Prop del 40% de les cambreres de pis pateix un estat de salut «dolent o molt dolent»

dBalearsEuropa Press10/12/19 17:13

Prop del 40 per cent de cambreres de pis de les Balears té un estat de salut «dolent o molt dolent», segons es posa de manifest a l'estudi 'Cambreres de pis i salut' presentat a Eivissa.

A més, entre un 20 i un 30 per cent de professionals entrevistades varen declarar que ho sofreixen de manera crònica en la zona lumbar, els canells i les mans i en la zona cervical. Mentrestant, gairebé un 40 per cent ha sofert dolor sovint durant l'última temporada de treball.

L'Hospital Can Misses d'Eivissa ha acollit la jornada 'Cambreres de pis i salut', on s'ha difós el projecte del mateix nom finançat per l'Impost de Turisme Sostenible. Segons ha informat l'Àrea de Salut de les Pitiüses, responsables del treball han presentat els resultats obtenguts fins ara i el programa d'intervenció dissenyat des de l'atenció primària per a millorar la qualitat de vida de les cambreres de pis.

Quant als resultats del projecte, durant la jornada s'han presentat dades sobre el treball de les cambreres de pis i els problemes de salut que sofreixen. Durant l'estudi, es varen formar sis grups amb 34 cambreres de pis (un dels grups va tenir lloc a Eivissa) i es varen dur a terme deu entrevistes a cambreres de pis sindicades i associades; una metgessa d'atenció primària; una governanta o una inspectora mèdica, entre altres.

Entre els resultats qualitatius, en l'estudi es ressalta que a les cambreres de pis els agrada el seu treball i valoren l'horari, la relació amb les companyes i la satisfacció pel treball ben fet. Com a principal aspecte negatiu, aquestes professionals varen definir el seu treball com a estressant, poc valorat, insuficientment recompensat i físicament dur. També varen percebre que en els últims anys hi ha hagut una millora en la prevenció dels riscos laborals, però la càrrega de treball ha augmentat. Les participants en l'estudi varen afirmar que «estan perdent la salut» i que el seu treball és la causa principal dels seus problemes físics.

Algunes cambreres de pis varen reconèixer que, per a solucionar-los, acudeixen a la consulta mèdica, encara que només els prescriuen fàrmacs, en comptes de tractar les causes del dolor, la qual cosa estimula l'automedicació. A més, varen lamentar rebre una resposta tardana als problemes musculars i gosi-us i les mesures terapèutiques són insuficients. En l'àmbit laboral van reclamar disminuir la càrrega de treball, anticipar l'edat de jubilació i que se'ls reconeguin malalties professionals.

Estudi descriptiu

Des de l'Àrea de Salut han explicat que, amb relació a l'estudi descriptiu, aquest es va dur a terme en 39 centres de salut i unitats bàsiques de salut (tres d'Eivissa i una de Formentera) i van ser entrevistades 1.043 cambreres de pis (137 a Eivissa i 44 a Formentera).

De l'informe es desprèn que les cambreres de pis entrevistades tenen una mitjana d'edat de 43,3 anys i han treballat en aquesta ocupació una mitjana de 10,7 anys. Amb relació a les Pitiüses, aquestes professionals van explicar que diàriament s'ocupen de 17,4 habitacions i 39,2 llits de mitjana i van declarar que treballen 42,4 hores setmanals de mitjana, dues hores més que en el conjunt de Balears.

Quant als estils de vida, només el 34,5 per cent de les cambreres de pis a les Pitiüses va reconèixer fer suficient activitat física; un 41 per cent segueix la dieta mediterrània i el 39,4 per cent són fumadores actives, mentre que aquesta última dada en la resta de les Balears no supera el 30 per cent.

Gairebé la meitat de les cambreres de pis entrevistades varen apuntar que durant els últims set dies han sofert dolor en la zona lumbar, més del 40 ho han sofert en la zona cervical i entre el 30 i el 35 per cent en les nines, les mans i les espatlles. En referència a la medicació que prenen, el 54,6 per cent a Balears va contestar que durant 2018 han pres analgèsics, encara que a Eivissa i Formentera només ho ha fet el 29,7 per cent.

Gairebé una quarta part de les cambreres de pis entrevistades han estat de baixa laboral una vegada, com a mínim, durant 2018, mentre que a Eivissa i Formentera ho han estat el 17,7 per cent d'aquestes professionals. Un terç va reconèixer també que el seu treball és «molt estressant».