Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 138 anys

Una tesi doctoral de la UIB estudia les residències règies del Regne de Mallorca en l'època medieval

Des dels anys 60 del segle passat, els castells i palaus del Regne de Mallorca no havien estat objecte d’un estudi de conjunt. A més, els estudis previs havien deixat sense cobrir sectors fonamentals per a la comprensió de les arquitectures des de finals del segle XIII fins als inicis del segle XV.

La tesi doctoral de Marta Fernández Siria, defensada a la Universitat de les Illes Balears, pretén contribuir al coneixement d’un patrimoni arquitectònic rellevant de l’art medieval europeu des de la disciplina de la Història de l’Art i incorporar noves perspectives d’investigació amb l’objectiu de comprendre l’arquitectura medieval en el seu context.

L’estudi s’ha centrat en tres residències règies localitzades en territori continental —els castells reials de Perpinyà, Montpeller i Cotlliure— i en els grans castells i palaus rurals localitzats a Mallorca —el castell reial de la Ciutat de Mallorca (l’Almudaina), el castell de Bellver i els palaus de Sineu, Manacor i Valldemossa.

La inclusió de noves tipologies documentals —entre les quals els itineraris regis—, la revalorització de les fonts literàries, cronístiques i cerimonials, l’aproximació al perfil dels promotors —insistint en el paper de les reines—, la interpretació del context ideològic i la contextualització dins l’àmbit palatí europeu —especialment, el francès— són algunes de les contribucions més destacades de la investigació.

Els usos dels espais àulics

Partint d’una anàlisi exhaustiva dels espais i dels seus elements, la tesi doctoral incorpora la funcionalitat com un paràmetre essencial en la comprensió del fenomen arquitectònic. La polivalència és una de les característiques principals dels àmbits palatins analitzats. Els espais oberts com jardins, horts o prats, si bé s’han de vincular al gaudi visual i sensorial, també varen ser el marc d’actes polítics. Les grans sales d’aparat dels castells de Perpinyà i de l’Almudaina varen ser l’escenari d’ambaixades i homenatges, d’actes religiosos o piadosos, de sessions de corts, d’audiències públiques i d’exèquies règies. De la mateixa manera, els banquets formaven part d’aquesta esfera representativa, tal com ho testimonien les Leges Palatinae (1337) quan descriuen l’organització dels convits amb tot luxe de detalls.

L’espai religiós també va participar d’aquest caràcter versàtil. A més, es destaca la importància arquitectònica i simbòlica de les capelles palatines de les residències de Perpinyà i de l’Almudaina, les quals varen tenir un paper fonamental en la construcció de la identitat religiosa de la dinastia mallorquina.

Arquitectura i poder

La tesi ha confirmat que el rei Jaume II de Mallorca va impulsar en territori insular una política dirigida a la creació d’un patrimoni residencial propi i a la utilització d’aquest com una eina de prestigi dinàstic. El castell de Bellver és un unicum dins la xarxa residencial i s’ha identificat com un símbol de distinció del monarca mallorquí. Dins la voluntat de construcció dinàstica també s’inclou el projecte funerari dels reis privatius, per al qual l’estudi aporta noves consideracions.

L’anàlisi no s’ha limitat al període privatiu, ja que s’han constatat les modificacions, transformacions, espais i usos de les residències a partir de l’ocupació dels territoris per part de Pere IV d’Aragó fins als inicis del segle XV. A partir de l’any 1343, la consideració de les residències règies de l’antiga Corona de Mallorca va canviar i les visites dels reis de la Corona d’Aragó a territori insular varen anar en descens. L’excepció va ser el castell reial de Perpinyà, atès que per a Pere el Cerimoniós va ser un dels grans triomfs de l’annexió dels territoris.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.