El GOB va presentar dijous passat, un escrit al Parlament amb les motivacions per les qualss demana als grups parlamentaris una esmena a la totalitat en relació al Projecte de Llei derivat del Decret Llei de 2 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i que aquest sigui derogat.
Donat que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 15 de novembre de 2023, va acordar admetre la continuació de la tramitació com a projecte de llei pel procediment d’urgència del Decret 6/2023,de 2 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’habitatge (RGE núm. 2773/23), una vegada convalidat pel Ple de la cambra, per fer efectiu l’article 124.2 del Reglament del Parlament, el GOB va registrar diverses observacions al projecte de llei, per a que puguin ser incorporades en el procediment d’elaboració de les esmenes per part dels grups parlamentaris.
Tal i com resen les determinacions del projecte de llei de mesures urgents en matèria d’habitatge, en la seva pròpia exposició de motius, l’objectiu d’aquesta norma és «adoptar una norma amb rang de llei que permeti la modificació de diferents disposicions normatives que faciliti la incorporació d’habitatges privats al mercat». Queda doncs clar, que l’objectiu no és vertaderament generar una política d’habitatge des de la perspectiva social, sinó una intervenció en termes de mercat per tal de poder disposar de més oferta, independentment dels instruments de planificació i conseqüències urbanístiques, territorials, ambientals, socials i patrimonials.
Aquesta incorporació es fa bàsicament a través de permetre l’increment d’alçades, generalitzant la conversió de locals en habitatges i modificant mínims d’habitabilitat, duplicant habitatges existents on l’ús de plurifamiliar estigui permès i possibilitant construir habitatges en sòls privats o públics destinats a equipaments. A aquestes mesures, s’afegeix el canvi d’ús dels hotels a habitatges de forma indiscriminada i sense la corresponent ordenació urbanística, necessària per garantir l’habitabilitat, no només del del punt de vista de les característiques de l’habitatge d’aquests, sinó des del punt de vista de la realitat quotidiana pel que fa a densitats, mobilitat, accessibilitat, accés a serveis i equipaments, zones verdes, etc.
La norma és, segons els ecologistes, «una desregulació sense precedents de l’ordenació urbanística municipal que, via quantitat i mercat, pretén solventar una problemàtica estructural com és l’accés a l’habitatge, fortament marcat pels processos especulatius. Perquè cases n’hi ha, i moltes buides, i moltes dedicades a usos – com el turístic – que no li són propis, i perquè el problema no és la disponibilitat d’habitatge, sinó l’especulació i els usos que fan que els preus siguin inassequibles actualment per a cada vegada més gent».
El GOB considera que «la participació pública en els instruments de planificació i ordenació urbanística és una qüestió imprescindible per tal de garantir que els interessos públics, els béns comuns, els recursos, el patrimoni i la realitat social siguin tinguts en compte. A banda dels processos de participació, transparència i implicació ciutadana, en els processos de tramitació dels planejaments urbanístics són moltes les administracions consultades per emetre informes sectorials, preceptius i necessaris per tenir una mirada àmplia de totes les afectacions derivades dels instruments de planejament». Aquest decret-llei i ara projecte de llei, «ometen» aquests «processos de participació, consulta i avaluació necessaris tant a escala local, com a escala sectorial davant unes determinacions que afecten plenament la competència municipal de planificació i fixació dels paràmetres de creixement (o no) que els municipis poden anar adoptant». De fet, segons l'Entitat, «indueix a un creixement desordenat i incontrolat, per damunt del que ja tenen prevists els planejaments urbanístics sense cap tipus de previsió ni avaluació de les conseqüències que se’n poden derivar i botant-se també els límits de creixement imposats pels Plans Territorials Insulars»
«No tots els municipis, ni barris tenen les mateixes realitats ni necessitats i la uniformització de normes generals d’aplicació directe que afecten tan directament la competència urbanística municipal, no poden generar sinó caos en tots els sentits (ús i disponibilitat de recursos, protecció ambiental, cohesió social, mobilitat, accés a serveis, dotació d’equipaments, sostenibilitat econòmica, etc.)», apunten des del GOB.
Cal recordar que hi ha diverses sentències que han anul·lat plans urbanístics o els han declarat nuls de ple dret per no incorporar tots els informes sectorials o per falta per exemple de avaluació d’impacte ambiental.
Esmena a la totalitat i derogació del Decret Llei
Des del GOB Mallorca ja varen instar als Ajuntaments a aprofitar el que determina la pròpia llei i a convocar plenaris extraordinaris per acordar deixar sense efectes les determinacions normatives relatives a aquesta desregulació urbanística.
Ara insten els grups parlamentaris a plantejar una esmena a la totalitat d’aquest projecte de llei i la derogació del Decret Llei 6/2023 de 2 d’octubre de mesures urgents en matèria d’habitage, per implicar una norma que en absolut atén la problemàtica social de l’habitatge sinó que està única i clarament enfocada al lucre, la generació de plusvàlues i l’especulació en els termes que ha propiciat la interlocució única amb els actors del mercat immobiliari, turístic i de la construcció, ingerint-se greument en les competències municipals d’ordenació i planificació urbanística, esbombant les seves previsions i agreujant dèficits estructurals, en molts casos ja existents, d’equipaments, recursos i serveis necessaris i en condicions.
