El GOB s'ha posicionat aquest dimarts en contra de la macroplanta de compostatge de Llucmajor i ha apostat per instal·lacions de fracció orgànica descentralitzada.

L'entitat ecologista ha informat que aquestes setmanes ha rebut la consulta i petició d'un informe en relació al projecte i a l'Estudi d'Impacte Ambiental de l'Autorització Ambiental Integrada (AAI) de la planta de compostatge, promoguda per l'empresa Tirme en el terme municipal de Llucmajor.

El GOB ja va registrar, al novembre de 2022, al·legacions a l'anunci d'aprovació inicial de la Planta de Compostatge per a la fracció orgànica dels residus municipal (FORM) recollida selectivament, Planta de Llucmajor, i projectes complementaris de la planta fotovoltaica i de la línia de tensió mitjana, davant el Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell que varen ser rebutjades per extemporànies. La qual cosa, va recórrer però no va obtenir resposta.

Des del GOB han insistit que les opcions d'instal·lacions hiperdescentralitzades, implementat solucions mixtes de compostatge tradicional, domèstic, comunitari i agrocompostatge, fora del servei públic vinculat a Tirme serien «molt més eficients» en termes econòmics, repercutirien en l'economia i el desenvolupament local i evitaria el transport implícit a la gestió centralitzada, que en aquests cas no sols és de residus i compostos, sinó també d'ingents quantitats d'aigua necessària per al funcionament de les plantes i que ara mateix no està garantit en el projecte.

Per tot això, l'entitat ecologista ha fet arribar les consideracions a la Comissió Balear de Medi Ambient perquè siguin tingudes en compte en el tràmit d'avaluació ambiental.

Per una gestió fora de Tirme

En concret, des del GOB, i ja en les al·legacions presentades al Pla Director Sectorial de Residus no perillosos es va al·legar com a imprescindible, des del punt de vista de l'optimització i sostenibilitat de la gestió de la FORM, que aquesta fos gestionada fora del servei públic insular de gestió de residus.

A aquesta primera al·legació general al model triat, condicionat per les instal·lacions ja existents vinculades a la gestió de residus a través dels serveis públics de residus sòlids urbans (RSU), de Tirme, i construcció, de MAC Insular, que determinen i condicionen l'emplaçament, el model de gestió i la inversió, el GOB ha afegit una altra sèrie de qüestions.

Emplaçament

Entre aquestes, ha plantejat que no estan en absolut justificades la ubicació de la macroplanta de compostatge de Llucmajor, perquè, d'una banda, per entorn, es tracta d'una zona d'especial protecció paisatgística, confrontant amb sòl rústic general - forestal, una zona d'Àrees de Prevenció de Risc d'incendis (APR), i, per una altra, per accés, la carretera de Llucmajor a s'Aranjassa és una zona amb important trànsit ja actualment de vehicles pesants.

A més, ha criticat el GOB, la parcel·la de la macroplanta de compostatge de Llucmajor no compta amb dotació elèctrica ni recursos hídrics propis. Dos condicionants significatius quant a l'operativitat de la planta, pels elevats consums d'electricitat i aigua que implica la tecnologia adoptada, i que quant a la primera, condicionen la necessitat d'un projecte de nova línia de mitjana tensió i un parc fotovoltaic, que encareixen la inversió.

Disponibilitat i afectació dels recursos hídrics

Així mateix, per al GOB, una de les llacunes més significatives del projecte és la no justificació de disponibilitat de recursos hídrics necessaris per a l'operativitat de la planta, concretament per la neteja dels biofiltres que operen mitjançant scrubbers.

També, que no es prevegi de manera clara l'anàlisi dels riscos de contaminació que poden derivar-se de la planta sobre un pou, a menys de 1,3 quilòmetres d'aquesta, i que proveeix d'aigua el municipi. Només es parla, ha apuntat el GOB, de mesures d'impermeabilització per a garantir la no infiltració, la qual cosa han qualificat d'«absolutament insuficient», atesos els principis de precaució, prevenció i garantia.

Impacte de la planta

Amb tot, el GOB ha assenyalat que les simulació de les naus tancades de la planta ja adverteixen del gran impacte que tendrà aquesta al voltant de paisatge singular, situat en sòl rústic i que ha requerit la declaració d'interès general.

«Sembla mentida que a hores d'ara, amb una estratègia de paisatge pròpia per part del Consell, es contemplin edificis d'aquesta envergadura --fins a 15 metres d'altura i més de 30.000 metres quadrats d'ocupació--, de caràcter industrial al sòl rústic», ha denunciat, assegurant que «la gestió hiperdescentralizada de la FORM, altament factible, més econòmica i amb menys impactes en tots els sentits, evitaria aquesta implantació d'unes infraestructures de caràcter industrial en sòl rústic».

Per tot això, el GOB ha plantejat, d'una banda, la no necessitat de modificació del contracte amb Tirme, i, per un altre, l'anàlisi de les alternatives hiperdescentralitades s que s'han deixat fora de qualsevol anàlisi d'alternatives.