El cap de l'Església Catòlica a Mallorca, Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca, ha presidit la missa solemne amb motiu de la Festa de l'Estendard, ha reivindicat la «memòria i la llengua pròpia d'un poble sensible a la defensa de la seva terra» així com de «la seva identitat».

Taltavull ha aprofitat la Festa de l'Estendard per a aprofundir «en la identitat de la família», entenent aquesta com a «creadora de la identitat del poble perquè d'ella depèn aquest».

El bisbe de Mallorca ha cregut així que el Estendard «ha de ser signe de bon enteniment, de mirada conjunta i d'acció compartida, de seguiment confiat en un projecte comú basat en el respecte als drets humans».

Tot això fixant-se en dos aspectes que, segons ha apuntat, «configuren la nostra identitat i són part irrenunciable d'ella i que tenen la seva arrel en la família: la terra on hem nascut i la llengua que hem après».

En aquest sentit, Taltavull ha precisat que aquest és «un poble sensible a la defensa de la seva terra». Per això, després d'assegurar que «està en condicions més que favorables de mirar-la amb amor» i davant el «perill» que «la saviesa intuïtiva de la gent del camp», així com «l'amor a uns costums i tradicions que passaven de pares a fills» quedin «amb una representació purament escènica, sense vida», ha instat a afegir a aquesta sensibilitat «una actitud ecològica integral i la preocupació pel canvi climàtic».

Així mateix, el bisbe de Mallorca s'ha referit a aquest com un poble que «també, des de sempre, valora i promou la pròpia llengua». «L'Església sempre ha vetllat perquè fos així», ha destacat, posant l'accent que «la llengua és més que paraules transportables d'un traductor» i, per aquest motiu, Sebastià Taltavull ha valorat que encara que «a vegades ens arriba el rebuig» és edificant que entre persones procedents d'altres països «hi hagi qui digui que ens entenen i valoren la nostra manera d'expressar-nos».

Perquè, ha continuat, «una vegada més hem de dir. Un poble sense cultura pròpia, un poble que renuncia a allò que l'identifica, està destinat a desfer-se, no té futur».

«Per això», ha conclòs, hem de treballar per a trobar el punt d'equilibri --respectant sempre els propis drets-- que donarà harmonia a les nostres relacions humanes, integrant allò que més ens identifica per a transmetre-ho com a valor assumible i enriquidor fins i tot per qui és diferent».