Ha començat aquest passat divendres 31 de juliol, amb la primera de les tres conferències que es duran a terme en l'espai de davant ca s'Escolà de Montuïri, el cicle titulat 'Salut! I que no falti, la salut i la malaltia des de diferents perspectives'.
Amb el títol Hospital de Manacor: quatre mesos convivint amb el Coronavirus a càrrec de la directora general de l'Hospital de Manacor la Doctora Catalina Vadell i Nadal, es va fer la primera de les tres conferències que formen el cicle.
Un poc d'història
La doctora Vadell ha dividit l'exposició argumental en dues parts. La primera ha consistit en explicar, fent una mica d'història, on i quan comença tot. Ha fet la primera referència al doctor Lí Wénliàng, el primer metge que començà a parlar d'aquesta malaltia (SARS Cov 2) el 25 de desembre de 2019. Ell és el primer en alertar d'una pneumònia que es comporta d'una manera que no és gens habitual. Pocs dies després, un grup de metges del centre hospitalari de Wuhan manifesten públicament el problema i això a la Xina té un preu. Alguns d'ells són detinguts per la policia i acusats de mentir sobre aquesta malaltia. Tanmateix la Xina el 30 de desembre avisa l'OMS de l'aparició una malaltia nova. També fa la doctora Vadell un recorregut per les portades dels diaris d'abast nacional on es pot apreciar a través dels titulars el nivell d'importància que va adquirint la malaltia a mesura que es van coneixent més dades al respecte. Des de petits requadres a un cantó de la primera pàgina fins a ocupar tota la portada quan el problema era ja reconegut mundialment.
Com s'ha organitzat l'Hospital de Manacor per afrontar amb garanties la crisi del Covid-19?
Què ha suposat aquesta crisi sanitària per un hospital com el de Manacor? «Un canvi radical en el normal funcionament de l'hospital. Hem hagut de crear nous circuits. Teníem clar des d'un principi que els malalts no Covid no podien coincidir amb els malalts de Covid. Vàrem dividir l'àrea d'urgències en dos amb una barrera física per separar el dos espais, fin i tot, i per no confondre els sanitaris, uns anaven de blanc i els altres de blau en la vestimenta sanitària. En l'àrea de radiologia no podíem fer coincidir malalts Covid amb no Covid. L'àrea s'havia de desinfectar cada vegada que hi havia un sessió de radiografies, en conseqüència tot anava més lent que en condicions normals. Tots plegats ens vàrem reinventar. El primer punt crític va ser l'UCI. Per les referències que teníem de Madrid i Barcelona sabíem que necessitaríem més llits d'UCI. L'hospital de Manacor té una UCI amb sis llits. De sobte dos quiròfans es varen convertir en boxes de UCI Covid. Però necessitàvem una UCI per malalts no Covid també i s'adaptà l'àrea de quirúrgica sense ingrés. Tot plegat va suposar una reconversió, no només dels espais, també dels professionals, metges, infermeres, auxiliars, celadors,.. Alguns grups de sanitaris es varen haver de reciclar i formar per assistir noves àrees creades per al Covid. El punt més crític, però, va ser quan vàrem tenir la necessitat d'ampliar l'UCI Covid a l'àrea de quirúrgica sense ingrés i agafar la reanimació de quiròfan com a UCI no Covid. Hi va haver moments molt crítics...
En qualsevol cas però hem tengut un 99,9% de professionals implicats en tirar endavant tota aquesta feinada que hem fet entre tots, i quan dic tots em referesc des de les senyores del servei de neteja amb tota la importància que té fins el cap de servei d'UCI. Tots, poc o molt, hem patit aquest impacte de la pandèmia. Hem hagut de fer front a la por, a la por d'una malaltia desconeguda, de la que no en sabíem res, hem anat aprenent a mesura que anaven succeint els esdeveniments. Jo diria, però, que n'hem sortit.
Hem après res de tot això?
Jo crec que si. Les prioritats canvien. El que hem de fer és donar prioritat a les coses realment importants. Respectem per favor les normes: mascares, distància i mans netes.
Nota: properament podreu escoltar la conferència completa al matinal Bon dia! Ona Mediterrània.
