El Ple del Congrés espanyol debatrà dimarts que ve la proposició de llei registrada per Sumar per reformar el Codi Penal amb l'objectiu de suprimir els denominats delictes d'opinió, entre els quals hi ha les «injúries a la Corona», les ofenses als «sentiments religiosos» i els «ultratges als símbols nacionals» espanyols.
També planteja eliminar el delicte d'enaltiment del terrorisme, per evitar condemnes a cantants i artistes, i substituir-lo per un agreujant en l'article que pauta la traïdoria davant humiliacions o vexacions a les víctimes, amb la finalitat de donar-los una cobertura de protecció reforçada.
Aquesta va ser la primera llei registrada per Sumar en aquesta legislatura i té el seu origen en la que ja va presentar Unides Podem en l'anterior. El Congrés va arribar a prendre-la en consideració però finalment la reforma no es va fer per la contínua ampliació del termini per a la presentació d'esmenes, malgrat que el PSOE i Unides Podem tenien majoria en la Mesa de la Cambra.
Quan va presentar la iniciativa el mes de setembre passat, el portaveu parlamentari d'IU, Enrique Santiago, va insistir que aquest cos de figures penals fan que L'Estat espanyol constitueixi una «anomalia» dins de la Unió Europea, atès que no figuren en les diferents legislacions dels països comunitaris, i que, per això el Tribunal d'Estrasburg ja ha «tret els colors» a l'Estat espanyol.
Segons va recordar, la darrera vegada Espanya va ser condemnada a indemnitzar al sindicalista Pablo Fragoso per haver vulnerat la seva llibertat d'expressió en ser condemnat per incitar a la crema de la bandera en protestes laborals que es varen registrar davant l'Arsenal de Ferrol l'any 2014.
Els Borbons continuaran protegits
Sumar defensa que s'ha de deixar sense efecte el delicte contra els sentiments religiosos o escarn públic a les diferents confessions, per ser «innecessari» en estar les creences protegides per diferents articles com la llibertat religiosa.
I el mateix demana per al d'injúries a la Corona, que també ha motivat sentències d'Estrasburg contra Espanya. Segons Santiago, la seva derogació no genera «indefensió» a la Casa Reial, perquè seguirà protegida com qualsevol persona pels delictes d'injúries, calúmnies o vulneració de l'honor.
També plantegen la supressió del delicte d'ultratges a la pàtria, un tipus que fins a un magistrat del Tribunal Constitucional, proposat pel PP, ha reconegut que «no tenia raó de ser».
Sumar també pauta l'eliminació de les «injúries a la nació», un delicte que estava dirigit a actes contra el Consell General del Poder Judicial o el Tribunal Constitucional i que pràcticament no s'ha aplicat. Igual que en el cas de la corona, el grup parlamentari considera que a aquests òrgans tenen la protecció dels delictes d'injúries, calúmnies i dret a l'honor.
Evitar casos com el de Def con Dos
En el cas de l'enaltiment del terrorisme, delicte que es va endurir en 2015, Sumar cerca la seva reconfiguració després de les sentències dictades per exemple contra els rapers Pablo Hasél o Valtònyc o contra el vocalista de 'Def amb Dos' César Strawberry, la condemna del qual va ser anul·lada pel Constitucional.
El grup plurinacional sosté que ja existeixen suficients mecanismes per a protegir les víctimes del terrorisme, però proposa atorgar-los en el Codi Penal una protecció reforçada amb un agreujant de l'article 22 que esmenta expressament com a delicte humiliacions i vexacions al col·lectiu, sense limitar així la llibertat d'expressió.
Un altre dels articles que volen reformar és el 538, que pauta la inhabilitació per a agents de l'autoritat o funcionaris públics (de sis a deu anys) que, fora dels casos permesos per la legislació, requisin llibres i periòdics o suspenguin continguts a Internet o emissions de radiotelevisió. També demanen inhabilitar al personal públic que impedeixi l'exercici de llibertat d'expressió de manera col·lectiva a persones per enquadrar-les en organitzacions sindicals.
