Sovint qui més hauria de callar és qui més parla. José Ramón Bauzá és un exemple infal·lible d'aquesta màxima. Lluny d'haver après la lliçó que durant la legislatura que va ocupar la presidència del Govern li varen donar els ciutadans al carrer i els 'seus' a les eleccions, continua impartint 'lliçons' i intentant reescriure la història.

L'actual eurodiputat ha assegurat aquest dijous que és un «mite» que a les «comunitats bilingües» en les quals s'ofereix estudiar en castellà «gairebé ningú» triï aquesta opció.

En diversos missatges en el seu perfil de Twitter, Bauzá s'ha referit a la l'aprovació de la nova llei d'educació a l'Estat espanyol.

L'europarlamentari ha reconegut que en 'regions bilingües' com les Balears la demanda del castellà com a llengua vehicular a pesar que s'oferia «no era majoritària» però ha assegurat que aquí resideix «el parany del nacionalisme»

Classisme i racisme

Segons l'expresident del Govern, en zones com el País Basc, els col·legis públics que ofereixen el castellà com a llengua vehicular estan «en zones deprimides» pel que les famílies d'altres zones no acudeixen a aquests centres generant l'«excusa» que aquestes places no s'omplen i així no oferir l'opció en altres entorns. Amb això, segons Bauzá, els nacionalistes poden «inferir» que és l'idioma el que condiciona omplir o no les places en aquests centres.

Bauzá ha assegurat que és un «mite» que en les comunitats bilingües les famílies no trien estudiar en castellà i ha qualificat aquest argument com «la pitjor fal·làcia del nacionalisme».

Segons ha relatat, quan a les Balears «va acabar amb la immersió lingüística» i va oferir llibertat d'elecció en un model trilingüe, famílies acudien a ell «plorant» en haver triat castellà com a llengua vehicular i que a les escoles els asseguraven que en aquesta opció «només hi hauria immigrants» i considera que a aquests «els costa aprendre català».

Segons la particular versió de Bauzá, «els nacionalistes converteixen l'espanyol en un idioma de guetos» i plantegen una «disjuntiva perversa» en haver de triar entre «una bona educació en català/basc o una educació pobra en espanyol».