, jo crec que si a un pres polític el tenen a presó, difícilment deixaran que passi a una situació d’immunitat parlamentària. Amb en Puigdemont i en Comin és diferent perquè juguen a una altra arena. Per això els posa tant histèrics, ho tenen totalment descontrolat. La justícia espanyola està quedant molt malament i també hi està quedant especialment per com s’han sabut expressar de bé els presos polítics. Varen defensar la democràcia amb estratègies diferents i clar, no estan avesats, estan acostumats a judicis tancats, que no hi hagi càmeres, que no hi hagi observadors internacionals, que ningú en sàpiga res... i qualsevol cosa que sigui obrir i fer-ho públic els posa extremadament nerviosos.

- Coincideixes amb n’Isidor Marí en que això acabarà bé, perquè si no va bé, és que encara no ha acabat?

- Sí, no es carregaran el republicanisme i l’independentisme català. Fins ara ha anat creixent i creix més a les generacions més joves. I per tant, continuarà creixent. Després de tot el que ha passat, després del referèndum en contra de l’Estat, després d’haver-lo guanyat, després d’haver guanyat repetidament una majoria independentista, després dels darrers resultats d’Esquerra Republicana a les eleccions espanyoles... Després de tot això, pot presentar-se el president del govern espanyol i dir que millorarà el finançament de la Comunitat Autònoma de Catalunya i així ho arreglam? Jo crec que no. És a dir, la societat ha passat pantalla, està en un altra dimensió, per tant, hauran de fer uns plantejament diferents si volen que hi hagi algun tipus de diàleg. Això de millorar una mica el finançament autonòmic o donar unes quantes competències més que després no es compleixen... això ja no engana a ningú. I l’altra cosa important és que si els líders polítics si avinguessin jo crec que la gent els castigaria. Ja veurem a les pròximes eleccions què treu n’Ada Colau, per exemple. La gent després fa veredictes. Tu decideixes coses i en funció d’això, després passen coses, és així.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.