L'arquitecte Carlos García-Delgado ha repassat les arrels musulmanes de Palma en el pregó de la Festa de l'Estendard, en el qual ha aprofitat per a fer un recorregut per la Madina Mayurqa de 1229 que es va trobar Jaume I.

Durant el pregó, que s'ha anunciat aquest divendres en el saló de sessions de l'Ajuntament de Palma, García-Delgado ha recordat que la Festa de l'Estendard, «una festa de vencedors», commemora l'arribada de les tropes de la Corona d'Aragó de Jaume I, que varen assaltar la ciutat de Medina Mayurqa el 31 de desembre de 1229.

Així mateix, ha volgut fer un recordatori de la ciutat per a «retre homenatge als mallorquins que la nit d'aquest 31 de desembre varen defensar Madina Mayurqa i varen morir per defensar-la».

El pregoner s'ha centrat en com era la ciutat abans de l'assalt, recordant que ja se situava a l'interior del semicercle avui comprès per les Avingudes i el Passeig Marítim, així com la murada que recorria més d'un quilòmetre.

Ha començat fent referència a una cita de Jaume I del 'Llibre dels Feits' en la qual en arribar a Madina-Mayurca manifestava que era «la ciutat més bella mai vista». Així doncs, el pregoner s'ha preguntat com era aquesta ciutat, descrivint les cases baixes amb parets de terra, els carrers estrets i sense sortida, els arbres fruiters, els pescadors i les mesquites, entre altres.

En aquesta línia, García-Delgado ha explicat que almenys hi havia 18 mesquites a la ciutat, però que segurament eren moltes més. També ha fet referència a les places, que eren poques, en les quals se situaven els mercats.

L'arquitecte ha parlat també del torrent Exekin que recorria el que ara és Via Roma, la Rambla, carrer Unió, el Born i fins a desembocar en el Passeig Antoni Maura, que en aquell moment era mar.

«Tota la ciutat és un laberint infinit, carregat de misteris i emocions», ha recitat García-Delgado en el pregó, que ha conclòs amb una explicació de la implicació que tenien els sentits a la ciutat. El de la vista és el que va fascinar Jaume I en arribar, el del tacte fa referència a la terra, el so representa la mar i, finalment, l'olor d'adobers i espècies aromàtiques».