El GOB ha destacat la correcció d'impactes com la «millor mesura» per restaurar les praderies de posidònia, de les quals ha emfatitzat els seus beneficis.

En un comunicat, l'entitat ha recordat que el passat mes d'octubre es desenvoluparen unes jornades en la Universitat de les Illes Balears (UIB) sobre la restauració d'ecosistemes blaus, promogudes per la càtedra del Mar de la Fundació Iberostar.

Aquesta restauració fa referència a ecosistemes marins i litorals, pretén millorar el seu estat de conservació com a estratègia per fer front a la crisi climàtica.

Per dur a terme aquesta restauració existeixen dues vies, l'activa i la passiva, segons ha apuntat el GOB. Ambdues, han afegit, foren desenvolupades durant les jornades i es poden crear un espai de reflexió en referència a les necessitats que duen implícites cada una.

En detall, la jornada es va centrar en les praderies de posidònia, un hàbitat protegit per la directiva europea i, a més, una espècie protegida en l'àmbit estatal i a les Balears.

Un dels enfocaments abordats en la jornada fou l'econòmic. Així, segons el GOB, es va manifestar la necessitat de poder quantificar en xifres els beneficis que generen els hàbitats com les praderies de posidònia i, també el que implica la seva destrucció.

En aquest sentit, ha sostingut que el que més es va repetir durant les jornades és que les praderies tenen un gran paper en l'estabilització del cicle de carboni, ja que emmagatzemen al llarg de la seva vida una gran quantitat de carboni en el sediment, eliminant-ho així de l'aigua i de l'atmosfera. «Això té un valor que es pot traduir en valor econòmic», ha assegurat l'organització.

Amb tot, han assenyalat que una cosa és el potencial d'una praderia consolidada i una altra la que pot tenir una que s'està formant per restauració activa, és a dir, per replantació, ja que aquesta darrera està sotmesa a una gran diversitat de variables que poden fer que la seva viabilitat no sigui bona. Per això, han insistit que la millor opció sempre serà mantenir en bon estat una praderia existent.

«La millor restauració és aquella que vetlla per l'eliminació de les pressions sobre un hàbitat o ecosistema, perquè sense eliminació de les pressions, la replantació tampoc tendrà èxit», han reiterat des del GOB, manifestant així la seva «preocupació i rebuig» per les mesures compensatòries prescrites pels organismes ambientals com a requisit per l'aprovació de determinats projectes que generen un notable impacte ambiental.

En aquest sentit, han advertit que la destrucció d'una àrea de praderia madura i ben conservada no se pot compensar amb projectes de plantació en altres zones.