L'artista mallorquina Mònica Fuster ha inaugurat aquest dissabte a la Casa de Cultura de Felanitx la mostra 'Tapís'. Es tracta d'un projecte 'in fieri' d'investigació artística multisensorial que parteix de les propietats pictòriques del 'tap de cortí' aplicades als teixits i, especialment, a les anomenades 'teles de llengües'. La mostra es podrà visitar fins al pròxim 11 de desembre amb els següents horaris: de dilluns a divendres i diumenges de 10.00 hores a 13.00 hores, i de dimarts a dissabte de 18.00 hores a 21.00 hores.
Tal com explica l'artista en el full de presentació de la mostra, en el projecte, radicat en la tradició mallorquina, s'hi entrellacen dos béns patrimonials, l'agrícola i el tèxtil, emfatitzats amb una mirada poètica dels sentits rituals i simbòlics de totes les accions que s'hi representen i que conjuguen la participació col·lectiva amb els processos expressius més íntims, com si es tractàs «d'un camí assidu en doble direcció que em permet anar més enllà d'una intersecció aparentment infranquejable».
Com recorda l'artista, que es caracteritza per la seva voluntat d'experimentar amb nous formats, el 'tap de cortí' és un pigment endèmic de l'illa que va estar a punt de desaparèixer i que gràcies a una llarga campanya de recuperació, de la qual ella en va formar part activa, se n'aconseguí finalment la Denominació d'Origen. Les 'teles de llengües' són «un tipus de teixits únics, que conjuguen magistralment l'artesania i la tradició de fa més de tres segles, ençà, i que avui només les realitzen tres tallers familiars de l'illa, custodis i transmissors d'aquesta tècnica considerada Bé d'Interès Cultural Immaterial».
Segons explica Fuster, aquest projecte també «arrenca de les meves indagacions artístiques sobre noves vies per a l'obtenció de pigments amb plantes autòctones i amb procediments més respectuosos amb el medi ambient, exploracions etnobotàniques que incorpor a la meva obra». «També les meves investigacions en la indústria tèxtil de les robes de llengües aprofundeixen en les tècniques de 'tintatge per a reserva' i en l'estudi tecnològic i creatiu dels patrons de trama», assenyala.
Segons explica Fuster, la seva aproximació a aquestes tècniques de tenyit per a reserva «va començar l'any 1996 en un llarg viatge pel Sud-est asiàtic, on vaig poder observar que el terme tècnic 'Ikat', usat de forma genèrica a diferents cultures, és el mateix que s'utilitza a les teles de llengües mallorquines d'ençà de fa segles. 'Ikat' prové del malaisi 'mengikat' (fermar formant nus, lligar, nuar, entrellaçar o embolicar), en referència a un teixit tenyit de forma específica. Per altra banda, a partir del laboriós estudi del sistema compositiu dels patrons de la trama vull interpretar i contemplar noves vies d'experimentació artística i possibilitats creatives».
La paraula 'Tapís', tal com assegura l'artista, «unifica i relaciona mons agrícoles i tèxtils en un entramat de significats contingents units amb una mirada espiritual i poètica a través de l'art i la natura». «Alhora és un cant elegíac per la terra que arrela en el més gran llegat instintiu per enllaçar espais socials, sacres i cosmogònics en els quals el cos en moviment pensa amb l'univers que ens uneix», assegura.
El projecte 'Tapís', que es presenta de manera inèdita a Felanitx, fou seleccionat a la convocatòria La Crida 2020 de l'Ajuntament de Palma, el que va permetre emprendre la peça videogràfica, encara en procés.
En aquest sentit, Fuster vol manifestar el seu agraïment «sincer i càlid» a totes les persones «generosament implicades en el projecte»; la cantant Júlia Colom i el músic Yair Dalai, l'escriptor Arnau Pons i l'escriptora Inés Marful, la cal·lígrafa Pau Alomar, el càmera Pedro Llompart, les fotografies d'Ita Pou, Biel Servera, Izabella Jagiello, i especialment en aquesta mostra, les de Paula Pinya. També vol agrair les aportacions de Joan Pere Català Roig, Pedro Tous i les del mediador cultural Sebastià Mascaró, a les empreses col·laboradores Especias Crespí i Teixits Vicens, el suport de Can Marquès Casa Museu, i també a la resta d'equip humà del projecte, a cada una de les persones que col·laboren en «les irradiacions semàntiques i simbòliques que il·luminen 'Tapís' a partir de la seva trama hermenèutica».
