L’equip tècnic de l’empresa ATICS, encarregada del segon Pla de Fosses del Govern, ha finalitzat aquest dijous les tasques d’excavació per a localitzar una possible fossa al Coll d’Artà.
El Projecte d’intervenció desenvolupat per ATICS a la finca de Salma, al Coll d’Artà, i aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, ha realitzat un seguit d’actuacions per corroborar les informacions de testimonis orals recollits pels investigadors.
En primer lloc, s’ha actuat en un clot o cavitat existent en el terreny que es relacionava amb l’activitat de fabricació de calç o l’extracció de graves. Una cavitat on existia la possibilitat de trobar el cos de l’artanenc Bartomeu Ginard Genovard, assassinat per la repressió franquista el 10 de setembre de 1936, per la qual cosa es va buidar el seu interior. L'estudi detallat d’aquesta cavitat ha descartat, però, qualsevol atribució cronològica a l'entorn de 1936 i s’ha pogut establir que es tractava d'un rebaix realitzat a partir d'inicis de 1980, possiblement vinculat amb l’extracció de graves per arranjar part de la carretera actual. Eren ben visibles les empremtes de maquinària del tipus retroexcavadora. Per la qual cosa, aquest rebaix realitzat en època recent, no ha donat cap resultat positiu quant a la localització de restes antropològiques d’alguna de les víctimes que se cercaven. Per tant, s’ha descartat com a fossa i s’ha procedit a reomplir de nou el clot amb les terres extretes durant la seva excavació.
La segona actuació, per part de l'equip tècnic d'ATICS, ha consistit en la realització d'una prospecció superficial de tots els terrenys al voltant del Coll d'Artà, amb la finalitat de localitzar l’existència de possibles forns de calç, als quals les fonts orals recollides per diversos historiadors sempre es referien com a contenidors dels esquelets de les víctimes. A la vegada, aquesta prospecció, també havia de servir per comprovar i detectar sobre el terreny una possible dispersió de fragments de restes humanes a causa dels moviments de terres causats durant les tasques d’ampliació de la carretera Ma-15.
Per a dur a terme la prospecció superficial, s’han fet servir diferents mètodes i tècniques que actualment utilitza l’arqueologia. Així, a part del reconeixement visual sobre el terreny, recorrent tota la superfície a estudiar, s’ha realitzat una prospecció geofísica amb un detector de metalls (prospecció electromagnètica) i un dron per dur a terme una teledetecció i facilitar així la inspecció de tota l’àrea a investigar, ja que tota la zona presenta una vegetació molt densa que dificulta enormement l'accés i una correcta visualització.
Com a resultat final de tots aquests treballs de prospecció, es pot concloure que no s'ha localitzat cap indici de material susceptible i compatible amb la data de 1936, ni tampoc cap resta òssia humana.
Els forns de calç
Durant les tasques portades a terme, ha estat possible localitzar dos forns de calç al Coll d'Artà, dintre la finca de Salma.
L'estudi de la cartografia històrica, a partir de les imatges aèries del vol americà de l’any 1956, va donar com a resultat la possibilitat de l'existència d'un forn de calç a uns 30 metres de la cavitat (ja excavada i descartada). Segons un dels testimonis, en aquest forn es podria trobar una de les víctimes de la repressió franquista al Coll d’Artà. Una vegada localitzat el forn per part dels tècnics d’ATICS, s’ha realitzat una excavació a l’indret, amb l’ajuda d’una màquina retroexcavadora aportada per l'Ajuntament d'Artà. Aquesta excavació ha permès localitzar físicament la construcció: una estructura circular d'uns 4,5 metres de diàmetre, amb una profunditat d'1,5 m. Estava reblerta de sediments i materials atribuïts a finals de la dècada de 1970 i inicis de 1980, com ampolles, elements metàl·lics, restes de materials constructius, etc. La base encara conservava, en part, restes de la calç viva i fragments de llenya cremada. En el seu interior, no ha estat possible recuperar cap resta humana. Un cop documentat i enregistrat, el forn de calç s’ha tornat a reomplir de les terres que el cobrien i s’ha refet de nou la topografia actual del terreny.
També s’ha analitzat un segon forn, ubicat a la banda dreta del coll d'Artà en direcció Sant Llorenç. Es tracta d'una cavitat en part excavada a la roca natural, de planta circular, amb una obertura a la part superior al voltant dels 2 metres que s’amplia al seu interior fins a arribar a un diàmetre intern màxim de 4 metres. S'ha estudiat i contenia materials moderns més enllà de la dècada de 1980. El possible indici de trobar qualsevol material metàl·lic atribuït a 1936 ha estat descartat per les feines de prospecció electromagnètica. Arran dels resultats negatius de no localitzar cap element d'una cronologia de la Guerra Civil en aquesta estructura es descarta totalment com a possible espai on haguessin dipositat alguna de les víctimes.
Realitzades aquestes actuacions, l’informe final conclou que les diverses actuacions realitzades en aquesta zona del Coll d’Artà han estat negatives, quant a la localització i exhumació de víctimes del 1936 que, segons testimonis orals, havien estat abandonades en aquest indret.
