Una recerca al Banc de Dades de l'Agència Europea del Medi Ambient ha permès a l’entitat Terraferida obtenir informació del CO2 emès pels avions amb destinació i origen Mallorca. El filtratge del registre històric mostra l'evolució del tràfic aeri entre Son Sant Joan (Palma) i desenes de ciutats des de 1993. Aquest creuament de dades sobre vols, origen i destí, distàncies recorregudes i nombre de passatgers ha permès estimar el CO2 emès mensualment des de 1993.
Així tenim que, segons Terraferida: Entre 1993 i 2018 han passat per l'aeroport de Palma 444 milions de passatgers. Els avions que han transportat aquests passatgers han llançat a l'atmosfera fins a 93,4 milions de Tones de CO2 com a conseqüència de la crema dels combustibles.
Els gràfics de passatgers transportats (gràfic 1) i CO2 (gràfic 2) emès pels avions amb origen o destí Palma, mostren un «creixement gairebé constant al llarg dels anys, paral·lel a l'increment de turistes. De fet, entre 1997 i 2018 les emissions de CO2 (principal gas d'efecte hivernacle) s’haurien doblat. Sols l'any 2018, els combustibles cremats pels avions suposen l'emissió de 5,7 milions de tones de CO2.
Les dades mostren un «increment enorme de les emissions» sols els darrers 3 anys (gràfic 1), coincidint amb el gran creixement de places turístiques registrat a l'illa els darrers anys i que l'entitat ve assenyalant. Si tenim present sols l'any 2018 (darrer any amb dades completes) veiem que la gran majoria d'emissions de CO2 corresponen als trajectes efectuats entre Mallorca i Alemanya (42,8%) i Mallorca i el Regne Unit (24,6%). El gruix de les emissions, evidentment, està vinculat al turisme procedent d'aquests 2 països, que junts acumularien un 67% del CO2 emès pels avions l'any passat.
Un 8,7% de les emissions de l'any 2018 correspondria als trajectes entre Palma i ciutats de la resta de l'estat espanyol, un «percentatge petit en relació amb les destinacions internacionals». Dins aquests càlculs no hi hauria, per exemple, tot el CO2 generat pels avions de passatgers procedents d'Amèrica, Àsia o Orient Mitjà, que no volen directament a Mallorca, sols el de la darrera escala abans d'arribar a Palma. «Així doncs, el CO2 emès és en realitat superior al que aquí exposam.
Segons Terraferida, «el creixement de vols i passatgers dels darrers anys, està estretament lligat al creixement de places turístiques i residencials, i és el factor clau que ha impulsat a AENA i ENAIRE a seguir ampliant l'aeroport de Palma». «De fet els mesos vinents hi ha previstos tres projectes per incrementar el nombre màxim de sortides/hora un 12%, ampliar la capacitat aeroportuària un 4,47%, fer créixer les passarel·les d'embarcament (36%), les portes d'embarcament (22%) i les places d’aparcament (26%), tal com ha denunciat la Plataforma Contra l'Ampliació de l'Aeroport fa uns dies».
En definitiva, segons l’entitat ecologista «és impossible fer cap política climàtica coherent sense frenar el creixement de places turístiques i residencials, que comporten de manera paral·lela un creixement exagerat dels vols i d'infraestructures com els aeroports, els ports i les autopistes».
Terraferida lamenta que «cap dels responsables públics ni privats que han participat en la COP25 hagi fet cap referència a l’ampliació de l'aeroport, ni a les colossals emissions de CO2 lligades a aquesta gran infraestructura ni al model turístic i immobiliari depredador impulsat a Mallorca fa dècades. Seguir amb les actuals polítiques de creixement turístic i urbanístic és una irresponsabilitat històrica que cal corregir. Les úniques sortides per intentar rebaixar les emissions de CO2 a Mallorca i afrontar la crisi ecològica, impliquen frenar l'ampliació de l'aeroport, planificar la reducció del nombre de vols i renunciar a obrir noves connexions. Si les administracions locals volen reduïr de veritat les emissions, cal frenar i retallar escalonadament la capacitat d'allotjament turístic i establir una moratòria a la construcció de noves urbanitzacions i xalets aïllats. Cal prendre decisions i cal fer-ho aviat, el temps s'esgota».
