Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 138 anys

El català a les Balears: La sanitat, un niu de discriminacions, i consumidors i teleespectadors, sense drets lingüístics garantits

El passat dimarts, 16 de gener, l'Obra Cultural Balear (OCB), els Joves de Mallorca per la Llengua, la Plataforma per la Llengua i el sindicat STEI es varen reunir a Barcelona amb el Comitè d’Experts del Consell d’Europa, que avalua el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) per a tractar la situació del català a les Illes Balears i traslladar l’incompliment dels compromisos internacionals adquirits pel Govern espanyol per a protegir la llengua catalana.

La presència de la llengua als diferents àmbits de la societat illenca i els drets lingüístics dels catalanoparlants varen centrar la reunió, en la qual les entitats varen posar sobre la taula la preocupant deriva del català al territori i els incompliments del Govern i de l'Estat. Aquest Comitè d’Experts es reuneix cada cinc anys amb les entitats per corroborar que l’Estat espanyol compleix els compromisos de la CELRoM que va ratificar el 2001.

A més, varen entregar al Comitè d'Experts del Consell d'Europa un informe d'una cinquantena de pàgines amb tots els incompliments de la CELRoM els darrers cinc anys, elaborat entre diferents entitats.

A la reunió es va tractar la situació dels drets dels catalanoparlants en diferents àmbits de la societat de les Balears, especialment a la justícia, l'educació, l'administració pública i el sector sanitari. Pel que fa a l'educació, els representants de les entitats varen traslladar al Comitè d'Experts la preocupació pels resultats desastrosos de l'alumnat a l'única prova d'avaluació de la competència oral i varen suggerir que aquestes avaluacions es continuïn fent. A més, es va posar sobre la taula el nul control sobre el compliment del Decret de Mínims i la necessitat d'avaluar el nombre real d'assignatures i continguts impartits en català. Les entitats varen coincidir en la necessitat de l'activació de la inspecció educativa per a garantir el compliment del Decret. Per altra banda, l'informe lliurat als experts proposa que es recullin dades sobre la llengua en la formació professional, ja que ni l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) en mesura resultats ni els Plans Integrals d'FP anomenen la llengua en cap moment.

La necessitat d'implantar una eina que permeti triar la llengua dels procediments judicials

En l'àmbit de la justícia, les entitats varen demanar als experts més suport per fer complir el dret de rebre les notificacions i els documents judicials en català que preveu la carta. En aquest sentit, recorden que les Illes Balears són l'única comunitat autònoma on el català és oficial però no hi ha competències en justícia, fet que implica menys recursos materials i menys preparació en català del personal judicial. Les entitats han proposat que l'Administració de justícia implanti una eina tecnològica que permeti triar la llengua en la qual es volen rebre aquests documents i reculli estadístiques de la llengua emprada en els escrits de les parts i en les sentències, interlocutòries i la resta de documentació judicial, tot seguint l'exemple de l'eina e-justícia implantada a Catalunya. A més, les entitats expliquen que la manca de traductors que denuncia la memòria publicada pel TSJIB pot ser també un fre a l'hora de rebre la documentació judicial en català.

A més, les entitats també lamenten que el BOE, el butlletí oficial de l'Estat, continuï sense publicar-se en català, fet que afecta la capacitat dels lletrats de poder treballar en català.

Zero avenços en la situació del català a l'administració pública

La reunió va abordar també la millora del català en l'administració pública de les Illes Balears, una recomanació d'aplicació immediata del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, que no s'ha arribat encara a dur a terme. La manca d'exigència de capacitació lingüística als treballadors no s'ha resolt ni tampoc la manca d'estabilitat de les plantilles, que fa que els cursos existents de català acabin sent insuficients per garantir el dret de ser atès en català. A més, tampoc ha millorat la presència del català als webs de l'administració de l'Estat, tal com mostra el darrer informe de la Plataforma per la Llengua i es continua sense demanar a proveïdors i licitadors que siguin capaços d'actuar en català. A més, la Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú de les administracions públiques encara indica que la llengua per defecte de cada procediment és el castellà. Els representants han demanat al Comitè d'Experts que sol·liciti un canvi al Govern espanyol i al Govern de les Illes Balears per a incloure clàusules que facin respectar l'oficialitat quan un servei públic es licita a entitats privades.

La sanitat, un àmbit crític en discriminacions lingüístiques

Les entitats presents a la reunió expliquen que la majoria de queixes registrades per l'Oficina de Drets Lingüístics del Govern eren per discriminacions lingüístiques a la sanitat pública. Cal tenir en compte que els estudis de medicina de la Universitat de les Illes Balears estan molt castellanitzats, i que el 73,9% dels professors imparteixen les classes només en castellà i no n'hi ha cap que les faci només en català. Les actuacions del Govern han agreujat la situació, amb el tancament de l'Oficina de Drets Lingüístics i l'eliminació de la normativa que requeria capacitació en català a la salut (encara que no s'hagués aplicat encara de manera generalitzada). Per aquests motius, els representants han sol·licitat al Comitè d'Experts que demani al Govern que prengui mesures per a assegurar l'atenció en català i que les discriminacions no es repeteixin, i per a augmentar la docència en català a la Facultat de Medicina de la Universitat de les Illes Balears.

Consumidors i teleespectadors, sense drets lingüístics garantits

Les entitats han denunciat la manca de programació adreçada a públic infantil i juvenil a les Illes Balears i, la manca d'oferta de televisió en català en general. Els experts han mostrat interès a saber si a les Illes Balears es poden rebre els mitjans en català d'altres territoris. Les entitats s'han queixat de no poder rebre À Punt o Ràdio Arrels a les Illes Balears. També han mostrat interès a conèixer si hi ha un canal de televisió privada en català i han estat informats de l'abast del Canal 4. Les entitats han denunciat la manca de premsa en paper, atès que actualment ha quedat reduïda a un setmanari generalista. Finalment, els experts han mostrat interès en l'oferta de pel·lícules doblades o subtitulades al català. En aquest sentit, les entitats han denunciat que la presència del català al cinema és mínima.

Pel que fa a l'àmbit empresarial, les entitats han denunciat la pèrdua de drets que han afrontat els consumidors i han recordat que, tot i que l'avantprojecte de llei de consum preveia estendre el dret de rebre l'etiquetatge en català, el Govern encapçalat per Francina Armengol no el va arribar a dur mai al Parlament, i per això han demanat al Comitè d'Experts que insti l'executiu balear a modificar la llei. Mentrestant, l'actual llei autonòmica de protecció dels consumidors continua obligant només a etiquetar en castellà, fins i tot en els casos en els quals la normativa estatal no hi obliga. Aquest punt ha estat considerat molt interessant per part del Comitè d'Experts.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.